VILA-REAL | ECONOMIA I NEGOCI

Pamesa usarà hidrogen modulable abans de finalitzar 2022 per a no dependre del gas

ROSA PIQUER - 16/06/2022

Fernando Roig va anunciar una instal·lació pilot en la planta d'argiles d'Onda

El president Pamesa, Fernando Roig, ha fet balanç dels resultats econòmics i venda del grup empresarial en 2021, quan es compleixen els 50 anys del primer productor d'Europa i el sisè fabricant del món.

Roig s'ha referit durant la presentació a la pujada del preu del gas i ha assegurat que “la pujada exponencial ha estat brutal en l'últim any” atès que al maig de 2021 el preu mitjà del gas era de 20 euros, una xifra que s'ha multiplicat per quatre fins als 79 euros en l'últim trimestre de l'any passat i que, en el primer trimestre de 2022, s'ha situat en 101 euros, cinc vegades més.

Per a l'empresari castellonenc, aquesta pujada s'ha produït i “en 2021 no hi havia guerra a Ucraïna”. “No sé el motiu de la pujada”, assegura, “mes que l'especulació i la prelació de la guerra” encara que ha asseverat que “és una autèntica barbaritat el que ha passat amb el gas”.

Aquest increment del preu ha suposat un augment de la factura del gas de 7,4 milions d'euros al març de 2021 a 32,9 milions d'euros al novembre 2021, la qual cosa suposa pagar un 25% més amb vendes similars. Malgrat aquesta situació en negatiu en la facturació de Pamesa, el grup no ha repercutit en el preu final perquè “no es podia incrementar aquest 25% en els productes” pel que el grup ha tingut pèrdues “per la brutal crescuda del gas”.

Aquesta situació ha portat al grup Pamesa a aplicar la taxa energètica des de maig de 2022 i a decidir apostar per l'hidrogen modulable, una nova energia que separa l'hidrogen i l'oxigen per a fer un combustible que substituirà al 100% al gas natural.

Fernando Roig ha decidit exportar una planta, que ja funciona a Miami, fins a la planta d'argiles d'Onda i la intenció és posar-la en marxa abans de final de 2022 amb una instal·lació pilot amb la intenció de “canviar el món”. L'hidrogen modulable no té emissions de COâ‚‚, té un bon preu i suposarà no dependre de països estrangers.

La inversió la durà a terme eCombustible, una empresa americana i Pamesa comprarà l'energia.

L'hidrogen modulable podrà combinar-se amb la cogeneració, “depenent del preu de l'energia” a cada moment, segons Roig.

Pamesa en dades

Malgrat la pandèmia, Pamesa ha crescut en 1.039 empleats més, fins als 3.192 actuals, en una empresa que compta amb 8 fàbriques, 64 forns, 11 centres logístics, 7 centres d'atomització i 6 macas comercials, que produeix 450.000 metres cúbics de ceràmica al dia i que en l'últim any ha crescut un 56%.

Evolució vendes 2021

Malgrat les dificultats de l'últim trimestre del 2021 a causa de la situació derivada de la crisi energètica i de matèries primeres, el Grup Empresarial Pamesa, dedicat a la producció i venda de material ceràmic, terres atomitzades, productes químics i comercialització d'energies, va aconseguir en 2021 una facturació consolidada de 1.220 milions d'euros.

Aquesta xifra representa un creixement del 56% respecte als 782 milions d'euros de 2020 i les vendes de producte ceràmic han aconseguit un creixement de 43% enfront del mateix període de l'exercici 2020.

Inversions

Les inversions més significatives de l'exercici 2021 van ser la creació de les seves noves oficines centrals i l'adquisició de Grup Azuliber. A més, totes les marques del Grup han ampliat i reformat les seves exposicions i oficines, sent el canvi més significatiu el de Pamesa Cerámica, la qual es va traslladar de les seves antigues oficines d'Almassora a Vila-real. Un edifici sostenible que compta amb un gran showroom de més de 3.000 m².

Enguany, Pamesa invertirà més de 95 milions d'euros a la província de Castelló, entre altres inversions, el Grup aposta per compra de nous forns, eCombustible, energia basada en l'hidrogen modulable; noves línies de classificació i esmaltat, nova tecnologia de decoració digital, producció de nova tipologia de producte extrafí: XTRA, tres nous atomitzadors (Amizalsa, Atommed i Azuliber) i noves mines a Terol (Mina Elena).