Estudien autoritzar la caça nocturna de senglars en la zona vila-realenca del Millars

El president del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars i alcalde de Vila-real, José Benlloch, plantejarà a la Junta de Govern del consorci l'adopció de noves mesures de control davant l'impacte per la proliferació de senglars al voltant d'aquest espai fluvial, especialment en punts del terme municipal de Vila-real. Benlloch ha reiterat el risc que aquesta sobrepoblació suposa per a la biodiversitat, l'agricultura o la seguretat viària, entre altres problemes, i per això ha anunciat a més que realitzarà gestions davant la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la Federació de Caça de Castelló per a valorar la possibilitat d'autoritzar esperes també en el terme de Vila-real amb la finalitat de posar control a l'increment d'exemplars.

El consorci del Millars, integrat pels municipis de Vila-real, Borriana i Almassora, fa anys que està duent a terme accions de captura i control de senglars, amb la instal·lació de gàbies-parany i també amb l'autorització d'esperes nocturnes de caça, que fins ara s'havien dut a terme en els termes de Borriana i Almassora. Enguany, la instal·lació de paranys s'ha ampliat als tres municipis i des del mes d'agost són ja 16 els exemplars de senglar capturats, una xifra que evidencia l'elevada població existent, i a la qual se sumen les dades de les esperes autoritzades a Borriana i Almassora. "És necessari actuar davant aquesta situació, perquè aquests animals suposen una greu amenaça per al nostre paratge, provoquen greus danys a altres espècies, també a l'agricultura, a més que transmeten malalties i suposen un risc per a la població i per als conductors", assenyala el president de l'organisme, qui afegeix que "en aquests dies hem pogut veure imatges gravades en camins rurals de Vila-real que posen de manifest la gran quantitat d'exemplars que tenim en aquest moment en el nostre terme municipal, animals que baixen a la recerca d'aliment i que cada vegada estan més prop de les zones habitades". Els danys en l'agricultura i a les infraestructures agrícoles, el perill d'accidents de trànsit si travessen camins o vies com la N-340, la CV-20 o l'AP-7, o l'amenaça a l'equilibri ambiental que poden suposar són alguns d'ells. La transmissió de malalties als animals domèstics, danys en zones verdes o en infraestructures i mobiliari urbà són uns altres dels motius que justifiquen el servei, a més dels possibles atacs a animals o persones. Referent a això, Benlloch matisa que es tracta d'animals que solen fugir davant la presència humana. "No acostumen a atacar a l'ésser humà, però si se senten amenaçats podrien fer-ho", puntualitza.

Davant aquesta situació, el president del consorci considera que "a més de les gàbies-parany, és necessari intensificar el control" i per això sol·licitarà noves mesures en el si de la Junta de Govern. A més, "amb totes les garanties de seguretat, plantejarem també la possibilitat d'autoritzar esperes de caça en el terme municipal de Vila-real, en punts on no puga haver-hi cap risc per a les persones".

La implantació del sistema de seguiment i captura de senglars és la continuació dels primers treballs de prospecció en el paisatge protegit, utilitzant drons infrarojos i paranys fotogràfics, entre altres, per a determinar la població d'aquests animals en l'entorn natural. "Aquests treballs preliminars ens van permetre acreditar que la presència del senglar al Millars no és conjuntural, sinó que es manté durant tot l'any". Entre els factors que expliquen aquesta situació destaca el fet que no tenen depredador perquè és un espai protegit en el qual no se'ls pot donar caça, o que es tracta d'una zona amb gran activitat humana, que els permet trobar menjar amb facilitat.