Benlloch: “La sentència del cas Piaf ens dóna més armes per a continuar defensant els interessos de Vila-real davant els processos pendents per a evitar pagar per les il·legalitats del PP”

L'alcalde de Vila-real, José Benlloch, ha anunciat hui que l'Ajuntament no recorrerà davant el Tribunal Suprem la sentència de la secció Segona de l'Audiència Provincial de Castelló per la qual han sigut condemnats per prevaricació continuada els dos últims alcaldes del PP, Juan José Rubert i Ramón Tomás, a més d'un responsable de l'empresa Piaf, com a cooperador necessari. El primer edil veu complits els objectius de l'Ajuntament i assenyala que la sentència “ens dóna més armes per a continuar defensant els interessos de Vila-real i evitar pagar per les il·legalitats del PP”.

Benlloch ha assegurat que l'equip de govern està “content” amb la sentència perquè s'ha aconseguit “no pagar el que no calia pagar”. En aquest sentit, l'alcalde ha remarcat que la resolució judicial satisfà el principal objectiu que es perseguia quan en 2015 es va interposar la querella pel cas Piaf: evitar pagar els endossos il·legals, concretament les 36 factures per valor de 600.000 euros. A més, tal com ha explicat l'alcalde, “en la sentència, els tres magistrats veuen clara l'aliança entre el PP de Vila-real i Piaf” i “la immensa majoria de tot el que vam posar en coneixement de la Justícia ha quedat acreditat com a il·legal, i s'ha castigat els responsables”. Per aquest motiu, l'equip de govern no presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

En el cas de la prevaricació, gran part de les irregularitats detectades per la Comissió d'Investigació que l'Ajuntament va dur a terme entre 2013 i 2014 la sentència confirma que són il·legals encara que “perquè una il·legalitat siga considerada delicte ha de ser molt greu i cal demostrar que es realitza a propòsit per a benefici propi o d'un tercer”. No obstant això, en el judici va quedar demostrat que es va produir aquesta prevaricació en les obres del trinquet municipal, que van costar 521.400 euros, i la reforma de les segona planta de la casa consistorial, valorada en 166.814 euros, totes dues adjudicades a l'empresa Piaf.

Respecte a la malversació, l'alcalde explica que “no s'ha pogut acreditar perquè no s'han practicat proves que les obres il·legals van costar més del normal i perquè gràcies a aquest equip de govern hui dia no s'han pagat els endossos il·legals”. Segons Benlloch, la sentència també confirma l’existència de factures falses, encara que “no s'ha pogut demostrar qui les va falsificar”.

D'aquesta manera, Benlloch assegura que la sentència serà “útil” per a continuar defensant els interessos de l'Ajuntament en els 7 procediments judicials encara pendents i pels quals es reclama al consistori el pagament de les factures. “Totes les factures que han quedat acreditades com a falses ja es consideren prova pre constituïda”, ha explicat l'edil, qui ha insistit que “per desgràcia, ací no s'acaba tot perquè després de deu anys encara hem de dedicar molts esforços a gestionar i solucionar els abusos, empastres i irregularitats de l'etapa del PP”. De fet, el primer edil ha ressaltat que els magistrats també assenyalen en la sentència judicial que l'Ajuntament ha actuat “amb bona fe i serietat” en el procediment judicial pel que no cap la imposició de costes a l'Ajuntament.

L'alcalde ha remarcat que la sentència “ens dóna més armes per a continuar defensant Vila-real” i ha anunciat que, en el moment en què la sentència siga ferma, s'estudiarà la possibilitat d'interposar una reclamació per responsabilitat patrimonial contra els condemnats “perquè indemnitzen a l'Ajuntament si podem demostrar que les obres del trinquet i la reforma de la segona planta de la casa consistorial van costar més diners del normal”.

Finalment, Benlloch ha acusat el portaveu del PP, Héctor Folgado, de “manipular el contingut de la sentència” i ha lamentat que “segurament Folgado és l'únic que no veu la gravetat de la condemna, ja que per a un polític la condemna per prevaricació continuada és la més greu i si el senyor Rubert i el senyor Tomás estigueren en el càrrec, ara haurien d'anar-se a casa”.