Vicente Barrera: “Apostem per la llibertat i la immensa riquesa cultural d’Espanya davant del pensament únic del Ministeri de Cultura”

El vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, ha afirmat que la Generalitat “aposta per la llibertat i la immensa riquesa cultural d’Espanya davant del pensament únic del Ministeri de Cultura” en relació amb la tauromàquia.

Barrera ha fet estes declaracions en la seu del Consell de la UE a Brussel·les, on ha assistit juntament amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun i consellers de Cultura d’altres comunitats autònomes a la reunió del Consell EJCE (educació, joventut, cultura i esports) de la Unió Europea, on s’ha debatut sobre els drets dels sectors creatius i culturals davant de la irrupció de la intel·ligència artificial. En este sentit, cal destacar que la Unió Europea ha sigut pionera en la regulació d’esta tecnologia.

El vicepresident Barrera s’ha referit a la supressió del Premi Nacional de Tauromàquia per part del Ministeri de Cultura i la voluntat manifestada tant per ell mateix, com a vicepresident primer del Consell, com per part d’altres dirigents autonòmics d’organitzar temporalment este guardó.

En este sentit, ha assenyalat que davant de “la censura i el pensament únic del Govern d’Espanya, en este cas del ministre Urtasun” en relació amb este premi “nosaltres apostem per la llibertat i la varietat d’Espanya i les seues diferents manifestacions culturals”.

“El que tenim clar -ha prosseguit Barrera- és que la Comunitat Valenciana, juntament amb altres comunitats, farem un front conjunt allí on arribe la censura del ministre Urtasun, a la qual suplirem amb una bufada d’aire fresc, de llibertat i varietat cultural”.

En este sentit, Vicente Barrera ha manifestat que ja s’han establit contactes amb els representants d’algunes comunitats autònomes interessades a sumar-se a esta iniciativa “a la qual espera se’n sumen també altres” per a recuperar “de manera provisional el Premi Nacional de Tauromàquia”.

Així mateix, ha apuntat que encara “no es pot definir quantes comunitats hi estaran, però en seran unes quantes i, entre elles, per descomptat, està la Comunitat Valenciana”, ha assegurat.

Protecció de la cultura davant de la intel·ligència artificial

Respecte al contingut tractat en la reunió del Consell EJCE (educació, joventut, cultura i esports) de la Unió Europea celebrat hui, ha assenyalat que la principal preocupació sobre la qual s’ha debatut és la creixent presència de la intel·ligència artificial també en el món de l’art i el repte que això suposa per a artista, creadors i gestors culturals.

“Es tracta d’una nova revolució industrial que ha vingut per a quedar-se davant de la qual no podem mantindre’ns ignorants, i que ens obliga, abans de res, a preservar la creació, el talent i els drets d’autor dels creadors i els artistes”, ha afirmat.

Vicente Barrera ha participat en esta reunió com a ponent portaveu explicant la posició comuna de les comunitats sobre els pilars bàsics que han de regir la gestió en matèria cultural, davant dels nous reptes i, en concret, davant la irrupció de la intel·ligència artificial.

“Ens trobem davant els fonaments d’una nova era i tots els responsables hem d’estar preparats per a evitar qualsevol biaix de gènere, ètnic o ideològic en la utilització de la intel·ligència artificial, la qual cosa suposaria una discriminació que la nostra Constitució prohibix expressament en el seu article 14”, ha afirmat Barrera.

En este sentit, ha assenyalat que les comunitats autònomes “ens felicitem com a europeus per haver aconseguit tindre la primera regulació mundial en matèria de IA. Esta normativa ha de ser viva, això és, que permeta anar afrontant els problemes i riscos d’estos servicis que estan avançant a una velocitat vertiginosa”.

En este context, el vicepresident ha expressat que els responsables polítics de les comunitats autònomes d’Espanya “tant com legisladors regionals, però també com a persones juridicoadministratives i actuants culturals, entenem i afirmem que la pedra angular d’un bon ús de la IA és la transparència, és a dir, l’accés al coneixement veraç sobre l’ús i el desenvolupament de les aplicacions de la intel·ligència artificial”.

Per tant, ha ressaltat l’obligació que tenen tant els reguladors, com les empreses i els governs de “garantir la informació necessària que ens permeta saber, en tot moment, si el que veiem i escoltem és fruit de la creació humana o de la IA. Només així permetrem a una ciutadania adulta, digitalment informada, saber què veu o què compra.

Així mateix, ha reiterat el compromís amb el “suport al geni creatiu, la inspiració, l’insubstituïble tacte, finor, l’empremta artesanal o el sentiment d’una obra feta pels humans” i ha recordat que també hi ha éssers humans, informàtics, enginyers, etc. programant i creant algoritmes”, als quals ha traslladat un missatge de “responsabilitat i de deontologia professional”.