Vicent Soler: “Una bona gestió és un estalvi econòmic i moral'

"Quant vaig prendre possessió del càrrec vaig dir que tenia clarament dos línies estratègiques: aconseguir un millor finançament i una major eficàcia en l'administració". Quan se li pregunta al conseller d'Hisenda pels reptes que li queden a la seua delegació en els dos pròxims anys de legislatura té clar que l'objectiu principal és "contribuir al benestar de la gent". 

Vicent Soler és catedràtic d'Economia Aplicada i degà de la facultat d'Economia en la Universitat de València, càrrec que va ocupar fins a agafar les regnes de la hisenda pública valenciana en la Conselleria que dirigix des de fa dos anys. Un temps en què està barallant amb Madrid per una millora del sistema del finançament, la informatització de l'administració o la remodelació del sistema econòmic valencià.

Sobre tots estos temes hem parlat amb Vicent Soler en l'entrevista que ha concedit a elperiodic.com en el seu despatx del Palau de l'Almirall a València. També sobre l'últim atac informàtic que han patit multinacionals de tot el món i que la conselleria d'Hisenda ha frenat a temps. 

Hem viscut un ciberataque sense precedent que ha afectat empreses de tot el món. De la seua conselleria depén el gabinet de crisi que ha evitat que este virus informàtic arribara a la Generalitat. Com vau reaccionar davant d'esta situació?

Molt ràpid. Pràcticament als pocs minuts de tindre coneixement de l'atac ja vam alçar els murs que ens protegien de l'exterior i això ens ha alliberat d'un perill molt gran. Hem resistit cinc dies i vull aprofitar esta entrevista per a agrair als funcionaris, treballadors, el Centre de Seguretat TIC i a les empreses col·laboradores que han treballat tan diligentment. Tots ells han estat a les altures de les circumstàncies. 

Acabeu d'anunciar una inversió milionària per a reforçar el protocol de seguretat. Està preparada l'Administració Autonòmica per a un atac d'estes característiques?

Jo crec que si. Vam tardar a reaccionar cinc minuts enfront dels cinc dies que va tardar l'Administració General de l'Estat. La prevenció i la rapidesa d'actuació són molt importants. El que ha passat és un punt d'inflexió i qualsevol esforç en seguretat és poc. A més estem en una altra etapa de la història de l'administració perquè una de les nostres línies estratègiques és fer una administració sense papers i, per tant, com més digitalitzats estem més vulnerabilitat potencial tenim. 

El Centre de Seguretat TIC és una àrea dependent de la seua Conselleria com també ho són tributs, patrimoni, sector público... Podria fer-nos un diagnòstic econòmic breu de la situació actual a la Comunitat Valenciana?

Hem estat creixent més que la mitjana espanyola i estem en plena recuperació. Crec que açò es deu a l'esforç de les empreses i treballadors però també a l'estabilitat governamental de l'actual Generalitat amb mesures com la garantia jurídica; a més estem deixant funcionar al mercat ja que no hi ha res que impedisca la lliure competència. Som l'empresa més gran de la Comunitat Valenciana amb més de 140.000 treballadors i tenim una acció derivada cap a gran part del sistema empresarial. Una bona gestió, sense robar, no sols és un estalvi en l'econòmic sinó també en el moral. 

Quins són les més dificultats que ha afrontat des de la seua arribada a Hisenda?

Hi ha dos problemes: l’infrafinançament i la mala gestió que hi havia. Per un costat tenim un sistema que ens maltracta en inversions públiques i volem que deixe de castigar-nos. Però també ens hem trobat indolència, mala gestió i corrupció. Tot això fa que encara estiguem pagant la ruïna en diferit. Cada dos per tres tenim multes que pagar: l'última de nou milions d'euros; fa res va ser la de Brussel·les, tenim també la ciutat de la Llum, l'impagament del IRPF dels funcionarios...  

Tenen esperança en el nou model de finançament que s'està dissenyant en la Comissió d'Experts?  

L'esperança és l'últim que es perd. El nostre expert, el professor Francisco Pérez, està treballant molt bé en eixa comissió i les nostres tesis estan avançant molt. Crec que estes sinergies neocentralistas de Madrid estan obsessionades en que les comunitats autònomes tinguen una determinada quantitat de diners i s'apeguen entre elles. Però el que hem de fer és preocupar-nos de que els servicis per als ciutadans siguen el millor possibles.

Per exemple, per què no hi ha un pacte a nivell d'estat per a establir els recursos per capita que s'haurien d'assignar, per exemple, en sanitat o educació? Eixa reflexió que és prèvia a tot no es fa. En qualsevol cas la negociació que estem duent a terme té vistes de ser fructífera perquè pensem en les persones, no en les administracions. 

Quin és el model econòmic que està dissenyant la Generalitat? 

El document que vam plantejar a Elx i que estem treballant amb tots els agents té una síntesi molt clara: Des dels anys 60 ens ha anat bé perquè hem sabut transformar la nostra estructura econòmica, hem experimentat un creixement industrial important i hem exportat. Tot això es feia amb una lògica: competir via preus, produíem barat i podíem competir amb economies avançades. Això ha sigut un model que ha funcionat bé però que s'ha esgotat perquè eixe paper que féiem abans ho fa ara Europa De l'Est o Àsia. Per això hem d'adequar-nos i fer-ho amb un increment de la productivitat, la innovació, la diferenciació del producte i la qualitat, no en el cost.

I creu que la indústria tradicional s'adapta a esta nova realitat? 

Hi ha de tot, algunes sí i altres no. El que hem de fer és dialogar amb totes les empreses i ajudar-les. Per exemple en el cas de les pimes proporcionant-los de manera mancomunada servicis d'internacionalització o màrqueting que per les seues dimensions no tenen.  

Quins reptes li queden a Hisenda en estos dos anys de legislatura? 

Reordenar el sector públic perquè era un autèntic caos. A més hem de continuar amb lleis que transformen el caràcter regressiu que tènia el sistema fiscal. És a dir, volem fer-ho progressiu perquè pague qui més té i així ho hem fet ja amb el tram del IRPF de l'any passat. També volem acabar el pla d'informatització de l’administració.

Quan vaig prendre possessió de la Conselleria vaig dir que tènia clarament dos línies estratègiques: aconseguir un millor finançament i una major eficàcia en l'administració. Perquè els que pensem que l'administració democràtica ha de contribuir al benestar de la gent creiem que esta ha de ser eficaç i oferir a la ciutadania el millor servici possible.