METEOROLOGIA

Es pot veure Mallorca des de la Comunitat Valenciana?

ELPERIODIC.COM - 26/12/2022 | Fotograf: Jordi Marín

Un veí ha aconseguit albirar l'illa des del municipi castellonenc d'Ares

Mallorca i la Comunitat Valenciana són dos territoris separats per centenars de quilòmetres de mar Mediterrània. Una gran distància que allunya a aquestes dues zones i fa quasi impossible albirar-les a simple vista.

No obstant això, aquest 25 de desembre, dia de Nadal, un observador ha aconseguit albirar l'illa de Mallorca des de la Mola d'Ares, a la comarca castellonenca de l'Alt Maestrat.

Més de 250 quilòmetres que no han sigut un obstacle per a aconseguir aquesta gesta visual que ha compartit l'associació ‘Els 4 Denes’ d'Ares.

En la fotografia compartida, realitzada a primera hora del dia, es pot veure els punts més alts de l'illa de Mallorca amb els primers raigs de sol en l'horitzó, davant els quals apareixen els pics del Puig Major (1445 m) i el Galatzó (1027 m), uns dels pics més alts de la Serra de Tramuntana.

L'autor de la imatge és Jordi Marín, que compta en el seu blog que portava temps cercant aquesta imatge fins que, finalment, l'ha aconseguida. Per a això ha utilitzat l'aplicació Peak Finder, amb la qual ha identificat els pics concrets que ha vist en l'horitzó. Segons explica, "l'òptica de la meua càmera és limitada i la definició no és la millor, però és suficient" per a distingir les muntanyes mallorquines.

Quins dies hi ha les millors vistes?

Des de la costa castellonenca és habitual veure la província d'Alacant, a més de 100 quilòmetres, des de qualsevol muntanya o punt alt. Així, en els dies clars es pot veure el Montgó (753 m) sorgint a la meitat de la mar com si d'un gran vaixell es tractara. Des d'Alacant, per la seua banda, es veu des de punts alts Eivissa o inclús muntanyes castellonenques com el Penyagolosa.

No obstant això, per a veure Mallorca és necessari un dia amb visibilitat excepcional. Les millors jornades són aquelles en les quals hi ha escassa humitat i vent de mestral (o de l'oest). En definitiva, dies en què augmente la sequedat, ja que la humitat marítima enterboleix l'ambient. En concret, Martí explica que el dia que va prendre aquesta fotografia hi havia "una forta inversió tèrmica que retenia la poca humitat en les capes més baixes de l'atmosfera".

En aquest sentit, també és recomanable cercar un dia després d'unes jornades de pluja, quan l'ambient estarà més net i amb menys pols en suspensió.

Per a això, també és necessari allunyar-se del nivell de la mar, on s'acumula més pols i fum, pujant a muntanyes que queden per damunt d'aquesta ‘brutícia’ i on l'aire estiga menys tèrbol. A més, així es pot sortejar la curvatura de la terra, que oculta el més llunyà.

Llocs com la Mola d'Ares (1.321 metres sobre el nivell de la mar) són ideals per a pujar a albirar l'horitzó i especialment si és a l'hora del començar el dia, quan els primers raigs de sol retallen les siluetes de les muntanyes amb més nitidesa. Des d'aquest lloc, indica Martí, es pot veure fins i tot el Pirineu aragonès en els dies més clars.