Els valencians estem "a gust" a casa durant el confinament

La Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a través de la Direcció General d'Innovació Ecològica en la Construcció i l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), llançava el passat 9 d'abril una enquesta per al conjunt de la Comunitat Valenciana amb la finalitat d'avaluar l'impacte que està tenint el confinament en la vida domèstica.

Una de les primeres conclusions que poden extraure's és que l'habitatge, refugi en temps de la COVID-19, està en el centre de les preocupacions de la població, com indica l'elevat nivell de participació. En aqueix sentit, quasi 2.500 persones han realitzat voluntàriament aquesta enquesta en tot el territori de la Comunitat, encara que amb una significativa majoria concentrada en les àrees urbanes més poblades.

En el seu conjunt, l'habitatge tipus en la qual s'està passant el confinament la majoria de la població enquestada té per damunt de 75 metres quadrats, es va construir o va reformar en els últims 40 anys i és de propietat.

A la vista de l'enquesta, cal destacar que el confinament no ha minvat la satisfacció amb els habitatges. La directora de l'IVE, Begoña Serrano, ha assenyalat que "els primers resultats apunten al fet que una majoria de persones estan satisfetes amb la forma en la qual estan passant el confinament en els seus habitatges".

A penes el 13% de les persones enquestades consideren que ha empitjorat pese que, per exemple, la majoria no tinguen terrassa, pati o jardí, elements que donada la situació caldria esperar prioritaris. Són, en canvi, els balcons, prolongació de l'espai domèstic del qual disposen tres quartes parts dels habitatges, els qui han suplit aquesta necessitat d'espai exterior.

Confort i connectivitat

De fet, es consideren més importants arran del confinament qüestions relatives al confort (bon aïllament tèrmic i acústic, espais a l'aire lliure i bona orientació) i a la connectivitat (disposar de connexió a internet) i, malgrat que la població enquestada siga majorment urbana, qüestions com la domòtica o la possibilitat de viure fora de la ciutat a penes han collit interés.

No és d'estranyar, per tot això, que la demanda de reformes en l'habitatge no aconseguisca el 25% de les persones enquestades, encara que això no és aplicable per igual entre totes: aquesta demanda és significativament major en aquelles que viuen en un habitatge de lloguer, assenyalant un repte del qual la Generalitat ja s'havia fet eco. La veritat és que els habitatges, en general, han sigut capaços d'adaptar-se a aquesta nova situació excepcional i transitòria.

Hi ha tantes persones que han adaptat els espais domèstics com les que no i, en general, poden prendre's les mesures higièniques de precaució en la majoria d'habitatges. L'excepció es trobaria en el 25% d'habitatges que no disposen d'un bany per a ús exclusiu de la persona afectada per COVID-19.

En definitiva, la població enquestada està majorment satisfeta amb el seu habitatge i pot afrontar amb certes garanties el confinament, malgrat certes deficiències que seran objecte d'estudi detallat.

En paraules de Nuria Matarredona, "les dades indiquen que el confinament incideix especialment en determinats col·lectius" com les persones majors o aquelles que habiten en habitatges que no reuneixen les condicions mínimes d'habitabilitat o que fins i tot no disposen d'habitatge on confinar-se. "L'habitatge ha de ser el refugi de totes les persones i poder garantir-lo és la nostra major obstinació en la Generalitat", ha afegit.