L'altra cara del fred: "Ens posem jaquetes i ens abriguem per estar a casa, no puc pagar la calefacció"

En la Comunitat Valenciana més de 103.000 xiquets i xiquetes no poden permetre's tindre a casa una temperatura adequada a l'hivern, segons les dades de l'última Enquesta de Condicions de Vida i l'anàlisi que ha realitzat Save the Children sobre com afecta la pobresa energètica en les famílies amb filles i fills.

A nivell Estatal, solament el 16% de les llars espanyoles en els quals es passa fred a l'hivern i no poden pagar les factures de la llum i el gas compta amb el suport del bo social. Això en un context en el qual 4,5 milions de persones abonen les seues factures amb retard per dificultats econòmiques i més de 6,7 milions no poden mantindre la seua casa a una temperatura adequada. A més, el 13,1% de xiquetes, xiquets i adolescents viu en aquestes llars.

Així, l'organització denuncia que bo social no està arribant a totes les famílies que ho necessiten. A diferència de les llars constituïdes només per persones adultes, les famílies amb fills o filles a càrrec afronten més situacions d'endeutament, ja que prioritzen el seu benestar. Mentre que per a la despesa desproporcionada destaquen les llars monoparentals, les famílies nombroses tenen un risc major de veure's en una situació de pobresa energètica amagada, és a dir, que infrautilitzen l'energia.

Favour viu a València amb els seus quatre fills xicotets i els ha de tirar avant ella sola: “No tinc calefacció, perquè consumeix molt. Amb el que guanye pagament el lloguer i les factures, i em queda poc per a menjar”, compte. No obstant això, té factures de la llum pendents i deu uns 500€, que no ha pogut pagar. Contra el fred a casa, només els queda una solució hui dia: "Ens posem jaquetes i ens abriguem. Tenim mantes i ens tapem", afig.

El retard en el pagament de les factures de la llum és també una cosa normalitzada en les famílies que es troben en aquesta situació: prop de 475.000 persones en la Comunitat Valenciana viuen en llars que no estan al dia en el pagament de factures de subministraments de l'habitatge, segons les últimes dades oficials. Quan aquestes llars compten amb xiquets i xiquetes la situació empitjora, ja que prioritzen el seu benestar o la seua alimentació per davant del pagament de factures.

“En el nostre treball diari amb xiquets, xiquetes i les seues famílies veiem com no para de créixer el nombre de llars que no posen la calefacció a l'hivern per no poder pagar la factura o que la posen menys del que deurien per a evitar pagar factures que no poden assumir. Dues situacions en les quals, al final, sempre ix perdent el col·lectiu més vulnerable: la infància”, assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children en la Comunitat Valenciana.

Les conseqüències de la pobresa energètica en la infància

L'impacte que la pobresa energètica té en la infància i l'adolescència és desproporcionat, especialment en els primers anys de vida, ja que els xiquets i les xiquetes passen més temps a casa que els adults.

“Quan parlem de famílies en situació de pobresa energètica a l'hivern parlem de xiquets i xiquetes que no poden dutxar-se moltes vegades amb aigua calenta, que han de tapar-se amb mantes a tota hora per a no passar fred o que han de fer els deures amb l'abric posat”, assegura Hernández.

L'organització alerta també que la pobresa energètica afecta no sols a la salut física dels xiquets i xiquetes, amb conseqüències associades a problemes respiratoris i a l'augment de visites a l'hospital, sinó també a la salut mental de la infància i l'adolescència.

“Viure en llars amb deutes i una preocupació constant de si es podran permetre pagar les factures poden provocar problemes d'estrés i salut mental entre els membres de la família, inclosos els xiquets, xiquetes i adolescents”, afirma el director territorial.

Quant a les conseqüències en l'educació, diverses investigacions han demostrat que la pobresa energètica pot estar associada a l'absentisme escolar i a un pitjor rendiment en el col·legi, juntament amb situacions d'assetjament, estigma i aïllament.

A més, existeixen altres efectes de la precarietat energètica, com la falta de seguretat en alguns habitatges per a tractar de mantindre la casa calenta. Incendis i altres accidents poden posar en risc la vida de tota la família a causa de connexions irregulars a la xarxa de subministrament o bé per l'ús de mètode alternatius per a calfar-se o il·luminar-se, com a ciris i braseros. Els xiquets i xiquetes són víctimes especialment propícies a aquests accidents.

Quines mesures serien efectives per a reduir la pobresa energètica?

En la seua anàlisi, Save the Children llesta algunes mesures clau a nivell Estatal com, per exemple, convertir en permanents les ajudes temporals d'emergència; reformar el bo social perquè aquest s'atorgue automàticament a les famílies que es troben sota el llindar de la pobresa, independentment del tipus de companyia amb la qual hagen contractat el bo social, i que en el llindar d'accés per a les famílies amb fills i filles a càrrec es tinga en compte el cost de vida en cada territori, així com crear espais en els quals es tramiten totes les qüestions informatives i de prestació relacionades amb la provisió d'energia.

L'organització valora molt positivament l'escut social energètic posat en marxa pel Govern, encara que considera que es pot fer més per a aconseguir que les famílies puguen fer front a les onades de fred que estem vivint aquests dies.

A nivell autonòmic, l'organització proposa millorar l'eficiència energètica dels habitatges, prioritzant a les llars en situació de vulnerabilitat en els quals visquen xiquets i xiquetes i implementar ajudes per a combatre la pobresa energètica, com són la prohibició de talls de subministrament a les famílies amb fills i filles a càrrec en risc de pobresa o exclusió social, o l'establiment d'oficines d'assessorament energètic a escala municipal.