València s'adherix a l'Autoritat del Transport Metropolità

L'Ajuntament de València s'adherix a l'Autoritat del Transport Metropolità de València (AMTV). El Ple Municipal ha aprovat este matí, amb els vots a favor de l'Equip de Govern, el conveni de col·laboració amb la Generalitat Valenciana pel qual es du a terme l'adhesió del municipi. Es tracta d'un conveni de caràcter singular, donat el pes de la ciutat de València en l'àrea metropolitana

El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, ha defés la importància de l'organisme autònom AMTV i de la presència de València en ell. No obstant, tant el Grup Popular com Ciutadans s'han abstingut en la votació. En el cas del PP per considerar que el conveni "és una mera declaració d'intencions, difusa, incompleta i sense compromisos ferms", en paraules del seu regidor Alberto Mendoza; mentres que el regidor Narciso Estellés, de Ciutadans, ha afirmat que "sí que volem una entitat metropolitana forta, però no al 'estil Grezzi".

El delegat de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, ha expressat la seua sorpresa davant d'estes afirmacions, especialment pels "antecedents" en este àmbit d'ambdós grups: el PP, "que va desmantellar en el seu dia" l'entitat metropolitana existent, i Ciutadans per abonar uns pressupostos estatals per a València "que no contemplen la subvenció justa per al transport públic", com tenen altres ciutats. L'edil ha defés l'Autoritat del Transport Metropolità de València com "un instrument fonamental per a la gestió del transport, millorar la prestació del servici, i incrementar el pressupost dedicat a això", i ha lamentat que l'adhesió de València no s'haja aprovat per unanimitat.

L'Autoritat del Transport Metropolitana, AMTV, és un organisme autònom creat l'any passat per la Generalitat Valenciana. Després de la seua incorporació, a l'Ajuntament de València li corresponen cinc membres del Consell d'Administració. Per a l'adhesió de València a esta entitat era necessari un conveni singular, donat el pes de la ciutat i de l'EMT, empresa municipal totalment pública que transporta a més del 50 % dels viatgers de l'àrea metropolitana.

Després de la firma del conveni, l'Ajuntament delegarà en l'AMTV les competències en matèria de transport públic regular de viatgers en tot allò que resulte necessari per al disseny de directrius globals o definició de polítiques de coordinació interadministrativa en l'àmbit metropolità, però continuaran sent municipals aquelles que afecten exclusivament l'àmbit local de València.

Quant al cost la creació de l'estructura operativa de l'Autoritat Metropolitana de Transport, ho assumix la Generalitat amb una aportació de 14 milions d'euros. I pel que fa al sistema de finançament, l'EMT mantindrà com propi el finançament resultant dels ingressos que li aporten els viatgers que facen ús de la xarxa d'autobusos de l'empresa per mitjà de títols propis d'este operador de transport, mentres que l'autoritat Metropolitana ATMV ingressarà les aportacions dels usuaris del sistema de transport per títols combinats que afecten més d'una empresa, sense perjuí de les compensacions que procedisca abonar a l'EMT com a conseqüència dels sistemes tarifaris combinats. La vigència inicial del conveni és de sis anys, prorrogables quatre anys més.

Durant la sessió plenària s'ha donat també compte a la Corporació de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme pel qual s'aprova definitivament la Modificació Puntual del Pla Especial de Reforma Interior del barri del Carme, en la qualificació dotacional de la plaça Tavernes de la Valldigna, número 4. PP i Ciutadans han pres la paraula per a reiterar el seu rebuig a esta actuació, per la manera en què s'ha tramitat.

La modificació permetrà readequar en un espai digne i més ampli la Biblioteca Municipal Central, tal com ha assenyalat el delegat d'Urbanisme, Vicent Sarrià, qui ha afegit a més que es tracta d'una decisió adoptada en el seu moment també davant de la situació de deteriorament de l'immoble.

L'ORDENANÇA DE MERCATS DE DISTRICTE

Durant la sessió plenària s'ha aprovat també, de manera inicial, l'Ordenança Reguladora dels Mercats de Districte, de nou únicament amb el suport del Govern, i l'abstenció de PP i Ciutadans. Els regidors d'estos grups, María Jesús Puchalt i Fernando Giner, respectivament, han assegurat que, a pesar d'estar d'acord amb el contingut de l'Ordenança, no podien abonar la seua aprovació perquè havien rebut les queixes de 3 presidents de mercats "que no havien tingut accés al text en qüestió".

El delegat de Comerç, Carlos Galiana, ha explicat que la redacció de l'Ordenança s'ha efectuat en el si de la Comissió Tècnica dels Mercats Municipals, dins del Consell Local de Comerç. I una vegada elaborat el text, ha continuat l'edil, tots els presidents i presidentes han sigut informats i han pogut accedir a ell. A més, ha insistit l'edil, cap dels grups que ara no abonen l'ordenança han presentat al·legacions durant el termini establit per a això.

Galiana ha conclòs la seua intervenció reiterant l'aposta del Govern Local pels mercats municipals, i com a exemple, ha recordat l'increment en les xifres d'inversió dedicada a ells dels últims anys: 288.000 euros en 2014, 538.000 euros en 2015, 1,4 milions en 2016, 2,3 milions en 2017 i els 3,6 milions previstos en el Pressupost de l'any que ve.

EL PLE APROVA L'ORDENANÇA DELS HORTS URBANS DE VALÈNCIA

El Ple també ha aprovat l'ordenança municipal que regula el procediment d'atorgament d'autoritzacions de gestió i ús dels horts urbans. Amb esta regulació l'Ajuntament "vol promoure la creació d'horts urbans a la ciutat com una alternativa d'oci saludable i del foment del desenvolupament sostenible, per tal de contribuir a conservar el patrimoni agrícola de l'horta.

La regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, ha destacat que es tracta d'una ordenaça amb la qual l'equip de govern municipal pretén "impulsar la participació ciutadana, i l'educació ambiental, així com les relacions entre el veïnat i el medi natural i les persones". Pilar Soriano, que també ha parlat de l'alimetnació sana i consum responsable, ha destacat que els horts urbans no van destinats a la producció agrícola d'escala, sinó que són un espai verd complementari als que estem acostumats amb un valor educatiu important".

En el debat previ a esta aprovació, el regidor de Ciutadans Santiago Benlliure ha explicat l'abstenció del seu Grup perquè, tot i que estan d'acord amb el contingut, "esta normativa arriba tard i sense innovacions". Entre les seues propostes, es troben "que estos espais haurien de ser gestionats, per exemple, per centres de formació, o entitats socials".

Per la seua banda, la regidora popular Lourdes Bernal ha explicat que el seu grup, que va presentar una esmena a la totalitat de la proposta, no està d'acord amb el model de gestió que recull l'ordenança, i ha assegurat "que este document no concreta alguns aspectes com l'adequació d'estos espais o l'abastiment d'aigua necessari per a cultivar estos horts".

Pilar Soriano ha reiterat que estos horts seran per a l'autoconsum i ha explicat que l'ordenança estableix el règim jurídic al qual se sotmetran les entitats autoritzades per a la seua gestió i les persones usuàries, establint unes normes de funcionament, servicis comuns, etc.",