València acull per primera vegada la reunió del principal comité europeu per a la investigació en física nuclear
L'Institut de Física Corpuscular (IFIC) acull hui i demà la 97a reunió del Comité Europeu per a la Col·laboració en Física Nuclear (NUPECC, per les seues sigles en anglés), l'òrgan que marca les directrius de la recerca en física nuclear del continent. El congrés, que agruparà responsables dels principals laboratoris del món, pretén revisar l'estat de la disciplina i els seus pròxims reptes.
El Comité Europeu per a la Col·laboració en Física Nuclear (Nuclear Physics European Collaboration Committee, NUPECC), està format per experts de la majoria dels països europeus, del Japó i de Sudàfrica. D’entre els seus objectius està promoure una estratègia conjunta d'investigació en física nuclear a Europa beneficiosa per a la societat. Per a tal finalitat, el comité assessora els estats i estableix recomanacions sobre infraestructures científiques prioritàries per a la recerca, que marquen el ‘full de ruta’ de la disciplina per a diversos anys.
Entre les principals recomanacions realitzades per NUPECC en el seu últim informe (2017) figura la finalització i posada en marxa de FAIR, que serà el centre d'investigació de referència a Europa per a la física nuclear i que es construeix actualment a Darmstadt (Alemanya). L'Institut de Física Corpuscular –centre mixt de la Universitat de València i el CSIC– fa una important contribució a un dels seus pilars, NUSTAR (Nuclear Structure, Astrophysics and Reactions), que s'ocuparà d'estudiar reaccions amb feixos radioactius, propietats de nuclis exòtics (que tenen un nombre de neutrons o de protons molt diferent al dels nuclis que es troben de manera natural a la Terra) i les seues implicacions en processos astrofísics per a la formació d’elements químics més pesats que el ferro.
A més, l’IFIC lidera la contribució espanyola a un dels sistemes de detecció considerats prioritaris per NUPECC. Es tracta d’AGATA (Advanced Gamma Tracking Array), un detector per a estudiar elements radioactius mitjançant espectroscòpia gamma. Així mateix, l’IFIC ha desenvolupat instrumentació avançada per a realitzar experiments en instal·lacions ja existents com ara HI-ISOLDE, la instal·lació de física nuclear del CERN; IGISOL IV, en el laboratori finlandés de Jyväskylä; GSI (Alemanya) o GANIL (França), així com RIKEN (el Japó), que forma part de NUPECC com a observador.
És la primera vegada, en els seus més de 20 anys d'història i quasi 100 reunions, que el comité NUPECC es reuneix a València, “la qual cosa suposa un suport a la investigació en física nuclear que fem des de l'Institut de Física Corpuscular”, manifesta Berta Rubio Barroso, professora d'investigació del CSIC a l’IFIC i organitzadora de l'esdeveniment. La científica és actualment copresidenta de NUSTAR, una col·laboració científica amb 700 membres i 170 institucions que suposa un dels pilars de FAIR.
La reunió del comité NUPECC ha començat aquest matí amb una sessió oberta on s'ha repassat l'estat de la recerca en física nuclear a Espanya. Així, a més de parlar d'algunes de les principals línies d'investigació s'han presentat les principals instal·lacions científiques del país en aquest àmbit, com el Centre de Microanàlisi de Materials (CMAM), el Centre Nacional d'Acceleradors (CNA) o el Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC).
Al llarg del congrés, es tractaran algunes de les aplicacions desenvolupades a partir de la física nuclear, com és el cas de GUALI (Gamma Unit Advanced Location Imager), un dispositiu portàtil desenvolupat per l’IFIC en col·laboració amb l'empresa pública de gestió de residus radioactius, ENRESA, per a ajudar a classificar els materials procedents del desmantellament de centrals nuclears, i que ha sigut provat amb èxit en la central nuclear José Cabrera (Guadalajara).
