La Universitat de València és la millor d’Espanya en cinc matèries i està entre les 25 primeres del món en dos, segons el rànquing de Xanghai
L’actualització, ahir dilluns dia 1, del Global Rànquing of Academic Subjects (GRAS) o rànquing de Xanghai per matèries, destaca a la Universitat de València en la novena posició mundial en Teledetecció (àrea de José A. Sobrino, recent premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient), i la 21 en Ciència i Tecnologia dels Aliments. A més, la institució lidera la classificació espanyola en les dues citades més Ciència Energètica, Administració d’Empreses (juntament amb ESADE i la Universitat Ramon Llull) i Dret (amb la Complutense de Madrid, la de Barcelona i la del País Basc).
Així, la Universitat de València està entre les 100 millors del món en quatre matèries (Teledetecció, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Turisme i Salut Pública), en cinc entre les 150 primeres (Administració d’Empreses, Ciència Energètica i Enginyeria, Ciències Agrícoles, Enginyeria Elèctrica i Electrònica i Física) i en dues es troba entre les 200 millors (Medicina Clínica i Química).
El GRAS, elaborat per la ShanghaiRanking’s Consultancy, classifica les 500 millors institucions del món (TOP500) en 54 matèries distribuïdes en 5 àrees: ciències naturals, enginyeria, ciències de la vida, ciències mèdiques i ciències socials, sobre un total de 4.000 institucions d’educació superior.
Respecte a la classificació a escala espanyola, la Universitat de València és segona en Medicina Clínica i Física; tercera en Ciències Biològiques, Enginyeria Elèctrica i Electrònica, Salut Pública i Turisme, i quarta en Biotecnologia, Ecologia, Ciències Materials, Enginyeria Bioquímica, Geografia, Nanociència i Nanomaterials, i Química.
Per matèries, de les 54 del rànquing, la Universitat de València està classificada en 33, i d’aquestes lidera la classificació en la Comunitat Valenciana en 25.
Metodologia
Per a ser inclòs en el rànquing per matèries, les universitats han de tindre un nombre mínim de publicacions d’investigació durant el període 2013-2017 i les dades bibliomètriques es recopilen de Web of Science i Incites. Els indicadors utilitzats són el nombre d’articles publicats en aquest període (PUB), les cites normalitzades per categoria (CNCI). També la col·laboració internacional (IC) o nombre de publicacions amb almenys dos països diferents en la signatura dels autors, dividit pel nombre total de publicacions en una matèria. També són indicadors TOP, nombre d’articles publicats en les principals revistes sobre una matèria acadèmica, i AWARD, nombre de persones de la institució que han guanyat un premi significatiu en una matèria acadèmica des del 1981.
