Restaurant A’ Napule: Una autèntica experiència napolitana a València
Aquest local destaca per la seua originalitat, perquè el seu decorat simula un carreró tradicional napolità, però és en la seua cuina on ens espera la major sorpresa
La pizza napolitana està de moda, és un fet. No hi ha més que tirar la vista arrere per a adonar-se que la gran majoria de locals que hui dia treballen aquest tipus de cuina fa anys ni existien. I és que aquest tipus de pizza, esponjosa i hidratada, ha anat guanyant adeptes fins a afermar-se en el panorama gastronòmic de València. No obstant això, parlar de A’ Napule i quedar-se només en les pizzes seria un gran error, perquè encara que el forn de llenya té molt protagonisme en un local més que original, gran part de la màgia succeeix en els fogons de la cuina, que està una mica més amagada.
Recalque que es tracta d'un local original, perquè com veureu en el vídeo, té un decorat i un ambient totalment nou. El local simula un carreró tradicional napolità amb una font en el centre de la sala com a protagonista, juntament amb balconcitos i roba tendida de costat a costat.
El seu lema i intenció són clares: “Un trosset de Nàpols a València”. De fet, Sabatí, el pizzaiolo i gerent de A’ Napule, ja tenia un local a Las Palmas de Gran Canaria amb el qual va ser premiat en diverses ocasions per les seues pizzes abans d'iniciar l'aventura a València. La nostra ciutat porta des de setembre de 2021 gaudint de les seues virtuts com a xef.
Plat típic: El ragú napolità
Passem al menjar. En la seua carta tenim els entrants (per a compartir), pasta i pizza. Totes dues últimes amb opcions gurmet i una fulla dedicada al seu plat més típic: El ragú napolità (roig o blanc). Es tracta del plat més autènticament napolità de la carta i els seus principals ingredients són la carn de vedella, de porc, pasta i tomaca. Es cuina durant hores i hores a cocció lenta. És el plat típic que ens prendríem un diumenge amb la nostra família italiana.
La meua elecció com a entrant va ser un altre dels clàssics: La Parmigiana de Melanzane. És una cazuelita d'albergínies fregides, mozzarella, salsa de tomaca, alfàbega i formatge grana padà. És un plat que solc demanar i que personalment m'encanta. Aquest no va decebre, és molt recomanable i ix amb unes rodanxes de pa per a acompanyar i rebanyar. No obstant això, a petició i gust del client, aquest pa pot ser substituït pel pa estil focaccia. Sens dubte ho provarem d'aquesta manera en la nostra pròxima visita. Així mateix, disposen d'un entrant molt curiós també: el Terra meua. Es tracta d'una taula amb focaccia, burrata, cascada de pernil, formatge grana padà, rúcula i verdures.
Va arribar l'hora dels principals (o primi piatti). Triem una de les pastes gurmet que més ens va cridar l'atenció: Els Panciotti al tartufo. És una pasta farcida de tòfona amb crema de gorgonzola, llonganissa napolitana i anous. Caseros, saborosos i molt recomanables. Em quede amb ganes de provar el ragú en una futura ocasió.
Una pizza amb forma d'estrela
Passem ara al forn de llenya, del qual hem pogut provar tres pizzes diferents. La primera que provem, l'A’ Napule, es tracta d'una pizza “sorpresa” de diversos sabors i amb una forma d'estrela de quatre puntes una mica curiosa, molt original. La segona, aquesta vegada sí, amb la forma redona clàssica, la Pistacchio e Mortadella. Aquesta última, preparada amb mortadel·la italiana, mozzarella fumada, formatge ricotta i pesto de pistatxo, un blegue espectacular!
La massa és de les més autèntiques que hem provat, perquè té un 70% d'hidratació i compta amb una fermentació que, segons ens compta Sabatí, arriba a les 48h, seguint el procés de “doppia fermentazione”. En primer lloc, tota la massa reposa junta durant 24h i després, després de trossejar i bolear manualment en porcions d'uns 280gr, reposa altres 24h addicionals. Aquest procés li donarà el seu “alveolatura e struttura” característica.
Finalment, provem el seu Calzone al forno. Em declare fan de la pizza calzone des del primer dia que la vaig provar i crec que Sabatí em va dedicar una una cosa especial, perquè la grandària era enorme. Per descomptat que no vaig deixar ni un trosset, encara que per als quals estiguen pensant en com vam poder amb tot, us diré que aquest article recopila l'experiència de no una, sinó diverses visites al local.
Les postres típiques de Nàpols
Passem a les postres o “zucchero”. Hem provat el seu Tiramisú clàssic, el qual té una presentació molt original: ve dins de la part superior d'una cafetera italiana o moka. Ens va agradar i, de fet, hem repetit en les nostres successives visites. Un altre dels quals hem provat és el Coulant de pistatxo. No obstant això, tenim pendent el babà, el més típic de les postres napolitanes. Es tracta d'un dolç esponjós elaborat en el forn, remullat en un almívar aromatitzat amb rom, crema pastissera i coronat amb cireres. També el pastís Caprese, de xocolate i ametla amb crema mascarpone.
Sense cap dubte, degustar la cuina de A’ Napule és una experiència molt recomanable que personalment us anime a provar. Entre l'ambient, el bon tracte del personal i l'estupenda gastronomia que ofereixen, compten amb tot el necessari per a col·locar-se pròximament en el top dels restaurants italians de la ciutat.
