La Nau presenta el pròxim dilluns el catàleg de l’exposició sobre Artur Heras amb la presència de l’artista
La UV acull una espectacular exposició de l’artista xativí sobre els crims nazis i altres escruixidors episodis actuals
La Universitat de València presentarà el pròxim dilluns, 9 de desembre, en el Centre Cultural La Nau, el catàleg de l’exposició ‘Halt! Imatges que pensen’, de l’artista Artur Heras (Xàtiva, 1945). L’acte se celebrarà, a l’Aula Magna, a les 19 hores, i comptarà amb la participació d’Ester Alba, vicerectora Cultura i Societat; Anacleto Ferrer, comissari de l’exposició i l’artista Artur Heras, artista.
L’exposició, que podrà visitar-se fins el pròxim dia 12 de gener, és espectacular pel volum i qualitat de l’obra presentada. Comença al Claustre, amb una escultura d’acer de gairebé 8 metres, rematada amb unes ales daurades que podria representar “l’àngel de la història” del qual parla Walter Benjamin i ocupa dues sales de l’edifici, la Acadèmia i Estudi General, amb més de 200 obres, entre pintures i dibuixos de grans dimensions, escultures instal·lacions, audiovisuals i informació documental..., la majoria realitzades ex profeso per a aquesta mostra, sobre els crims del nazisme. A partir d’ací, les creacions de l’artista indaguen en altres episodis escruixidors de la història recent com el franquisme, el sorgiment de l’extrema dreta, les deportacions a immigrants o els bombardejos a Gaza.
Al llarg de més de 300 pàgines, el cuidat catàleg de l’exposició fa un recorregut pels temes presents en l’obra de l’excepcional artista valencià Artur Heras (Xàtiva, 1945), a través d’assajos realitzats per diferents professionals i amics de l’artista, entre els quals es troben el propi comissari de l’exposició, el catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts en el Departament de Filosofia de la Universitat de València, Anacleto Ferrer, així com d’altres professors de la UV com Vicente Sánchez-Biosca, Vicente Pla o Raquel Baixauli, Josep Salvador (conservador de l’IVAM) i el traductor Josep Monter.
En realitat, i com explica el comissari, el catàleg s’ha concebut “com un llibre, més que com un catàleg a l’ús que explica l’exposició, perquè explora els temes presents en la mostra, amb valuoses col·laboracions que connecten l’obra de l’artista amb peces emblemàtiques de la història de l’art o amb arxius de documentals fotogràfics generats en diferents moments de la història”.
El volum comença amb les paraules de la rectora Maria Vicenta Mestre i la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, que descriuen a Artur Heras com “un dels artistes valencians més importants del canvi de segle”. De la seua pràctica artística assenyalen que “ha sabut traçar un camí propi, estèticament recognoscible i ha manifestat un ferm compromís progressista amb la modernitat”.
El catàleg també recull les aportacions d’Heras, que aclareix que inicialment no tenia previst realitzar una sèrie sobre l’Holocaust i que la idea va sorgir arran d’un primer dibuix sobre la vista aèria del camp d’Auschwitz, presa per l’aviació anglesa en 1944 i, a partir d’aquesta immersió històrica, es va plantejar com era el món quan va nàixer i el va documentar, amb el rigor del copista, aprofitant el confinament per la pandèmia de la COVID-19 i el període d’introspecció que implica qualsevol treball de creació.
En aquesta exposició, Heras s’inspira en la història i, més concretament, en l’extermini perpetrat pels nazis -tema sobre el que versa el major nombre d’obres-, i, a partir d’ací, convida a “parar” davant unes certes situacions de la història recent, com l’evolució de l’extrema dreta, les agressions civils, les deportacions d’immigrants o els bombardejos a la població palestina. D’ací prové precisament el títol de l’exposició Halt: en alemany, alt!. La imatge que il·lustra l’exposició (una mà excoriada) també insta el públic a dir “basta” davant moments dramàtics de la història contemporània europea, apel·lant a la necessitat de no repetir-los.
El catàleg està editat per la Universitat de València i compta amb la col·laboració de la Diputació de València (Àrea de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament de Xàtiva.