La UV presenta un estudi sobre la trajectòria i valoració de la cooperació internacional municipalista mitjançant el Fons
L’estudi d’investigació s’ha realitzat en el marc del procés de reflexió del Fons Valencià per la Solidaritat al voltant del seu recorregut i rol present, amb ocasió dels 30 anys d’activitat de l’entitat
La Universitat de València -previ encàrrec del Fons Valencià per la Solidaritat- ha realitzat i presentat l’estudi d’investigació “La cooperació al desenvolupament en l’esfera local des del Fons Valencià per la Solidaritat i entitats sòcies: trajectòria i accions per a una cooperació des dels valors del municipalisme”, amb el qual es projecta l’evolució i la realitat de l’entitat municipalista per la solidaritat des de l’inici de la seua activitat l'any 1992 fins a l’any 2022, exercici on l’organització aconseguia els 30 anys d’història.
Objectiu i resultats de l’estudi
L’objectiu principal de l’estudi és caracteritzar com el Fons Valencià per la Solidaritat, com a entitat supramunicipal i com a conjunt d’ajuntaments i mancomunitats membres, realitza una cooperació internacional al desenvolupament des de l’esfera local construïda sobre els valors propis i diferencials de la cooperació municipalista. En concret, l’estudi analitza la cooperació internacional des de l’àmbit local, les polítiques i accions del Fons Valencià, les polítiques i accions de cooperació dels ajuntaments i mancomunitats membres del Fons, les relacions entre el Fons i les seues entitats locals sòcies, i valora els resultats des d’un punt de vista de l’alineació d’aquestes polítiques amb els valors propis de la cooperació municipalista.
Com a resultats, entre altres, destaquen, en l’àmbit de cooperació del Fons, l’àmplia implantació territorial (el 23% dels municipis de la Comunitat Valenciana formen part de l’entitat, els quals representen entorn del 50% de la població), el creixement de recursos i l’estabilitat d’aportacions de les entitats locals sòcies, el creixement continu de socis i la consolidació d’un model organitzatiu i tècnic adaptat a la complexitat d’acció. Per altra banda, es destaca la incorporació de qüestions més pròpies i diferencials de la cooperació municipalista, canvis estratègics per consolidar relacions amb contraparts del sud a llarg termini, i l’evolució cap a una acció amb més consistència, coherència i concentració dels projectes, quant a les modalitats (cooperació tècnica i educació per al desenvolupament), sector (projectes de valor afegit per la cooperació local) i àmbits geogràfics (Amèrica del Sud).
L’estudi analitza, de manera separada, les polítiques i accions pròpies dels ajuntaments i mancomunitats membres del Fons Valencià (excloent d’aquestes polítiques l’aportació al Fons i, per tant, les polítiques i accions del Fons) i les que realitzen amb la seua relació amb el Fons Valencià per la Solidaritat.
Amb l’anàlisi de les polítiques i accions pròpies de cooperació dels ajuntaments i mancomunitats membres del Fons (excloent les polítiques i accions del Fons, i l’aportació a l’entitat), es conclou reflectint la diversitat en el desenvolupament d’aquestes. Els municipis grans solen tindre una àrea pròpia de cooperació, als municipis intermedis aquesta recau sobre l’espai de benestar social i en els menuts en alcaldia. Els recursos de les entitats locals són volàtils entre aquestes i limitat (entorn del 0,2 %), però, no obstant, estables. No hi ha un perfil definit sobre qui dedica majors recursos a cooperació (relacionant-ho directament amb la voluntat política), els recursos humans són molt limitats (el 83 % dels municipis no tenen un tècnic de referència per a l’àmbit de la cooperació i només un 2 % tenen personal exclusiu) i només 15 ajuntaments tenen espais de participació específics de cooperació (els tenen el 67 % de les poblacions amb més de 50.000 habitants). Sobre les modalitats de treball, els ajuntaments i mancomunitats membres de l’entitat destinen un 65 % a acció humanitària, un 40 % a educació per al desenvolupament i un 25 % a cooperació econòmica, destacant la poca cooperació tècnica.
Per últim, l’estudi de la relació entre el Fons i les seues entitats locals sòcies, posa en relleu que l’organització canalitza de mitjana el 12 % dels recursos destinats a cooperació dels ajuntaments i mancomunitats membres, arribant al 80 % en els municipis de menys de 20.000 habitants. També es manifesta l’alta participació de les localitats en projectes d’educació per al desenvolupament i, en menor mida, en projectes de cooperació tècnica. Pel que fa al sentit de pertinença, es significant l’efecte possibilitador del Fons per a fer polítiques de cooperació en municipis de menor grandària, així com l’efecte complementari -sobretot en projectes de cooperació tècnica- en municipis de major grandària. En els ajuntaments de totes les grandàries, el Fons es vist com un agent solvent, que desperta confiança i efectivitat com a vehicle per a canalitzar fons de cooperació.
Realització i presentació de l’estudi
L’estudi d’investigació “La cooperació al desenvolupament en l’esfera local des del Fons Valencià per la Solidaritat i entitats sòcies: trajectòria i accions per a una cooperació des dels valors del municipalisme” està emmarcat en el projecte “Un Fons de valors” del Fons Valencià per la Solidaritat i cofinançat per la Generalitat Valenciana.
L’anàlisi i valoració ha estat a càrrec d’un equip d’investigació coordinat per Sergio Belda (Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València) i realitzat pel mateix Sergio Belda junt amb Alba Talón (Universitat de València) i Daniel Cuesta (Universitat Politècnica de València). A més, ha comptat amb l’assessorament i suport científic d’Ana Vázquez (Universitat de València), Elena Mut (Universitat de València) i Kas Cascant (Universitat Jaume I), i amb el suport del personal tècnic del Fons.
Pel que fa a la presentació, aquesta es va portar a cap el dijous 14 de setembre, al saló d’actes de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, i va comptar amb la presentació institucional de Pilar Serra, vicerectora de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable de la Universitat de València; Albert Moncusí, degà de la Facultat de Ciències Socials; Lourdes Sanchis, subdirectora general de Cooperació Internacional de la Generalitat Valenciana; i Àlvaro Escorihuela, president del Fons. Posteriorment, es va presentar l’estudi de la mà de Sergio Belda i Alba Talón, i es va dur a terme un col·loqui sobre els impactes i resultats de l’estudi.
El Fons Valencià per la Solidaritat, l’associació per la cooperació internacional i l’educació per al desenvolupament dels ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana
El Fons Valencià és l’associació d’entitats locals de la Comunitat Valenciana que té com a objectius realitzar i finançar projectes de cooperació internacional i d’educació per al desenvolupament, amb les aportacions econòmiques que cada any fan els seus socis (ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana). Actualment, el Fons compta amb 143 entitats locals valencianes sòcies (134 ajuntaments i 9 mancomunitats) i concentra les seues actuacions de cooperació descentralitzada a l’Equador, Bolívia i El Salvador, així com en països en situacions d’emergència. Així mateix, executa projectes de sensibilització cap a un desenvolupament humà, equitatiu, just i sostenible entre la població de les entitats locals sòcies del Fons, i a la ciutadania valenciana en general.
La relació entre els municipis del sud i el Fons és definida per la participació municipalista i descentralitzada en polítiques de cooperació per al desenvolupament social i econòmic, amb la col·laboració en projectes nascuts de les necessitats concretes i locals, i sol·licitats pels mateixos municipis o a través de contraparts, com ara les ONGD. La participació en els projectes de cooperació sempre té com a objectius, de totes les parts col·laboradores, el respecte cap a la cultura local i l’absorció mútua de coneixements i experiències.