Maria Tordera, amb el relat "Soñadores", guanya el I Certamen de Relats Beatriu Civera
La primera edició del Certamen de Relats Beatriu Civera, que enguany ha tingut per lema "La igualtat és un dret, implica't" i que organitza la regidoria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de l'Ajuntament de València ja té el seu veredicte. El primer premi ha recaigut en Maria Tordera Baviera, amb el relat "Soñadores", el segon premi se l'ha emportat Marta Navarro Calleja, amb el relat "Encrucijada" i el tercer ha sigut per a Susana Ramírez Juan i la seua obra "Mira Miguel". Les tres autores són naturals de València ciutat.
La regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano ha posat en valor que "el jurat del certamen l'han format persones reconegudes en el camp de la literatura, de manera que posem en valor estos premis que reivindiquen la igualtat real entre homes i dones". En eixe sentit Lozano ha afegit que "eixa igualtat passa per coses com mostrar personatges que superen els rols i estereotips sexistes, el reconeixent de dones rellevants al llarg de la història o el reflex de vivències alliberadores per a dones i homes".
"Volem dotar d'una personalitat pròpia estos premis, començant per posar-li un nom propi, el de l'escriptora valenciana Beatriu Civera, per a que puguen convertir-se en un referent literari en la categoria de relats a la nostra ciuat així com a la resta del País Valencià".
En total s'han presentat 48 relats al certamen, dels quals onze estan escrits en valencià i 37 en castellà. El percentatge de participació de dones escriptores ha sigut del 90 per cent i un 10 per cent d'homes. Els relats tracten temàtiques variades però tots tenen en comú el tret de plantejar una sèrie de debats i reflexions sobre els rols assignats tradicionalment a la dona i com trencar amb determinats prejudicis pot fer avançar la societat.
Així, el relat "Soñadores" parla d'una societat futurista en la que dos robots (un home i una dona) volen canviar les funcions que tenen assignades en la societat que vénen determinades pel seu sexe. Després de molt d'esforç i de plantejar-se un interessant debat l'empresa els deixa canviar el rol.
El relat "Encrucijada" ens apropa un cas real, el de Victoria Kent, i el gran conflicte i debat intern que va viure la que va ser la primera advocada a exercir a Espanya, i la primera dona al món que va intervindre davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina, la nit d'abans que les Corts espanyoles debateren sobre el dret a vot de les dones. Sabia que el vot de la dona podia posar en perill el progressisme de la República i hagué de prioritzar això al seu desig de fer avançar la societat espanyola en els drets polítics de les dones.
El tercer premi, "Mira Miguel", ens parla de la història d'un fill que ha de fer-se càrrec de la seua mare en un hospital. Esta circumstància fa que reconnecte amb la seua mare a nivell emocional, es para a escoltar-la com mai abans ho havia fet, i tot això modifica la relació entre els dos.
EL JURAT
El jurat l'ha presidit Isabel Lozano, regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives i ha estat composat per Mar Busquets, que és llicenciada en Filologia Hispànica i Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i catedràtica d'Educació Secundària. Ha rebut diversos premis de poesia, com ara Valle-Inclán de la Universidad de Bilbao (1994), Vila de Almusafes (1996), Gabriel Miró (2011) i Maria Beneyto (2016); i de narrativa. Ha publicat els poemaris La pausa (1992), Los hombres de paja (1996), La curva del aire (1997), Poemas al hijo (2001), Humanos (2013)..., així com les novel·les De la invisibilidad (2013) i Lo efímero (2015). L'any 2016 va guanyar els XXXIV Premis Literaris "Ciutat de València" en la seua modalitat de poesia en castellà.
Alicia Palazón Filòloga i llicenciada en Literatura Espanyola. És autora de diversos treballs d'investigació i ha obtingut premis literaris, entre els quals destaquen el "Ciutat de València" per La lluna entre les llunes i el "Feases" per Jornada 65. La seua guia, València. Història de la ciutat. Passejades i recorreguts és el llibre més venut dels publicats per l'Ajuntament de València. És autora de la sèrie Los 16 peldaños, que inclou fins ara les novel·les La cripta del Santo Grial i El laberinto de Ceira.
Fernando Larrauri és metge i antropòleg. Als anys huitanta, va fer ressenyes de teatre, guions de còmics i escrigué algun conte que li publicaren en diferents revistes. A començament dels noranta, marxà a treballar a l'Àfrica, on estigué més de quinze anys. Durant aquell temps, va escriure un parell de novel·les ambientades a Gondwana, i tres llibres de contes. L'any 2016 va guanyar els XXXIV Premis Literaris "Ciutat de València" en la seua modalitat de narrativa en castellà per la novel·la Los jardines de Babilonia, publicada per Pre-Textos en 2017.
Manel Alonso és poeta, narrador i periodista. Ha obtingut vora una vintena de premis de poesia, narrativa i literatura infantil, com ara el Benvingut Oliver (1999), Empar de Lanuza (2000), Paco Mollá (2008), Antonio Matutano (2009). Va participar en la fundació de les revistes literàries L'Aljamia i Lletres Valencianes, així com de l'editorial Brosquil. És un gran dinamitzador de la cultura a l'Horta Nord. La seua obra ha sigut traduïda a l'italià, basc i castellà.
