El Magnànim edita una selecció de la millor literatura periodística del valencià Joan Garí
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, presentarà dimarts 19 de juny a les 19 hores la més recent de les seues novetats, Sin dios y sin diablo. Columnas para el diario Público (2008-2012), una recopilació de més de 270 columnes que Joan Garí va escriure per al desaparegut mitjà en paper en el període més dur de la crisi econòmica. L'acte tindrà lloc a l'Aula Capitular del Centre del Carme Cultura Contemporània (carrer Museu, 2) i acompanyaran a l'autor els veterans periodistes J. J. Pérez Benlloch i Emili Piera, que és també director de la col·lecció Papers de Premsa, en la qual s'ha publicat el llibre. Aquest és el volum número huit d’una col·lecció que pretén rescatar de l’oblit una selecció de les millors columnes d’opinió periodística i en la qual l’any passat s’edità Notes d’un desficiós de Joan Fuster i La inteligencia a sus pies de José Vicente Aleixandre. Pròximament es presentarà l’altra novetat d’enguany: Chaflán, d’Abelardo Muñoz, una selecció d’articles de la cartellera Túria.
Una mirada diària per a un període convuls
Joan Garí, escriptor, professor i també periodista, va viure des del principi l'aventura de Público, una capçalera que intentà ocupar un espai progressista al sistema comunicatiu espanyol just quan començava la crisi econòmica, en 2008. A partir del 2009 i fins el tancament del diari en 2012 per motius econòmics, Garí eixamplà la seua presència a les pàgines de Público amb una columna diària de dilluns a dijous. Per eixes curtes peces passà l'actualitat del moment (Camps i la corrupció, la Conferència Episcopal Espanyola, l'Estatut de Catalunya, la ferotge oposició a Zapatero, la problemàtica visió plural d'Espanya...) sense que Garí abandonara (tot i escriure a un mitjà d’àmbit estatal) una perspectiva “perifèrica” i amb "el suport d'una erudició alleugerida, com obliga la cortesia, i una àmplia panòplia d'experiència mundana i viatgera", en paraules d'Emili Piera al pròleg.
Un autor versàtil
Joan Garí (Borriana, 1965) ha conreat amb èxit diferents gèneres literaris. Es poden destacar entre els seus llibres La conversación mural (Premio Fundesco de Ensayo, 1994), Un cristall habitat (Premi de la Crítica, 1999), Les hores fecundes (Premi d'Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2001), La balena blanca (Premi Joanot Martorell de novel·la, 2007), Viatge pel meu país (2012) y La memòria del sabor (2015). Més recentment, amb L'única passió noble (2016), guanyà el Premi de Narrativa Memorialística de Benicarló i el Premi de la Crítica 2017. Pel que fa a la seua vessant periodística, actualment escriu a Ara, El País, Levante-EMV i La Veu i ja té publicats altres dos volums que recullen una part dels seus articles periodístics: Un ofici de segle (Premi de la Crítica, 2001) i L'ofici de lector (2016).
