L'IVCR+i realitza un TAC a la predel·la del Centenar de la Ploma per a estudiar el mètode d'elaboració i el seu estat de conservació
L'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) ha sotmés la predel·la del 'Retaule de Sant Jordi' del Centenar de la Ploma a un tac per a determinar aspectes tècnics sobre la seua elaboració i planificar-ne millor la restauració.
La predel·la ha sigut traslladada a l'Hospital Clínic Universitari de València, on se li ha realitzat la prova de diagnòstic que proporcionarà informació sobre la construcció de la predel·la i el seu estat de conservació, dades que no es poden obtindre per altres mètodes d'anàlisi.
D'aquesta manera es poden conéixer quantes taules es van emprar per a la construcció de la predel·la, com es van unir entre si (si van emprar elements metàl·lics o de fusta), si hi ha clevills ocults o separacions entre les taules que pogueren afectar la capa de pintura, etc.
També permet detectar la presència d'elements afegits en intervencions anteriors. Tota aquesta informació s'obté a escala real, per la qual cosa es poden mesurar de manera virtual els diversos elements ocults d'interés, com la longitud d'un clau, la profunditat d'un clevill i la localització exacta d'aquest en l'interior de l'estructura.
La predel·la del 'Retaule de Sant Jordi' del Centenar de la Ploma va arribar el passat mes d'abril procedent del Victoria and Albert Museum de Londres, on es troba el conjunt del retaule, per a ser restaurada i estudiada per l'IVCR+i, després d'un conveni de préstec signat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i el director del Victoria and Albert Museum de Londres, Tristan Hunt.
Els treballs sobre la predel·la s'estan duent a terme als tallers de restauració del Museu de Belles Arts, on serà exposada durant l'última fase de restauració de la peça. La ciutadania podrà gaudir de l'exposició acompanyada per uns dispositius de realitat virtual, que permetran recórrer, amb tot tipus de detalls i de manera completa, el 'Retaule de Sant Jordi' del Centenar de la Ploma.
Des que va arribar la predel·la a València s'hi han practicat altres anàlisis com un estudi mitjançant fotografia visible, infraroja i ultravioleta. Aquesta última ha permés constatar que hi ha una capa espessa de vernís en la superfície de tota la pintura.
L'anàlisi mitjançant microscòpia portàtil de la superfície de la capa pictòrica ha posat en relleu que la pintura és molt prima, amb la qual cosa deixa entreveure la preparació blanca del suport. També s'ha realitzat l'anàlisi mitjançant fluorescència de raigs X, que ha permés identificar la majoria dels pigments emprats en la pintura de la predel·la, un estudi radiogràfic en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i el Museu de Belles Arts en què s'aprecia que hi ha dibuix incís (gravat sobre la superfície).
Finalment, s'ha realitzat l'anàlisi colorimètric abans de la intervenció per a tindre una comparativa de com canvien els colors de la predel·la abans i després de la restauració.
Centenar de la Ploma
El 'Retaule de Sant Jordi' del Centenar de la Ploma és una de les obres més representatives del gòtic internacional valencià, atribuït a Miquel Alcanyís i Marçal de Sax, i pintat a principi del segle XV. El retaule és un referent fonamental de l'època que representa en una de les seues escenes principals la Batalla del Puig, que va obrir les portes a la conquista de València en 1238.
El seu nom correspon a a la milícia urbana creada en 1365 per Pere IV el Cerimoniós, que era coneguda com el Centenar de la Ploma perquè el centenar de ballesters encarregats de la salvaguarda de la ciutat de València anaven vestits d'hàbit blanc amb una creu de Sant Jordi i s'ornamentaven el cap amb una ploma d'agró.
El retaule del Centenar de la Ploma té unes dimensions de 6,60 per 5,50 metres. Està format per cinc carrers: el central exposa la lluita de Sant Jordi contra el drac davant de la princesa; dalt, la batalla del Puig de 1237; i en la cimera, la coronació de la Mare de Déu i Crist assegut en majestat dominant la composició del conjunt. En els carrers laterals se situen setze escenes al·lusives a la llegenda de Sant Jordi, coronades per les quatre figures dels evangelistes. En els entrecarrers es disposen vint-i-quatre profetes; la majoria, identificats per una cartel·la, i en el guardapols, els dotze apòstols, alternats amb l'emblema de la creu de Sant Jordi i una ballesta. Finalment, en la prelada es representen deu escenes de la Passió de Crist, a falta d'una part central desapareguda.
