L'IVAM celebra el seu 30é aniversari amb dues exposicions que fan referència a l'any d'inauguració del museu

"Un projecte que fa referència a 1989, l'any d'inauguració de l'IVAM, un any històric que va marcar un abans i un després". Així ha resumit el director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés, les dues exposicions que inaugura el dijous 24 de gener el museu: "1989. La fi del segle XX" i "Cas d'estudi: 1989. IVAM", comissariades per Sandra Moros i Sergio Rubira.

L'exposició "1989. La fi del segle XX" reuneix vora 200 obres de 80 artistes nacionals i internacionals produïdes en 1989 i vinculades a alguns dels esdeveniments més importants que van ocórrer en aquesta data.

"Hem volgut contar què passava en el món en 1989 a través d'esdeveniments com la caiguda del mur de Berlín, les protestes de la plaça de Tiananmen o la crisi de la SIDA. Aquest mateix any es va posar en marxa l'IVAM, un dels projectes culturals més importants de les últimes dècades", ha explicat el director de l'IVAM sobre aquesta doble exposició organitzada amb motiu del 30é aniversari del museu. "L'IVAM va ser el primer museu que va nàixer amb un sòlid projecte artístic, gràcies també a una clara voluntat política i al suport de grans capes de la cultura i la societat", ha matisat el director.

"L'exposició no s'estructura per temes, sinó com un discurs amb ressons i ressonàncies més complexes", ha explicat la cocomissària Sandra Moros. Partint d'aquests relacions, se subratllen idees com el pas del temps, que està molt present en l'exposició a través dels rellotges d'Artschwager i Allighiero & Boetti o en naturaleses mortes com la bola de roses de James Lee Byars. "Es tracta d'un bodegó viu que evolucionarà amb l'exposició quan les roses acaben caient, formant una piràmide", ha matisat Sergio Rubira.

Altres idees destacades en la mostra són conceptes com la multiculturalitat "que avança la idea de globalitat" segons el cocomissari, l'estratègia de la mascarada o els relats de vida, tal com ocorre en els dibuixos de Vittorio Scarpati que parlen sobre la seua experiència com a malalt de SIDA, o la sèrie que Nan Goldin dedica al mateix Scarpati i la seua parella, l'actriu Cookie Mueller.

La segona exposició porta per títol "Cas d'estudi: 1989. IVAM" i s'ha dut a terme a través de la investigació que ha desenvolupat el Centre d'Investigacions Col·laboratives (CIC) sobre el procés de formació del mateix IVAM.

La comissària ha comentat que "l'exposició mostra com s'estableixen els pilars de la col·lecció de l'IVAM des de 1984, que és quan comença a gestar-se la idea del museu". "Cas d'estudi: 1989. IVAM" inclou cartells d'algunes de les primeres exposicions del museu en 1989, com la dedicada a Joaquim Sorolla, Gabriel Cualladó o Antonio Saura, les notes de premsa, els tríptics publicitaris, les fotografies de les inauguracions i els muntatges, les actes del Consell Rector i altres documents que mostren que l'IVAM "va ser tot un exemple de modernitat per a l'època".

"Cas d'estudi. 1989. IVAM" ha sigut pensada també com una exposició viva que, a partir d'abril, acollirà xarrades, reunions i activitats.