L'alcalde lliura els Honors i Distincions de la ciutat 2018

L'alcalde de València ha fet lliurament hui dels Honors i Distincions de la Ciutat de València 2018, «uns guardons que són reflex de la societat valenciana, de la seua pluralitat, la seua vitalitat, i les aportacions individuals o col·lectives que sumen en positiu perquè la ciutat millore i avanç decididament cap a un futur encara millor». L'Hemicicle Municipal ha acollit este matí l'acte formal de lliurament dels reconeixements.

En esta ocasió, la Corporació ha reconegut la trajectòria i les aportacions a la ciutat des de diferents camps i disciplines: la Coordinadora de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, el Cottolengo del Pare Alegre, la plataforma Salvem el Cabanyal, el Trinquet de Pelayo, la Casa de la Dona, el moviment #QuieroCorredor, als quals s'ha fet lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat; i al científic Avelino Corma, la filòloga feminista Teresa Meana, i el fotògraf José García Poveda 'El Flaco', els tres nomenats Fills Adoptius de la Ciutat.

L'alcalde ha felicitat totes les entitats i persones homenatjades «per les seues aportacions: unes nascudes del sentiment religiós, unes altres de l'amor a l'art, a la ciència, a la música, a la capacitat de reflectir la vida a través de l'objectiu d'una càmera de fotos, o a la necessitat de mobilitzar-se per a salvar un barri amenaçat o per la igualtat». Ribó els ha agraït la seua labor «en nom propi i en el dels valencians i valencianes».

Tots els premiats han sigut rebuts per l'alcalde i la regidora de Cultura, Glòria Tello, i han signat en el Llibre d'Or de la ciutat. Immediatament després, s'han dirigit a l'Hemicicle, on han rebut els guardons. En nom de tots els premiats, el científic Avelino Corma ha manifestat el seu agraïment. Corma ha destacat que totes les entitats homenatjades han «crescut des de baix cap amunt, és a dir, des de la ciutadania; i són exemple de l'acció directa i positiva de la participació de les persones en la presa de decisions i en la solució als problemes». El científic ha destacat les aportacions de les personalitats i agrupacions reconegudes hui en l'Hemicicle Municipal, pel seu treball i el seu compromís amb una València «oberta, moderna i amb ànsia de progrés».

EMPREMTA I MÈRITS

Després de la intervenció de Corma, ha pres la paraula de nou l'alcalde, per a glossar els mèrits i l'empremta de cadascuna de les persones i entitats homenatjades. De la filòloga, docent i feminista Teresa Meana Suárez, Ribó ha destacat la seua labor d'investigació sobre la importància de la llengua i el seu ús en la construcció del pensament i en la transmissió de la realitat. «Reconeixem el seu important treball per construir la igualtat des de la paraula, acabar amb tòpics, amb refranys i tics, per denominar la diferència i acabar amb la discriminació de les dones en la llengua», ha explicat Ribó, qui ha assegurat compartir eixa «aposta per una llengua que quan denomina en femení, denomina la diferència».

Sobre Avelino Corma, un dels huit químics més citats del món, premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies, premi Príncep d'Astúries d'Investigació i premi al Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana, autor de més de 1.000 articles en revistes nacionals i internacionals i de 100 patents, l'alcalde ha assegurat que és «una referència obligada en l'esforç per a impulsar la investigació, la tecnologia i el coneixement a Espanya». Des de 1990, Corma desenvolupa la seua labor en l'Institut de Tecnologia Química de València, del qual ha sigut fundador i director. Joan Ribó ha assegurat que este químic nascut a Moncofa «reporta prestigi científic a la ciutat de València».

L'alcalde ha destacat també la trajectòria artística i personal de José García Poveda, El Flaco, fotògraf nascut a Mula (Múrcia), qui, «a força de fotografiar el paisatge urbà, els seus carrers i racons, les seues persones i els seus personatges, ha acabat per convertir-se en part d'ell, en «un dels nostres» en la tribu del fotoperiodisme valencià, fotoperiodista de la proximitat de llarg alé i recorregut», en paraules de Joan Ribó. El treball del Flac està present en la col·lecció de fons de l'IVAM, en el fons fotogràfic de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València; i enguany ha sigut reconegut per la Generalitat amb el Premi de la Comunicació. El seu quefer professional compta amb nombroses exposicions, reportatges i llibres monogràfics: «Passeig per l'Havana», «La València del Flac», «Cabanyal Portes Obertes», i «Fotos de València» entre d'altres.

Ha recollit la Medalla d'Or de la Ciutat de València al moviment #QuieroCorredor, impulsat per l'Associació Valenciana d'Empresaris, el president d'esta entitat, Vicente Boluda. L'alcalde ha subratllat la importància del Corredor Mediterrani, «una aspiració tan necessària com injustificadament retardada en la seua ejecuciónm una reivindicació compartida per quatre comunitats autònomes que representen el 45% del Producte Interior Brut de l'Estat». El moviment #QuieroCorredor està exercint «una labor primordial i estratègica per tal de visibilitzar eixe anhel compartit per la societat civil i les administracions dels territoris que ho volem i ho necessitem», ha afirmat l'alcalde, qui ha reiterat el suport de l'Ajuntament a este projecte que té l'objectiu d'acconseguri «una millor connexió dins i fora del nostre país, que tindrà efectes beneficiosos en una Europa compromesa amb facilitar la lliure circulació de persones i mercaderies, i que afavorirà el procés de construcció europea».

«Amb la Medalla d'Or de la Ciutat a la Casa de la Dona, hereua del moviment feminista valencià, reconeixem la lluita per la igualtat, per la dignitat, que les dones han dut a terme des d'este espai obert i plural, que acull diversos grups i organitzacions que treballen dia en dia per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones». L'alcalde ha destacat seguidament el treball realitzat per esta plataforma autogestionada «per combatre i eliminar les diverses formes de discriminació, d'escletja i de qualsevol classe de violència basada en relacions de poder i opressió cap a les dones», així com «per rescatar, preservar i defensar el llegat de totes les dones que les han precedides en la lluita feminista en la presa de consciència que la igualtat de gènere és una causa imprescindible si s'aspira a una societat més lliure».

També ha sigut homenatjat i reconegut el treball que duu a terme des de l'any 1943 a la nostra ciutat el Cottolengo del Pare Alegre per atendre i ajudar els més necessitats i malalts, sense demanar subvencions ni ajudes, seguint el llegat de l'obra assistencial del prevere Giuseppe Benedetto Cottolengo, del qual pren el nom per unir-lo al del jesuïta Jacinto Alegre i Pujals. L'alcalde, Joan Ribó, ha subratllat l'esperit fundacional de l'entitat, basat en «l'amor a Déu, i als pobres per amor de Déu, però amor d'obres i no de paraules». «Donar sense esperar res a canvi, fent front al desemparament, a la desesperança, continuant amb una tasca, sovint poc visibilitzada, grandiosa i digna del major reconeixement», ha subratllat el primer edil.

Així mateix, ha obtingut Medalla d'Or de la Ciutat la plataforma Salvem el Cabanyal, creada en 1998 per entitats veïnals, culturals i de comerciants dels Poblats Marítims en oposició a la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez, «per innecessària i per a significar la destrucció de bona part del seu barri i la pèrdua de la seua identitat històrica en benefici d'un urbanisme especulatiu», tal com ha recordat Ribó. L'acció de Salvem «es va deixar sentir al carrer, en els despatxos i fins i tot en els tribunals. Era la maltractada veu d'un poble que volia fer sentir la seua oposició a la desaparició de les seues cases, fins a 1.600, i a una mesura urbanística que afectaria d'una manera molt negativa la vida quotidiana dels seus veïns i veïnes», ha afirmat. La distinció municipal que se'ls ha entreado hui «reconeix tots eixos anys de treball per defensar el patrimoni històric i arquitectònic d'un barri emblemàtic i singular. Calia evitar que es trencara el teixit urbà tradicional i la cultura i idiosincràsia d'esta important part de València pel simple fet d'afavorir un tipus d'interessos privats i particulars», ha conclòs l'alcalde.

Un altre dels reconeixements realitzats hui en l'Hemicicle Municipal s'ha dirigit al fenomen de les bandes de música a la Comunitat Valenciana, que suposa un actiu cultural de més de 2.200 músics, 300 docents i 4.300 estudiants. La Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Comunitat Valenciana, fundada en 1983, compleix 35 anys d'impuls a la música a la nostra ciutat des de la societat civil, des dels barris o els pobles de València. Quan va nàixer només eren sis les societats i a penes 300 els xiquets i xiquetes que es formaven com a músics en elles. Hui són 26 les societats musicals federades, i més de 12.500 socis i sòcies. La distinció municipal «reconeix el seu paper primordial per a fer créixer en el teixit social de València les societats musicals» i per a la «difusió del patrimoni musical valencià».

Finalment, el Consistori ha reconegut al Trinquet de Pelayo, que el passat 20 d'agost va complir 150 anys al carrer de Pelai, al costat de l'estació del Nord, considerat el recinte esportiu cobert més antic d'Europa, la «catedral de l'escala i corda». L'alcalde s'ha fet eco en la seua intervenció de la llarga història del trinquet, jalonada per tot tipus de vicissituds, i que mostra encara hui en la seua galeria d'honor, imatges de les considerades cinc grans figures de la història de la pilota valenciana: El Nel de Murla, Quart, Juliet d'Alginet, Rovellet i el Genovés I. «I és que –ha conclòs Joan Ribó- cap pilotari ha sigut considerat figura sense haver triomfat en este trinquet».

L'acte protocol·lari del lliurament d'Honors i Distincions de la Ciutat de València ha conclòs amb la interpretació dels himnes regional i nacional per part de la Banda Municipal de València.