Integrar revisions mèdiques cerebrals anuals en el sistema de salut és clau per a frenar el creixement exponencial de les demències

El prestigiós neurocientífic Álvaro Pascual-Leone, catedràtic de Neurologia en la Facultat de Medicina de la Universitat d'Harvard, urgeix a redefinir els processos per al diagnòstic i tractament de les demències, davant la seua creixent incidència en la població mundial. Entre les claus del nou model, insta a integrar en el sistema de salut revisions mèdiques cerebrals anuals, amb suport dels nous desenvolupaments tecnològics; a treballar amb teràpies personalitzades, que contemplen els estils de vida, i a aplicar un enfocament holístic, que incloga a les famílies i a les persones cuidadores, segons va exposar en la seua conferència ‘Transformant el tractament de les demències’, organitzada per l'Associació de Familiars d'Alzheimer de València (AFAV).

La trobada va reunir a prop de 400 persones, entre representants institucionals, dels sectors sanitari i assistencial, empreses, docents i estudiants d'universitats, persones amb alzheimer, familiars i persones cuidadores. El doctor va estar acompanyat durant la sessió per la presidenta de *AFAV, Ana María Ruiz Cano.

"Necessitem transformar el tractament de les demències. Tenim el coneixement i el valor científic per a traslladar-lo a l'aspecte pràctic. Fins al 80% de la discapacitat causada per les demències es deu a una malaltia no diagnosticada o a estils de vida perjudicials. Per tant, és prevenible. L'abordatge ha de ser més complet, però, sobretot, hem d'anticipar-nos. L'ideal és que, quan estiguem sans, puguem treballar per a desenvolupar la capacitat del cervell per a suportar la malaltia i no desenvolupar símptomes (resiliència) i promoure estils de vida positius per a la salut cerebral", va subratllar el doctor Pascual-Leone.

Pascual-Leone va aportar una àmplia visió dels últims descobriments en els diferents àmbits de la demència, des del diagnòstic, a la importància de l'estil de vida (tant en prevenció, com en tractament), de les teràpies d'estimulació cognitiva, els nous fàrmacs en desenvolupament (entre els quals va esmentar Lecanemab i Donanemab, que estan llançant resultats molt positius) i els importants avanços reeixits amb les noves tecnologies.

"Tenim una oportunitat d'or per a canviar el sistema, que ve donada pels desenvolupaments tecnològics i en tractaments. Amb la tecnologia que estem desenvolupant, la precisió predictiva aconsegueix el 98%. Hui dia, tenim l'oportunitat d'usar la tecnologia quotidiana per a empoderar-nos; per exemple, mitjançant aplicacions per a telèfons mòbils, que acumulen informació personalitzada i poden permetre'ns detectar anomalies i acudir a l'especialista en el moment adequat. Amb tot això, comencem a albirar la possibilitat d'una intervenció realment personalitzada, que actue en funció de les possibilitats i necessitats de l'individu, i guanyar un temps valuós en l'avanç de la malaltia", va subratllar.

Així mateix, va subratllar que l'abordatge de la demència ha de tindre sempre en compte la indissoluble díada persona necessitada de cuidats-cuidadora, per la qual cosa advoca per vigilar el ‘estrés del cuidador’, avaluar i tractar a la família i proporcionar suport, educació i recursos per a un abordatge òptim.

També va incloure com a agent principal a les Administracions i institucions públiques, i el seu actual i potencial paper, tant com gestors dels sistemes de salut públics, com a l'hora de garantir els recursos necessaris per a les persones amb demències i les seues famílies.

“Cal invertir de manera eficaç i garantir una integració de sistemes de salut pública. Als Estats Units, això és difícil que passe, perquè la salut està molt segmentada i d'una manera il·lògica. Però a Espanya, hauria de passar. Seríem un exemple per al món”, va asseverar.

L'expert va destacar que un dels factors "amb més impacte en la resiliència cognitiva són els estils de vida. Un recent estudi demostra que, de l'impacte funcional de les demències, només un 11% és degut a les patologies. El 89% és atribuïble als estils de vida. Quan ens adonem, és massa vesprada. Cal començar a promocionar la salut vinculada a l'estil de vida des del principi. Menjar bé, dormir bé, fer exercici…, per a previndre".

Creixement de la demència: principal risc per a la salut humana

"L'Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que el major risc per a la salut humana és la pèrdua de capacitat cerebral, les malalties discapacitants del cervell, que tenen més impacte que el càncer i les malalties cardiovasculars juntes. La Malaltia d'Alzheimer és hui la causa número u de demència en el món: hi ha més de 50 milions de persones diagnosticades i aquesta xifra es triplicarà en els pròxims 25 anys. S'estima que, cada tres segons, una persona desenvolupa aquesta malaltia i molts casos no estan diagnosticats", va indicar el neurocientífic.

A Espanya, no existeix encara un cens regulat, però les dades oficials estimen que hi ha més d'un milió de persones afectades. Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any es diagnostiquen uns 40.000 nous casos. Si bé, adverteix que entre el 30% i el 40% dels totals no s'han diagnosticat, percentatge que s'eleva al 80% en les fases més lleus. En la Comunitat Valenciana, afecta a unes 50.000. A elles, se sumen de mitjana uns 20 nous casos diagnosticats al dia, segons dades de la Conselleria de Sanitat.

"La realitat hui dia és que, des del moment de contraure la Malaltia d'Alzheimer fins que apareixen els símptomes, passen de mitjana 15 anys. Són 15 anys perduts per a les possibles intervencions. Cal actuar al més prompte possible", va advertir.

Referent mundial en la investigació de les demències

La conferència d'Álvaro Pascual-Leone a València, organitzada per AFAV, va comptar amb el suport de l'Ateneo Mercantil de València, Savia Residencias, Teika i el Màster Oficial Interuniversitari en Psicogerontología de la Universitat de València.

Álvaro Pascual-Leone, va nàixer a València, va estudiar Medicina a Alemanya i es va especialitzar en Neurologia als Estats Units, disciplina en la qual és referent a nivell mundial. Compta amb més de 35 anys de trajectòria i els seus estudis es consideren decisius per a establir les bases de la neurociència actual, basada en la neuroplasticidad cerebral, i és pioner a analitzar els efectes en el cervell dels avanços neurotecnológicos.

Els seus projectes d'investigació tenen com a objectiu comprendre els mecanismes que controlen la plasticitat del cervell al llarg de la vida per a poder modificar-los i obtindre el resultat conductual òptim del subjecte. Entre ells, és impulsor de l'estimulació magnètica transcraneal (EMT), una tècnica que no requereix cirurgia i que utilitza camps magnètics i impulsos elèctrics que modulen l'activitat cerebral.

A més de catedràtic en la Universitat d'Harvard, Álvaro Pascual-Leone és director metge del Wolk Center for Memory Health (Centre Wolk per a la Salut de la Memòria) del Hebrew SeniorLife; director mèdic oficial de Linus Health; director científic de l'Eleanor and Herbert Bearak Memory Wellness for Life Program, i director científic de la Barcelona Brain Health Initiative, promoguda pel Institut Guttmann. És autor de més de 900 articles científics i diversos llibres, ha rebut títols honorífics de destacades universitats i societats neurocientífiques i ha participat en esdeveniments i impartit conferències a tot el món.