El comerç de la sal va ser una font de riquesa ibera a l’interior valencià
“En aquest article hem intentat posar en valor un recurs, la sal, del qual tenim un marcat buit d’informació a la protohistòria. Hem tingut la fortuna de poder documentar material ibèric a prop d’algunes salines continentals històriques requenenques, espais explotats durant segles. Ens interessa aquest fet no només per poder identificar l’explotació, sinó per poder inserir-ho dins d’una perspectiva territorial i comprendre el seu paper dins del patró d’assentament i les xarxes de mobilitat durant l’edat del ferro”, ha declarat Quixal.
L’estudi, publicat en la revista SPAL de la Universitat de Sevilla, s’insereix en la línia d’investigació sobre el poblament ibèric a la comarca d’Utiel-Requena desenvolupada per l’equip de la professora de la UV Consuelo Mata. En ell s’han estudiat ceràmiques ibèriques –entre altres, fragments d’un llibrell, tres gerres, una tapadora i una olla– trobades a les Salines de Jaraguas (Venta del Moro) i d’Hórtola (Requena). Aquestes es podrien vincular amb activitats com el llavat del producte, la ignició de la salmorra o l’emmagatzematge de la sal, o bé simplement amb els equipaments de les comunitats ibèriques allí instal·lades.
Segons David Quixal, la producció de la sal generaria importants recursos a les famílies que habitaven els territoris de Kelin (Caudete de las Fuentes) i Ikalesken (Iniesta, Conca), per la seua connexió amb l’economia al voltant de la ramaderia. En aquest sentit, la troballa d’una sèrie de representacions pictòriques d’ovelles i cabres com la del conegut Vas de la Gigantomaquia de Kelin estaria en relació amb que la presència i l’explotació dels recursos salins va afavorir el desenvolupament ramader de la zona, tal i com ens mostren els estudis d’arqueofauna. D’altra banda, al territori d’Ikalesken hi hauria una important mina de sal mencionada per autors romans de la talla de Plini el Vell.
Pel que fa al comerç, aquestes salines, entre les quals s’inclouen també Los Isidros i Villagordo, estarien relacionades directament amb camins i guals tradicionals, indispensables per a la circulació de productes i el desenvolupament de les xarxes comercials. A més, la zona, amb centenars de jaciments de l’època, tenia un poblament –distribució de nuclis habitats en un territori– molt dens, complex i estructurat en torn del lloc central, la ciutat de Kelin. No obstant això, els assentaments saliners ibers probablement foren estacionals a causa de la necessitat d’altes temperatures ambientals per a l’evaporació, és a dir, durant els mesos d’estiu.
David Quixal, especialista en Arqueologia Ibèrica, ha desenvolupat nombroses campanyes de prospecció del poblament ibèric i romà a la comarca d’Utiel-Requena i ha treballat en diverses excavacions a l’àmbit espanyol i italià, actualment és el codirector dels treballs arqueològics al poblat ibèric del Pico de los Ajos (Yátova). El present estudi es va desenvolupar dins del marc d’un contracte d’investigació postdoctoral VALi+D de la Generalitat Valenciana (2015-2017) i s’insereix de forma paral·lela en el projecte d’investigació del oppidum de Kelin i el seu territori (Museu de Prehistòria de València i UV).
