El Centre del Carme reflexiona sobre el futur dels drets humans amb l'expresident d'Uruguai José Mujica
El Centre del Carme ha oferit un col·loqui amb José Mujica, expresident d'Uruguai, amb motiu del Premi de Drets Humans 2019 que se li ha atorgat
Més d'un miler de persones han seguit l'encontre públic i obert a la participació, que també s'ha retransmés per 'streaming'
El Centre del Carme Cultura Contemporània ha oferit un encontre públic i obert a la participació organitzat amb motiu del lliurament del Premi de Drets Humans 2019 a José Mujica per part del Consell Valencià de Col·legis d'Advocats (CVCA) i la Fundació per la Justícia (FxJ).
Més d'un miler de persones s'han concentrat al Centre del Carme Cultura Contemporània per a participar en el col·loqui sobre el 'El futur dels drets humans' amb l'expresident de l'Uruguai. L'encontre ha sigut seguit, així mateix, via 'streaming' a través de les xarxes socials del Centre del Carme.
El conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha obert l'acte que ha estat moderat per Salvador Alborch, patró de la Fundació per la Justícia, i en el qual han participat Fernando Flores, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, Carles McGrath, degà del Col·legi d'Advocats de Girona, i Lucía Topolansky, vicepresidenta d'Uruguai i dona de José 'Pepe' Mujica. L'alcalde de València, Joan Ribó, ha clausurat l'encontre.
Segons el Vicent Marzà, "José Mujica ha expressat alguna vegada quin mèrit té continuar fent el que has fet sempre? Aquesta pregunta resumeix entre altres coses la nostra manera d'entendre la cultura. Per a nosaltres és un mecanisme d'agitació, d'emancipació personal i col·lectiva, que implica una reflexió crítica sobre la realitat i un compromís per a millorar-la", i ha afegit que "el Centre del Carme és això, i tindre Pepe Mujica ací personalitza la nostra manera d'enfocar la cultura, del poble i per al poble, allunyada de les elits i compromesa amb el progrés social".
Per la seua banda, Joan Ribó ha assenyalat que "tenim no solament l'obligació, sinó sobretot la necessitat de complir i fer complir els drets humans en cada racó del planeta, sense deixar de banda els drets vinculats al medi ambient, com són el dret a respirar un aire net, a l'aigua potable, a una alimentació sana, a un clima estable, a una biodiversitat pròspera, i a uns ecosistemes saludables.
"Un compromís plenament d'actualitat que els governants estem obligats a atendre. La presència de José Mujica aquests dies a València ha de fer recordar-nos-ho. Que no siga una cosa passatgera, perquè ens hi va la vida. Des del municipalisme, moltes ciutats estem aportant el nostre gra d'arena per la sostenibilitat; mai és suficient, però és important fer passos ferms, perquè l'emergència climàtica és ja una emergència per la vulneració dels drets humans en molts països del món", ha asegurat.
Sobre el futur dels drets humans, Mújica ha assenyalat que "la primera pregunta és: hi haurà futur?, quan?, cóm? Jo no tinc la resposta però és una pregunta que cal fer-se". "Les mateixes eines que han fet possible un progrés material fantàstic, tècnic i científic, les mateixes persones que van crear les condicions per a domesticar la ciència, el progrés al servei de la productivitat, van crear aquesta era industrial que ens han regalat 40 anys més de vida de mitjana, que no és poca cosa, amenacen que s'ha fet inaturable, perquè hem cuidat i creat amb l'esdevenir històric una sensació i ara aquesta civilització no té govern, ens governa a nosaltres mateixos", ha afegit.
"Considere que el primer dret humà requereix el privilegi de definir que venim del no-res, de no ser, i hi ha un miracle que ens permet nàixer. Hem de fer-nos aquest pregunta, per què et va tocar a tu, si hi havia 40 milions de probabilitats que et tocara, però, després d'haver nascut cal recordar que tens un infinit per davant de no ser, i ací cal dir que hi ha un miracle que es diu vida, que és la teua oportunitat única i definitiva.
"Has de fer-te aquesta pregunta, quina és la causa de la teua vida, per a què vius, si vius per a pagar comptes, si vius per a viure, si vius per a patir", ha manifestat l'expresident d'Uruguai.
"Jo no faig apologia de la pobresa, el que faig és apologia d'aprendre a viure amb el necessari i tindre temps, senzillament temps lliure per a gastar-lo en el que se m'antoixe", ha defensat.
Amb aquest encontre, Mujica culmina la seua estada a València que coincideix també amb la celebració de l'Humans Fest, Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, i amb què el Centre del Carme exhibeix la mostra 'Ana Yturralde. Huellas del Alma'.
Mujica ha rebut el Premi de Drets Humans 2019 en reconeixement a la seua trajectòria vital de compromís personal i institucional amb els drets humans i la justícia social.
El Centre del Carme s'ha sumat a aquesta condecoració i ha obert les seues sales al diàleg i a la participació ciutadana, com a centre compromés amb la igualtat i la justícia social que recull les inquietuds i reivindicacions de la creació actual.
José Mujica
José 'Pepe' Mujica va ser el quaranté president d'Uruguai la presidència del qual va abastar els anys entre 2010 i 2015. Des de 2005 està casat amb Lucía Topolansky, actual vicepresidenta d'Uruguai i dirigent històrica del Moviment de Participació Popular.
Mujica va nàixer el 20 de maig de 1935 a Montevideo, en el si d'una família humil i de descendents bascos. En la seua joventut, va militar per al grup polític tradicional uruguaià Partit Nacional, en el qual va arribar a ser secretari general de la Joventut.
A mitjan 60 va fundar el Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros (MLN-T). En aquesta època va caure presoner quatre vegades en les quals va ser sotmés a tortures brutals i va passar quasi 15 anys a la presó. En 1985, amb el retorn de la democràcia a Uruguai, va ser posat en llibertat juntament amb altres presos polítics afavorits per una amnistia.
Quan passaren uns anys, va crear juntament amb altres representants de l'MLN i sectors d'esquerra el Moviment de Participació Popular (MPP) en el si de la coalició 'Frente Amplio'. Des de llavors va ocupar el càrrec de diputat, senador, i ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca. A la fi de 2009, el poble uruguaià el va elegir president entre 2010 i 2015.
Pel seu estil informal i planer, Pepe Mujica, conegut com 'el president més pobre del món', va conquistar la ciutadania uruguaiana i els pobles d'altres països. La seua filosofia de vida i la manera de viure modest, en contrast amb altres presidents, va atraure l'atenció. Mujica passarà a la història com el líder més 'humil' que, durant la seua vida, en repetides ocasions 'Pepe'ha insistit en el fet que la felicitat no és aconseguir diners. Encara més, lamentava quan la política és guiada per l'afany d'aconseguir fons.