Els ‘Capritxos’ de Goya arriben a València: "Una visió crítica dels usos i costums de la societat espanyola"
La mostra de 80 aiguaforts podrà visitar-se fins al 4 de juny
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) obri l’exposició ‘Goya. Capritxos’, en la qual s’exhibeix la donació completa dels ‘Capritxos’ de Francisco de Goya que Ángel López García-Molins va fer en 2022.
Els ‘Capritxos’ de Goya, a més de comptar amb un autoretrat del pintor, afronten temes com la bruixeria, la crítica al matrimoni concertat, la prostitució, la ignorància, la vanitat, l’ociositat de la noblesa i les criatures grotesques.
La donació d’aquesta col·lecció, que va pertànyer a Antonio García-Molins, avi del donant, es va presentar el maig de 2022, moment en què es va poder veure una selecció d’obres. Ara podrà visitar-se fins al pròxim 4 de juny la sèrie completa de 80 aiguaforts, impresa per la Calcografía Nacional en 1868.
En la mostra, les huitanta estampes estaran acompanyades per llenços del geni aragonés i de seguidors seus com Asensi Julià i Leonardo Alenza, així com del formidable bust de bronze en el qual Marià Benlliure va retratar Francisco de Goya, tots pertanyents als fons del Museu.
El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha indicat que “els temes analitzats per Goya parteixen d’una visió crítica dels usos i costums de la societat espanyola per a, després, evolucionar cap a la plasmació de les parts més fosques, irracionals i violentes d’un ésser humà privat d’intel·lecte i quasi salvatge”.
El director del MuBAV ha afirmat que “la mirada reflexiva i crítica de Goya és un exemple hui dia de l’inconformisme davant de les pautes heretades i de la lluita pel progrés i els avanços socials”. González Tornel ha reiterat el seu agraïment per la donació i ha ressaltat que “el Museu de Belles Arts de València creix cada dia gràcies a la filantropia dels particulars que el trien com a destinatari de les seues obres d’art”.
Els ‘Capritxos’ de Goya
Francisco de Goya (1746-1828) va elaborar al llarg de la seua vida nombrosos gravats i estampes. Va dominar totes les tècniques, des de l’aiguafort a l’aiguatinta, la punta seca o la litografia. En aquesta producció en blanc i negre és on Goya es va mostrar més lliure i va desenvolupar una visió tremendament crítica i fosca del seu entorn. En els seus dibuixos reflectia l’Espanya de 1800, en la qual l’endarreriment, la superstició, la superxeria i la incultura impregnen una visió molt negativa de la realitat.
La sèrie dels ‘Capritxos’ es va publicar per primera vegada en 1799 i recull la reacció de Francisco de Goya a la greu crisi derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794, que el va deixar sord. Les idees que animen la sèrie de huitanta aiguaforts van sorgir del viatge que va fer el pintor per Andalusia acompanyant els ducs d’Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797. Es tracta de la sèrie gravada en la qual Goya va desenvolupar la seua visió més personal de la realitat que l’envoltava i que va continuar, ja durant les primeres dècades del segle XIX, amb ‘Els desastres de la guerra’ (1810-1815), la ‘Tauromàquia’ (1816) o els ‘Disbarats’ (1816-1820).
