Busquen acabar amb el mosquit tigre a València usant un bacteri
Una investigació de la Universitat de València busca fórmules per a acabar amb aquest insecte
Un equip d’investigadors de la Universitat de València treballa en dos projectes finançats, un per l’Ajuntament de València i un altre pel Ministeri de Ciència i Innovació, per reduir la població del mosquit tigre asiàtic a la ciutat. Rosario Gil García, professora de la institució al Departament de Genètica, dirigeix en els dos la investigació molecular, que es desenvolupa ara, i que té com a objectiu introduir el bacteri Wolbachia als ous dels mosquits i crear una població que en aparellar-se done lloc a embrions estèrils.
Les pluges de la setmana passada i unes temperatures per damunt dels 22 graus han propiciat que els ous de mosquit, dipositats a terra, es descloguen i, al cap de quatre o cinc dies, haja augmentat el nombre d’aquests insectes. El mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus) pot transmetre malalties com el zika o el dengue –encara que menys probable que l’africà, Aedes aegypti– i amb la tendència a un ambient cada vegada més càlid, és un vector de potencials malalties per controlar.
Rosario Gil, investigadora a l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la UV i del Consell Superior ‘ Científiques (CSIC), explica que un dels sistemes de biocontrol que s'’està desenvolupant contra el mosquit tigre és l’ús del bacteri Wolbachia, utilitzada de vegades per evitar que es transmeten els virus i altres vegades per evitar que es reproduïsquen els mosquits.
A València no s’han detectat casos recents de transmissió de virus de malalties greus amb aquests mosquits, com sí que ha passat a Catalunya, a pesar que el tigre asiàtic ja s’hi ha instal·lat des de fa més de 15 anys, per la qual cosa s’està intentant controlar la població, en un projecte en què també col·labora l’empresa Lokímica, especialitzada en control de plagues.
“Wolbachia és un endosimbiont d’insectes, és a dir, bacteris que viuen dins dels insectes en cèl·lules especialitzades. És la meua línia de treball”, explica la investigadora. En el cas dels mosquits, Wolbachia, com la majoria d’ndosimbionts, se situa sempre a prop dels ovaris de la femella per transmetre’s d’una generació a la següent, directament a través dels ous dels embrions. De manera que allò que fa aquest bacteri en el cas del mosquit tigre i del mosquit comú, Culex pipiens, és infectar les femelles per al seu propi benefici.
“La incompatibilitat citoplasmàtica vol dir que si un mascle porta una Wolbachia i s’aparella amb una femella que porta un altre tipus de Wolbachia, l’embrió serà estèril i no arribarà a nàixer. El mascle transmet a l’esperma una toxina i la femella des del seu citoplasma porta l'’antitoxina. Si l’antitoxina no és la corresponent, no neutralitza la toxina i mata l’embrió, i això és el que estem intentant aconseguir”, explica Rosario Gil.
La Wolbachia que porta el mosquit comú és incompatible amb la Wolbachia que normalment infecta el mosquit tigre. “En la nostra investigació, volem trobar una Wolbachia autòctona que siga incompatible amb la que porten els mosquits tigre de forma natural, produir grans quantitats de mosquits tigre infectats amb aquesta nova Wolbachia incompatible i alliberar mascles en l’ambient perquè s’aparellen amb les femelles”, explica la investigadora.
A més, “actualment, no només estem treballant amb la Wolbachia del mosquit comú, també estem caracteritzant la Wolbachia de Drosophila melanogaster, que també és incompatible amb la del mosquit tigre, per després triar-ne una. A l'’Institut Cavanilles estem mantenint el mosquit tigre curat de la seua Wolbachia natural i a l’I2SysBio estem caracteritzant el bacteri del mosquit comú i el de Drosophila. El següent pas seria injectar la que seleccionem al mosquit tigre abans d’alliberar-lo”, completa Rosario Gil.
El projecte actual de Rosario Gil, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, fins al 2025, “Comunicació hoste-simbiont i la seua utilitat en el control biològic de plagues i patògens, SYMB-CONTROL”, compta amb un apartat, “Caracterització molecular de ceps autòctons de Wolbachia en diferents insectes, com a primer pas per a la seua utilització en biocontrol”, que és el que s’està aplicant amb Aedes, Culex i Drosophila. El conveni amb l’ajuntament, anual, és “Proposta de generació de ceps nous de mosquit tigre i possible prova pilot d’alliberament de mascles (tècnica d’insectes incompatibles, IIT) per al control de poblacions en zona delimitada i controlada de València”, i està liderat per Antonio Marcilla, catedràtic de Parasitologia de la UV.
