"Tot el que mai vaig dir", poesia sobre la vida en temps de pandèmia

Ja fa més d'un any i mig que va començar la història d'aquest virus. El llibre de poesia "Tot el que mai vaig dir" està escrit per sis persones, sis jubilats, 6 vides que es van trobar un dia, per casualitat, en un mateix lloc, el teatre. Cinc dones i un home que encara no ho sabien, però anaven a compartir moltes coses a partir d'aquest precís moment.

Tot el que mai vaig dir és un projecte coordinat per Clara Climent, mestra d'interpretació dels sis autors de el llibre, juntament amb el seu segell artístic Art Lliure Projectes. Clara treballa com a professora d'interpretació, fotògrafa i realitzadora audiovisual.

Un dia com un altre qualsevol, en plena pandèmia, mentre feia classes en línia de teatre, va pensar que seria bona idea que els seus alumnes van fer un exercici creatiu i expressiu a casa: escriure com se sentien respecte a determinats temes; després aquests poemes els utilitzarien per llegir en públic i practicar la vocalització, la projecció de veu i el pànic escènic. Un matí es va despertar i li van donar la notícia que una de les seves alumnes tenia càncer i els va proposar: "I per què no seguim escrivint i fem un llibre amb tots aquests poemes i tot el que recaptem ho donem a la lluita contra el càncer? "I això han fet. El 100% dels beneficis obtinguts d'aquest llibre estaran destinats a l'AECC.

Amparo Vercher, Concha Gascón, Federico Langa, Pepa Talens, Tere Talens i Xelo Mollà han posat la seva ànima i veu interior a l'servei d'aquest llibre que està dedicat a totes les persones que se senten soles.

La primera edició de el llibre va volar com la pólvora, la segona també i, actualment, tenen entre mans la tercera edició a l'espera del dia de la presentació oficial de el llibre el 12 de novembre a les 20:00 hores a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, on hi haurà un nombre d'exemplars posats a la venda.

"Tot el que mai vaig dir" és un llibre de poesia sobre la vida en temps de pandèmia que parla de les vivències que estan experimentant i d'aquelles experiències viscudes en el passat i que ara tornen a la memòria. Parlaran de tot el que mai van dir, de què mai es van atrevir a explicar o que, simplement, ningú els va preguntar.

Parlaran sobre la incertesa que senten, els desitjos que afloren a cada cantonada i sobre les decepcions que apareixen una vegada i una altra. Parlaran de la joventut que no obliden, de les veritats i les mentides que els van explicar, de la por, de l'amor, de la tristesa i de la innocència perduda. Parlaran de el pas de el temps i dels records que els evoca.

També parlaran de la família i de la solitud. Parlaran de les il·lusions que els mantenen vius i de el desamor que tots van patir en algun moment. Parlaran sobre la llibertat que mai ens haurien arrencar. Parlaran sobre l'últim viatge, anomenat mort, però també sobre l'esperança que és l'últim que perdran. En definitiva, parlaran de la vida en temps de pandèmia.