La vaga indefinida del transport continua amb mobilitzacions en la Comunitat
Amb una marxa lenta organitzades en diversos municipis, els transportistes clamen per l'auge en els preus del combustible
Els transportistes de la Comunitat Valenciana estan participant en una marxa lenta en aquesta segona setmana de la vaga del transport. Tractors, camions rígids, furgonetes i cotxes, tots estan eixint al carrer en un dilluns plujós per a protestar per l'asfíxia que pateix el sector per la pujada del combustible i per les millores laborals que reclamen aquests treballadors i autònoms.
Hi ha mobilitzacions en Riba-roja del Túria i també a Castelló de la Plana, amb marxes lentes de camions i vehicles per a fer-se veure.
Els transportistes denuncien la “precarietat” que pateix el sector davant una situació que qualifiquen de “insostenible”.
Amb aquesta vaga indefinida, que arranca ja la seua segona setmana, la Plataforma nacional de defensa del sector del transport de mercaderies per carretera nacional i internacional, ha anomenat a les mobilitzacions, això sí, pacífiques, perquè “estem treballant amb preus dels ports de 2003, amb el combustible al triple de preu que aqueixos anys, amb un gran increment del preu de pneumàtics i tallers”.
És més, afirmen que “vam donar el call en plena pandèmia on érem herois però treballem en condicions lamentables i sense piular, on en alguns llocs ens tractaven com infectats, que cada vegada ens compliquen més les nostres labors per a desenvolupar la nostra faena”.
A més, asseguren que 2l sector porta anys “cremat”, quasi “en fallida”, amb una precarietat laboral important i amb el conveni congelat des de 2009. A tot això cal sumar l'escalada del preu del combustible. A un transportistes omplir el depòsit li costa prop de 2.000 euros pel que “eixim a pèrdues”.
Principals motius de la vaga indefinida
La pujada del preu del combustible ha sigut la gota que ha satisfet el got, però la plataforma nacional en defensa del sector del transport ha elaborat unes exigències per a negociar amb el Govern d'Espanya.
La falta d'interés i compromís per part de el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i a el Ministeri de Treball i Economia Social ha arribat als treballadors i empreses a aparcar els seus camions a l'espera que el Govern atenga les seues reclamacions.
Les principals exigències del sector són no treballar per davall dels costos d'explotació, pagament màxim a 30 dies sense possibilitat de pacte en contra, sol·licitar un conveni nacional perquè no hi haja desigualtats en salaris depenent de l'àrea geogràfica, avançar la jubilació als 60 anys, que es reconeguen com a malalties professionals les derivades de la seua professió igual que els accidents de trànsit, seguretat i vigilància per part de l'Estat en àrees de descans i polígons industrials, espais condicionats per a alimentació i higiene en les zones de càrrega i descàrrega, a més de eliminar la càrrega i descàrrega per part dels conductors, entre moltes altres reclamacions.
