La Universitat d'Alacant participa en una nova missió de la NASA

El pròxim 27 de setembre, a la 1.14 h (hora peninsular espanyola) la nau DART col·lidirà a una velocitat de 23.400 quilòmetres per hora amb el sistema d’asteroides binari Didymos. Científics de tot el món estaran pendents aquell dia d’aquesta missió de la NASA de la qual formen part investigadors de la Universitat d’Alacant, un projecte internacional ambiciós que té com a objectiu comprovar si és possible canviar l’òrbita d’un asteroide si aquest suposara una amenaça per a la Terra. Adriano Campo Bagatin és coordinador d’equip de Ciències Planetàries (grup d’Astronomia i Astrofísica de la UA), en l’Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies (IUFACiT) de la UA. L’equip s’encarrega d’estudiar les conseqüències de la col·lisió sobre l’asteroide, a partir de les imatges rebudes després de la col·lisió.

DART va començar la seua aventura el passat 24 de novembre, quan va ser llançat a l’espai des del Complex de Llançament Espacial 6 (SLC-6), situat a la Base de la Força Aèria Vandenberg a Califòrnia. Des de llavors, i fins a la seua arribada al sistema binari Didymos, la nau ha fet el seu recorregut «sense cap tipus de contratemps», comenta Adriano Campo Bagatin. El sistema d’asteroides binari Didymos està format per Didymos, d’aproximadament 780 metres de diàmetre i el seu satèl·lit, Dimorphos, que té al voltant de 160 metres de grandària, on impactarà la nau.

La col·lisió es podrà seguir en directe en NASA TV i, com compta l’investigador, els aficionats a l’astronomia podran observar amb els seus telescopis el tipus de cua que es forma després de l’impacte. Així mateix, la sonda «LICIAcube», de l’agència espacial italiana (ASI), prendrà imatges a una distància prudencial per a documentar el moment de l’impacte. «A partir de les imatges que ens proporcione podrem preveure algunes característiques superficials de l’asteroide», explica l’investigador. Les observacions amb telescopis terrestres, proporcionaran informació sobre la desviació de l’òrbita després de la col·lisió de DART.

Serà a la fi del 2024 quan es done pas a una nova etapa en aquesta apassionant col·laboració, quan l’Agència Espacial Europea (ESA) envie la nau espacial Hera, dissenyada per a mesurar, entre altres característiques, la massa, l’estructura interna i els efectes de la col·lisió sobre la superfície de Dimorphos. Una fase en la qual també tindrà un paper essencial l’equip de Ciències Planetàries de l’Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies (IUFACiT) de la UA, com una part d’aquesta missió espacial, que s’enquadra en l’àmbit de la col·laboració AIDA (Asteroid Impact and Deflection Assessment) entre ESA i NASA.

Hi ha milions d’asteroides que estan orbitant en l’espai. La comunitat científica ha aconseguit catalogar-ne centenars de milers, de diferents grandàries, dels quals uns 30.000 estan catalogats com NEA (asteroides pròxims a la Terra).