Unides Podem Esquerra Unida insta a complir la normativa de comptes de pagament bàsiques per a persones en situació de vulnerabilitat o amb el risc d'exclusió financera
El grup parlamentari Unides Podem Esquerra Unida ha presentat una proposició no de llei en Les Corts Valencianes en la qual reclama instar el Consell a realitzar una campanya de sensibilització que informe i recorde al conjunt de les entitats bancàries la seua obligació amb el compliment de la normativa vigent en matèria de comptes de pagament bàsiques, així com el seu règim gratuït per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat o amb el risc d'exclusió financera, amb l'objectiu d'acabar amb una mala praxi que afecta especialment les persones migrants i sol·licitants d'asil.
La iniciativa també reclama al Govern d'Espanya a emetre una instrucció i implementar les mesures necessàries perquè les entitats bancàries complisquen amb la normativa actualment en vigor en matèria de comptes de pagament bàsiques i posen fi a possibles irregularitats que impedeixen, de manera indirecta, l'accés a drets i serveis bàsics, així com a reforçar els mecanismes de control i supervisió del Banc d'Espanya, com a autoritat competent, amb la finalitat que les entitats bancàries garantisquen l'accés als comptes de pagament bàsiques, així com executar el règim sancionador aplicable quan siga necessari.
La diputada de Unides Podem Esquerra Unida, Irene Gómez, ha explicat que les instàncies europees han establit el dret d'accés general de qualsevol persona a un compte de pagament bàsica i ha atorgat la possibilitat dels quals els Estats membres de la Unió Europea desenvolupen i apliquen una normativa dirigida a concedir unes condicions que facilitaren l'accés de les persones més vulnerables a aquest instrument amb la finalitat d'evitar la seua exclusió financera i, d'aquesta manera, promoure la seua inclusió social.
L'ordenament jurídic espanyol va incorporar les directrius d'aquesta directiva a través del Reial decret llei 19/2017, de 24 de novembre, de comptes de pagament bàsiques, trasllat de comptes de pagament i comparabilitat de comissions, que recull en el seu article 9.4 la possibilitat de “establir diferents règims de condicions més avantatjoses en matèria de comissions en funció de l'especial situació de vulnerabilitat o risc d'exclusió financera dels potencials clients”. El Govern d'Espanya va materialitzar aquesta possibilitat mitjançant el Reial decret 164/2019, de 22 de març, pel qual s'estableix un règim gratuït de comptes de pagament bàsiques en benefici de persones en situació de vulnerabilitat o amb el risc d'exclusió financera.
No obstant això, ha criticat la diputada, “pese a l'impuls europeu i el recorregut normatiu emprés al nostre país, diverses organitzacions socials han denunciat en els últims mesos que, en la pràctica, es registren irregularitats a l'hora de donar compliment als imperatius que es fixen en la normativa vigent, ja que algunes entitats continuen negant l'accés a aquests comptes a determinades persones migrants, amb o sense document d'identitat, aferrant-se a la Llei de prevenció de blanqueig de capitals”.
Amb això, lamenta, “la població migrant, així com les persones sol·licitants d'asil, s'ha vist discriminada des de fa temps de llarg a llarg del nostre país per part d'un injust funcionament del sector bancari que els porta a una exclusió financera sistèmica”.
D'aquesta manera, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha xifrat en més de 300 les incidències recollides per aquesta mena d'exclusió, tant a persones migrants com sol·licitants d'asil i refugiades, però adverteix que la majoria d'aquesta mena d'incidències es troben ocultes, ja que en nombroses ocasions no es produeix una reclamació formal.
D'altra banda, la parlamentària ha recordat que de l'accés a un compte bancari també es deriva la possibilitat de fer efectius altres drets i l'accés a serveis bàsics per a qualsevol persona. En aquest sentit, el Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica assenyala que la titularitat d'un compte bancari és, en molts casos, una condició sense la qual no es pot mantindre relacions ordinàries amb unes certes entitats privades o públiques com ocorre, per exemple, en el subministrament bàsic de serveis com el gas, la llum i l'aigua, així com en l'accés al lloguer d'un habitatge o la sol·licitud de rendes mínimes.
Gómez ha incidit en què les organitzacions que denuncien aquests reiteratius incompliments “apel·len a la necessitat de garantir l'accés a aquests instruments i requereixen de solucions urgents per part dels poders públics amb la finalitat d'evitar l'exclusió financera i social a la qual es veuen abocats centenars de persones i que els impedeixen desenvolupar un projecte de vida digne al nostre país”.