Destapen a Torrevieja un “quiosquet financer” embolicat en una estafa piramidal milionària
La Guàrdia Civil, en el marc de l'operació “TORSELF”, ha desarticulat a Torrevieja (Alacant) una organització delictiva que, a través d'un complex entramat mercantil, havia estafat a prop de 250 persones una quantitat estimada d'uns 10 milions d'euros, encara que la quantitat exacta encara està pendent de càlcul.
Fins al moment, s'ha detingut a 8 persones i s'ha investigat a altres 7 com a presumptes autores dels delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals, estafa, falsedat documental i delicte contra la hisenda pública.
S'han realitzat 7 registres en diverses localitats d'Alacant (Torrevieja, Callosa de Segura i Redován) i de Múrcia (Múrcia capital i Sucina). En ells s'han intervingut 192.525 euros (50.000 d'ells amagats en un carret de bebé, a la casa del capitost), 34.600 francs suïssos, 4 cotxes d'alta gamma, quantiosa documentació, efectes electrònics i una màquina de comptar bitllets. També, s'ha procedit al bloqueig de 43 comptes bancaris (18 d'elles comptes de valors), que sumaven una quantia total de 234.023 euros.
Els diners confiscats en els registres ascendeix a uns 192.500 euros i 34.600 francs suïssos, i s'han bloquejat 234.000 euros procedents de 43 comptes bancaris.
L'operació es va iniciar al febrer de 2019 després de la denúncia interposada per una entitat bancària situada a Madrid que s'havia vist perjudicada per aquesta organització delictiva, ja que havien utilitzat el seu nom com a suport per a captar nous inversors.
Així mateix, es va detectar que el compte bancari d'una de les mercantils sospitoses havia transferit fons per valor d'un milió i mig d'euros, la qual cosa va fer pressuposar que es tractava d'un cas clar de blanqueig de capitals.
Una estafa piramidal a gran escala i un blanqueig superior a 5 milions d'euros
Després d'una investigació que ha durat més d'un any, la Guàrdia Civil ha pogut constatar l'existència d'una xarxa integrada per més de 20 membres, el dirigent de les quals tenia la funció principal d'invertir en borsa amb els diners aportats per terceres persones a les seues “empreses”. La resta de membres estaven encarregats de captar nous inversors, entre els seus coneguts i afins, a canvi d'un benefici d'un 3%-5% del capital invertit.
L'ham per a aconseguir aquests inversors eren les altes rendibilitats que prometien, entre el 15 al 30% al mes, molt per damunt de l'interés medie que s'ofereix en el mercat tradicional. Després, perquè cregueren que eren una empresa seriosa i segura, complien amb els primers pagaments dels interessos, però avançat el temps i, especialment, quan aconseguien “enganxar” quantitats importants, deixaven de pagar-los.
Per a evitar denúncies, els estafadors renegociaven el deute, fins al punt d'oferir devolucions de tan sols el 10% del capital invertit, els inversors del qual acceptaven a la desesperada, tement que si es negaven, perdrien el 100% dels seus diners. Amb aquesta tàctica han pogut apilar-se de diversos milions d'euros (uns 10 milions fins al moment) i s'han comptabilitzat més de 250 persones amb alguna quantitat pendent de devolució, encara que l'import estafat està encara per determinar.
El blanqueig d'importants sumes de diners en efectiu, de procedència il·lícita o irregular, que fins al moment ascendeix als 5 milions, també era part de la seua activitat delictiva. Consensuaven acords amb inversors que no volien aparéixer en els contractes, amb uns altres les inversions dels quals les efectuaven tercers en el seu nom, o fins i tot inversors que entregaven diners en efectiu, per a la compravenda de vehicles o immobles. En els pitjors casos, es van observar nexes forts amb altres organitzacions delicitivas, a les quals servien de pont per a blanquejar els diners procedents de supòsits il·lícits penals.
Peculiaritats de l'organització delictiva
El capitost del grup gaudia de tal poder de persuasió, que fins i tot va aconseguir que inversors estafats demanaren préstecs per a invertir més diners. A ells, se'ls assegurava que invertint més, la recuperació del capital inicial seria més ràpida. No obstant això, alguns d'ells han acabat totalment endeutats, com és el cas d'una senyora que va efectuar fins a 15 contractes, entre renovacions i noves inversions, per un milió d'euros.
A més, a causa de la important quantitat de diners en efectiu que movia l'organització, aquest dirigent comptava amb fèrries mesures de seguretat en el seu habitatge i es va envoltar de “pinxos” per a la seua protecció personal.
Uns altres dels membres van ser en el seu moment inversors, però davant la impossibilitat de retirar els seus diners, van decidir dedicar-se a captar noves víctimes per a rebre comissions i recuperar alguna cosa dels diners invertits.
També feien gala que eren una mercantil tan solvent i reeixida, que convidava als clients a visitar les seues “luxoses” oficines en una urbanització de Torrevieja; unes oficines poc convencionals, si es té en compte que només obrien “al seu públic”.
Al capdavant d'algunes d'aquestes mercantils investigades (un total de 8 domiciliades en el mateix lloc: Torrevieja), es nomenaven testaferros com a administradors, que en alguns casos mancaven d'estudis i a penes sabien llegir i escriure.
Les investigacions continuen obertes i no es descarten nous investigats.
L'operació ha sigut duta a terme per agents pertanyents a l'Equip de Delictes Econòmics de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància d'Alacant, que han comptat amb la col·laboració d'agents de Policia Judicial, Unitat de Seguretat Ciutadana (USECIC) de Torrevieja i del Servei *Cinológico de les Comandàncies de la Guàrdia Civil d'Alacant i de Madrid.