Territori vetat: un estudi revela les 4 ciutats valencianes on és impossible comprar-te un pis

La probabilitat que un ciutadà valencià, amb un salari corresponent a la mitjana, puga comprar-se un pis de 80 m² en alguna de les grans ciutats de la Comunitat Valenciana, només és mitjanament factible per als qui ho fan en parella. D'esta manera, en comptar amb dos nòmines i compartir molts gastos, la suma total dels seus ingressos els aconseguiria per a cobrir el seu cost de vida i estalviar el necessari per a aconseguir la suma requerida o per a després d'obtinguda la hipoteca, pagar les quotes mensuals.

A esta enorme dificultat s'afig el temps que demanda estalviar la suma necessària per a cobrir el 30% del valor de la propietat, que a la ciutat de València, sent solter, portaria 20 anys, mentres que a les ciutats més accessibles este temps es reduïx a la mitat.

Així es desprén de l'índex de SinComisiones, que mostra que les grans ciutats de la Comunitat: València, Alacant, Torrevieja i Orihuela, queden molt lluny de l'abast per a la compra d'una vivenda modesta per a un ciutadà solter de renda mitjana.

L'accessibilitat de compra per a una persona sola és de gran rellevància econòmica i sociològica, mentres totes les projeccions demogràfiques, incloses les més recents de l'INE, diuen que les llars unipersonals tindran un creixement molt fort en els pròxims quinze anys, fins a situar-se en un 33,5% del total, desbancant a les llars de dos o més persones.

L'efecte expulsió en les grans ciutats

Comprar una vivenda enfronta un obstacle significatiu: la necessitat de disposar prèviament del 30% del valor de l'immoble per a poder accedir a una hipoteca. Això només és viable per a aquells que compten amb estalvis importants o reben suport econòmic familiar, la qual cosa limita fortament les possibilitats d'adquisició.

Esta barrera financera afig més dificultat a un mercat ja de per si mateix exigent, complicant l'accés a la vivenda per a molts. Els càlculs d'este estudi es basen a tractar un conjunt de dades estadístiques amb una visió econòmica i sociològica, com els preus del m² per a cada ciutat, la mitjana de salaris i els requisits bancaris perquè et concedisquen una hipoteca, entre altres. Tot això adaptat específicament a cada ciutat en concret, la qual cosa representa un important avanç sobre els estudis immobiliaris més genèrics.

L'Índex SinComisiones pretén documentar i posar de manifest la gentrificació urbanística que tenalla a les grans ciutats espanyoles. Això comporta un veritable efecte expulsió sobre els seus propis ciutadans quan volen tindre la seua vivenda en propietat.

Estalviar en parella: la clau que obri l'oportunitat

El fet de comprar una vivenda en parella, amb la disposició de dos nòmines, acosta moltíssim més la possibilitat d'adquirir un pis de 80 m², quant a disposar d'una hipoteca. Segons l'Índex, després de pagar els gastos mensuals i el corresponent a la hipoteca, només quedaria disponible entre 2% i 18% dels ingressos per a destinar a estalvi o altres gastos extraordinaris, depenent de la ciutat. I això contant que la parella no tinga fills.

Per contra, una persona soltera, a la Ciutat de València, necessitaria tindre 40% més d'ingressos per a poder cobrir l'estalvi necessari i el pagament de la hipoteca.

“Amb tot, cal recordar que estem parlant d'una vivenda senzilla de 80 m². Qualsevol aspiració a una vivenda superior empitjoraria notablement esta accessibilitat”, agrega Gabriel Rodriguez Lorenzo, cofundador de la plataforma.

El repte fonamental: aconseguir l'estalvi necessari

L'exigència de comptar amb un 30% del preu de la vivenda per a accedir a un crèdit hipotecari es convertix, en moltes ocasions, en un obstacle insalvable per als qui desitgen fer el pas cap a la compra. Sense estalvis previs o el suport de familiars, l'única alternativa és començar a acumular fons en una guardiola específica. No obstant això, el temps necessari per a reunir esta quantitat fa que l'adquisició d'una vivenda en les principals ciutats valencianes siga un desafiament considerable per a la gran majoria de la població.

Per al cas d'un ciutadà o una parella amb una sola nòmina, la dificultat d'aconseguir este estalvi es pressuposa pràcticament insalvable ja que haurà d'estalviar entre 10 i 20 anys, només per a obtindre els estalvis inicials.

Si es disposa de dos nòmines, el temps per a aconseguir l'estalvi necessari disminuïx a menys de la mitat. En este cas, es requerix de tres anys d'estalvi a Gandia i Castelló de la Plana, mentres que a València portaria 6 anys.