Una tècnica fisiconuclear fixa per primera vegada l’origen de sílex valencians i estableix nous paràmetres de mobilitat en el Paleolític
Un equip internacional d’investigadors, liderats pel professor de la Universitat de València (UV) Aleix Eixea, ha aplicat per primera vegada una tècnica procedent de la física nuclear, Anàlisi per Activació Neutrònica (AAN), per determinar l’origen d’alguns sílex de jaciments del Paleolític mitjà i superior de les actuals províncies de València i Alacant. L’estudi, publicat en la revista Lithic Technology, permet determinar-ne la procedència i els patrons de mobilitat de les poblacions que els van utilitzar.
El treball l’ha desenvolupat personal investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga (el catedràtic Valentín Villaverde i Eixea mateix) i de l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV), en aquest cas Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia, les dues entitats de la UV. En la recerca han col·laborat el Centre de Ciències i Tecnologies Nuclears (C2TN) de la Universitat de Lisboa, el Centre de Recerca d’Energia, Anàlisi Nuclear i Departament de Radiografia de Budapest, i la Universitat de Ciències Aplicades i Arts del sud de Suïssa.
L’anàlisi per activació neutrònica (AAN) consisteix a irradiar amb neutrons una mostra, en aquest cas sílex, fet davant el qual es produeix l’activació d’isòtops radioactius emissors gamma entre els components del sílex. La informació d’aquestes emissions permet conèixer la composició química elemental de la mostra incloent-hi elements majoritaris i elements traça. Les 41 mostres analitzades procedeixen de jaciments com ara Cova Negra (Xàtiva), Cova de les Cendres (Teulada) o Cova de les Malladetes (Barx), entre d’altres.
“Els resultats obtinguts han permès agrupar els diferents tipus de sílex en tres grans grups. Cadascú presenta unes característiques similars i han aparegut en diferents jaciments, tant propers com allunyats entre si, com adscrits al Paleolític mitjà i/o superior. Això indica que l’ús d’aquestes matèries primeres es va donar per les poblacions neandertals i sapiens de forma recurrent al llarg del temps i l’espai, i van constituir un ampli teixit territorial vertebrat pels corredors naturals”, destaca Aleix Eixea, professor de la UV , director de la revista Sagutum i especialista en la mobilitat dels grups del Paleolític mediterrani.
“Aquest treball suposa un pas més en la caracterització del sílex com a primera matèria de les societats primitives a través d’un estudi multidisciplinari que, mitjançant diferents tècniques analítiques, integra arqueòlegs, físics, químics i geòlegs, i proporciona un marc de referència per a futurs estudis ”, ha destacat Clodoaldo Roldán.
En aquest treball, a més de les observacions macroscòpiques, es fa una primera caracterització geoquímica i petrogràfica de diferents sílex procedents de diversos jaciments valencians del Paleolític mitjà i superior. Per això, juntament amb l’Activació Neutrònica, s’han combinat altres mètodes com la Microscòpia de Llum Polaritzada o la Microscòpia Electrònica d’Escaneig acoblada a un Espectròmetre de Rajos X d’Energia Dispersiva. La seua importància la trobem en la seua combinació, ja que el primer és una de les primeres vegades que s’aplica a Europa per a aquest tipus de materials. Amb els resultats i a partir de les composicions químiques i mineralògiques documentades als sílex, s’han dut a terme anàlisis estadístiques que han permès agrupar les mostres per les seues característiques comunes.
En els últims anys, un dels aspectes més debatuts en l’arqueologia prehistòrica ha estat la determinació dels patrons de mobilitat territorial de les poblacions paleolítiques. Per això, la documentació de les diferents matèries primeres, especialment el sílex i la ubicació exacta dels seus afloraments, resulta imprescindible. La introducció de noves tècniques d’anàlisi per abordar aquests aspectes constitueix un dels principals avenços metodològics a la disciplina prehistòrica.