La taxa d'absentisme laboral creix a la Comunitat Valenciana fins al 5,5%

L'absentisme es defineix com la “abstenció deliberada d'acudir al lloc on es compleix una obligació”. Aquest fenomen social, econòmic i laboral afecta directament a la nostra societat, al nostre teixit productiu i a la sanitat. Les dades parlen per si sols i en el passat 2021 s'han perdut 1.701 milions d'hores de treball.

Erròniament, moltes vegades s'equipara l'absentisme amb faltes injustificades. Encara que aquestes últimes són una part de l'absentisme, no són la porció més important. També s'inclouen dins de l'absentisme, per exemple, les hores no treballades per maternitat, per permisos remunerats i per conflictivitat laboral.

Per això, l'Adecco Group Institute, publica per onzé any consecutiu l'Informe Adecco sobre Empresa saludable i gestió de l'Absentisme. L'objectiu és analitzar periòdicament les xifres d'aquest fenomen a Espanya, i abordar de manera successiva l'estudi de totes aquelles manifestacions que ajuden en la prevenció, gestió i, en el seu cas, adequat control de l'absentisme. A més, en aquesta edició es mesura l'efecte que les novetats del mercat laboral han tingut en aquest fenomen, a través de la realització d'una enquesta sobre aspectes com el teletreball i el presentismo, amb un apartat sobre Centres d'Atenció a Clients.

No és possible quantificar de manera exacta a quant ascendeix l'absentisme. A més, aquests últims anys hem viscut un context atípic a causa de la COVID-19. La veritat és que la pandèmia va derivar en un augment de les hores de treball perdudes per Incapacitat Temporal (malaltia comuna o accident no laboral), així com per altres conceptes, com ara permisos (per exemple, per la necessitat de cuidar familiars malalts) o hores perdudes en el lloc de treball (ej: faltes de subministraments).

Així, la COVID-19 va disparar la taxa d'absentisme a Espanya en 2020 fins al 7,1%, un màxim històric. El 2021 va ser peculiar perquè va ocórrer exactament el contrari, aquesta variable va disminuir fins al 6,6% que, no obstant això, és la segona dada més alt de la sèrie històrica. La reducció de 0,5 punts percentuals s'explica per la menor pèrdua d'hores de treball per motius diferents de IT. En el cas de la Comunitat Valenciana, la taxa d'absentisme ha pujat en 2021 al 5,5%, però és la cinquena més baixa entre totes les autonomies.

Amb les primeres dades sobre 2022 la tendència torna a canviar doncs en el primer trimestre d'enguany l'absentisme torna a pujar, amb una taxa històrica del 7,5%, la qual cosa suposa 0,9 p.p. més respecte a l'últim trimestre de 2021.

Si tenim en compte que en 2021 va haver-hi una mitjana de 16,1 milions d'assalariats, es pot estimar que al llarg de l'any l'absentisme va resultar en la pèrdua de 1.701 milions d'hores de treball. Considerant que la jornada pactada anual va ser de 1.814 hores, podem concloure que les hores no treballades per absentisme equivalen al fet que 937.900 assalariats no van treballar durant tot l'any. L'absentisme equival a dir que 1 de cada 16 persones, encara que són assalariades, no treballen.

Per a traduir l'anterior a un cost econòmic cal multiplicar les hores no treballades pel cost laboral total per hora. Així, el cost total per al conjunt de l'economia és de quasi 37.000 milions d'euros anuals, la qual cosa equival a 3,1% del PIB.

No obstant això, no ha d'oblidar-se que no tot l'absentisme pot eliminar-se per la raó òbvia que, lamentablement, la gent malalta. No s'ha de caure en l'error d'interpretar que tot el cost abans indicat podria estalviar-se. Aqueix és el cost brut, el net o suprimible és molt de menor. L'absentisme suprimible és aquell que excedeix el que podria considerar-se un absentisme “normal”, malgrat la dificultat òbvia a definir aqueix límit.

En paraules de Javier Blasco, director de l'Adecco Group Institute: “Ens trobem imbuïts enmig de tendències i canvis en les organitzacions que tenen a veure amb els reptes i oportunitats de la digitalització, la sostenibilitat, la necessitat de garantir entorns d'inclusió i diversitat si volem garantir la innovació i resiliència, la superació de les pors en un entorn de postpandèmia, els desafiaments de la salut mental, l'envelliment de la població…. tots aquests factors influeixen enormement en la motivació de les persones, en la cultura de les organitzacions, i també en les absències”.