Gema Navarro (Sueca): “Per aconseguir la igualtat real cal potenciar la responsabilitat i la coeducació”
La regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Sueca reflexiona en aquesta entrevista amb elperiodic.com sobre com la societat valenciana ha evolucionat aquests darrers anys en el marc del 8M, Dia Internacional de la Dona
Sueca es prepara per celebrar el 8M, Dia Internacional de la Dona, amb multitud d'actes al llarg de tot el mes de març i que culminaran el 8 de març amb una manifestació a la localitat. A elperiodic.com hem entrevistat la regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Sueca, Gema Navarro, per conèixer més sobre la programació i reflexionar sobre els avenços que la societat ha fet en aquesta matèria.
Per què cal celebrar el 8M i reivindicar la importància d'aquest dia?
Pensem que és necessari continuar posant de relleu la importància d'aquesta commemoració perquè la igualtat encara continua sent una lluita a pesar dels avanços que hem tingut, per tant, necessitem que aquest dia continue en aquesta reivindicació i que la societat se sume i que tinga el significat del mateix.
La campanya de enguany, ''Els teus drets, la teua llibertat'', en què consisteix?
Pensem que sempre és una lluita de drets i de llibertats respecte al gènere femení. Històricament, hem patit molta discriminació, i, per tant, queda per lluitar, cal continuar amb ella. Aquest any hem remarcat aquest lema i hem facilitat una sèrie d'activitats i esdeveniments, per tal que tota la societat de Sueca se sume a la mateixa i que ixca al carrer i aquest dia siga important per als suecans i suecanes. Respecte a la programació, estarem pràcticament durant tot el mes fent actes al voltant del dia de la dona encara que durant tot l'any treballem amb el mateix, però és ara quan cal reforçar amb motiu del 8M.
Com a actes, quins destacaria com a principals?
Este dimecres hem començat amb els actes, amb l'encesa de l'enllumenat de la façana. Després, al llarg de tota la setmana tindrem actes culturals i públics, tots d'ells són gratuïts, des d'ací anime a tota la ciutadania a que assistisca i participe i s'implique molt en tot el que hem organitzat.
El dia 8 de març és el dia clau, el dia gran per a les dones, per a reivindicar eixa lluita i hem preparat aquest any una xicoteta manifestació. Normalment no és una cosa que solem fer, però aquest any és important que per cada ciutat, encara que siguen pobles xicotets, que també facen aquest tipus d'actes i que la gent puga eixir al carrer, puga sentir-se i puga vores que anem tots a una en aquesta lluita.
Comentava al principi de l'entrevista que efectivament es va avançant en la lluita per la igualtat, però que se continua havent de lluitar i reivindicar aquest dia. Ens queda molt camí per recórrer?
Jo pense que si, encara que els avanços estan ahí i són molt rellevants, Espanya és, segur, una de les pioneres quant a normativa es refereix. La Comunitat Valenciana també, nosaltres per la part que ens toca, amb la competència local que tenim, també hem treballat moltíssim per a elaborar eixos plans d'igualtat. Aquest any precisament hem aprovat el personal de l'administració i ara aquest mes també anirà al plenari eixe pla d'igualtat d'oportunitats per a la ciutadania. Aleshores pensem que és molt important continuar treballant en això, que tampoc quede normalitzat que és una lluita només de les dones, sinó que els homes també hi sumen, jo pense que és un factor molt important aquest: la suma dels hòmens a eixa lluita de les dones per la igualtat. I esperant que el camí cada volta siga més curt, però encara queda molt per fer.
El paper de l'educació és crucial no?
Si, jo pense que és el pilar fonamental d'eixa lluita perquè siga real i efectiva. L'educació és la que comença en les generacions primerenques i cal incidir des d'aquestes edats per tal que el nostre futur social siga tolerant, just igualitari i sense cap mena de discriminació per raó del gènere.
Quins reptes creu vosté que té la societat suecana i la valenciana, o en general la societat en aquest context?
Jo pense que és una cosa global, de tota la societat. És veritat que depenent de territoris queda més o menys camí, i quant al que nosaltres ens referim pensem que ha de ser, no una acció o activitat passiva de dir si jo done suport aquesta lluita, sinó de ferla activa, de sumar-se activament a la mateixa, per tant, que els resultats que estem buscant, eixos objectius finals siguen efectius i reals.
Quin missatge es pot traslladar a les dones o als hòmens perquè es puguen sentir interpel·lats en aquesta campanya?
A les dones sempre vaig per la línia de l'empoderament i el que açò suposa. Que sí que som iguals, no sentir-se vulnerables. Pense que els hòmens s'han d'implicar més, perquè al final sempre solem veure la figura femenina en la major part. Jo pense que els hòmens s'haurien d'implicar de manera més activa.
Com a conceptes claus sempre la responsabilitat, pel que fa a la cura de la llar i de les persones vulnerables o dependents, i després, la coeducació. És molt important donar als nostres fills i filles una educació basada en la igualtat per tal que la docència i que en casa puguen ser conscients del que suposa aquesta activitat i com ha de ser realment aquesta igualtat.
Li agradaria llançar un missatge final?
Jo animaria a la ciutadania a que participara en conjunt. No sols voldria veure dones a tots els actes que hem organitzat, sinó també multitud d'hòmens, ja que sense ells és ineficaç tot aquest camí i tota aquesta lluita. Per tant anime a la suma de totes i tots.