Gema Navarro: “Cal incloure al sistema educatiu matèries que treballen els valors des de xicotets”

Sueca celebra el 25N, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, amb una campanya adreçada a tots els veïns per dir 'prou' a aquest tipus de violència. Es calcula que a Sueca hi ha, almenys, mig centenar de dones víctimes del masclisme i les quals els recursos municipals i policials fan seguiment. És una realitat que ens envolta i que cal aturar des d'edats molt primerenques.

A elperiodic.com hem entrevistat la regidora d'Igualtat de Sueca, Gema Navarro, per conèixer els recursos que ofereix l'ajuntament en aquest tipus de situacions i les campanyes que realitza l'àrea d'Igualtat per aturar la violència de gènere.

Per què continua sent necessari recordar aquest dia?

Està clar que les dades actuals, les notícies que ens trobem a la televisió reflecteixen que la lluita no pot parar i, per tant, fins que s'eradique la violència masclista creiem que cal continuar commemorant no només aquest dia sinó tot l'any la lluita contra aquesta xacra.

A qui s'adreça la campanya d'aquest any del 25N?

Habitualment sempre oferim una àmplia programació perquè tota la ciutadania puga participar de moltes activitats i propostes que oferim des de l'Ajuntament de Sueca. Un dels objectius que tenim amb aquesta campanya és arribar a tota la ciutadania i hem de conscienciar i sensibilitzar tots els col·lectius i generacions. Per això la dirigim a tota la societat.

Quins actes li agradaria destacar com a principals?

Pense que cadascun té un objectiu i simbolisme pel que tots són importants a la seua manera. Destacaria la lectura del manifest i la declaració institucional que es fa a la plaça de l'Ajuntament hui i crec que és molt important per la concentració massiva d'homes i dones per donar suport a aquesta lluita. Obrirem el micròfon perquè qualsevol associació, col·lectiu o veí puga intervindre. A més hem fet una representació teatral que ha tingut molt bona acollida i que s'ha realitzat des del taller municipal de teatre i on el públic de totes les edats també ha participat. S'han abordat situacions quotidianes que a priori pensem que no donen cap problema però en què sí que està implícita aquest tipus de violència. Creiem que tant els actors com el públic han tingut una reflexió sobre aquesta proposta.

Comentava que hi ha actes que no semblen masclistes però sí que ho són, per exemple des de controlar amb qui parlem pel telèfon, fins a fer bromes que realment són masclistes i a través de les xarxes socials veiem molts d'aquests comportaments. Com frenar aquestes actituds que ja es produeixen des d'edats molt primerenques?

Creiem que és molt important incidir en els joves perquè la realitat reflecteix un fet impensable: que tornem enrere en lloc d'avançar. Però crec que el més important és establir un canvi de patrons conductuals tant en els progenitors com en les generacions futures i dur a terme una reforma del sistema educatiu que incloga necessàriament alguna matèria que treballe principalment valors que ha de tenir la nostra societat perquè els vegen des de xicotets i que el futur vaja cap a la direcció que volem.

Quantes víctimes de violència de gènere hi ha a Sueca? Quina és la xifra de seguiment que tenen?

No són poques i com que el cap de partit judicial està ací concentrem prous quant a intervencions. Pel que fa a les víctimes que ens deriven tant des de l'ajuntament com des de Policia Local, Guàrdia Civil i Jutjats, podem veure que a nivell local es fa seguiment entre cinquanta i setanta víctimes de violència de gènere.

Dins d'aquesta xifra hi ha les noves víctimes i les que controleu des de fa temps veritat?

Sí, hi ha víctimes que porten anys de seguiment i n'hi ha d'altres que són noves. Però en qualsevol cas percebem un increment que en certa manera és negatiu però també positiu perquè reflecteix que les dones fan un pas endavant i denuncien.

Quins recursos s'ofereixen des de l'Ajuntament de Sueca per a les víctimes de la violència de gènere o les persones que en són testimoni?

Sueca, com a capital de comarca, també és cap de partida judicial i per això tenim recursos especialitzats en violència de gènere: els recursos judicials com l'oficina d'atenció a les víctimes, els jutjats especialitzats en la matèria, la unitat d'igualtat municipal que moltes vegades és el primer lloc on acudeixen; hi ha també els serveis socials de l'ajuntament, la Guàrdia Civil amb seu a Sueca, la Policia Local, el sistema atenpro a través del qual es fa un seguiment més exhaustiu així com el centre de salut al qual poden acudir. Hi ha el 016 i a més ara comptem amb un servei de Whatsapp, més discret, per poder denunciar. Hem vist un increment important mitjançant aquesta eina i per això ens hem adonat de la urgència d'implementar aquestes polítiques. A més, la gent testimoni d'aquesta violència també pot denunciar.

Quin missatge vol traslladar a aquestes dones que es puguen sentir identificades amb aquesta campanya?

Que facen aquest pas endavant, que demanen informació i assessorament en detectar qualsevol senyal d'alerta per poder ixir d'aquesta situació. Que no tinguin por i siguin valents per dir fins aquí.

Li agradaria llançar un últim missatge?

M'agradaria dir-los a les dones que s'empoderen i diguen prou. A més, als joves que no normalitzen situacions masclistes. Per molt que els semble una tradició, com hem pogut veure en notícies, aquests costums han d'evolucionar. I als homes dir-los que no cal defensar la igualtat només de paraula, sinó de manera efectiva, afegint-se a totes aquestes accions i participant més dels canvis necessaris. És una lluita de tota la societat i junts hem de treballar de la mà perquè això s'eradique.