Se succeeixen els albiraments de meduses en la costa valenciana
Descobreix els tipus de meduses i què fer si et piquen aquestes espècies marítimes
El calfament de la mar durant aquest estiu ha propiciat l'arribada de meduses a la zona de banyistes. Les platges del Mediterrani han sigut testimonis de la presència de diverses espècies marítimes d'aquest tipus.
De nord a sud de la Comunitat Valenciana, turistes i veïns de localitats com Vinaròs, Xilxes, Moncofa, Nules o en la mateixa ciutat d'Alacant han albirat aquests animals marins. De fet, alguns banyistes han patit algunes picades.
Sens dubte, l'elevada temperatura de la mar està darrere d'aquests albiraments. La temperatura de l'aigua de la mar Mediterrània ha superat en diverses ocasions els 29 graus, la qual cosa ha causat que molts animals marítims s'acosten arran de mar.
No obstant això, quan les meduses estan en la zona dels banyistes, aquests tenen prohibit traure-les fora. Els socorristes són els encarregats que les meduses seguisquen en el seu hàbitat.
Aquestes són les meduses que viuen en la Mar Mediterrània
Meduses “autèntiques” o Scyfozoa
Pelagia noctiluca: a aquest tipus de meduses se'l coneix popularment com “clavellines”. Poden aconseguir un diàmetre de 6 centímetres i la seua picada pot ser una de les quals més molèstia cause.
Rhizostoma pulmo: també coneguda com a “pulmó de mar” i “moca”. La seua grandària es troba entre els 15 i 35 centímetres de diàmetre. Té uns rivets blaus i inconfusibles. La seua picada no és molt molesta, llevat que siga en una zona sensible del cos.
Cotylorhiza tuberculata: la seua forma s'assembla a la d'un ou caigut. Pot tindre un diàmetre de fins a 20 centímetres i és molt freqüent en l'època estival.
Aurelia aurita: és una de les més xicotetes i se sol concentrar a les platges tancades, com les badies.
Chrysaora hysoscella: té un diàmetre discret, d'uns 15 centímetres, però amb llargs tentacles. És de les menys habituals durant l'estiu, i no les seues picades són escasses.
Hidromedusas
Velella velella: és una medusa xicoteta, d'uns 5 centímetres de diàmetre. És més pròpia dels mesos hivernals o primaverals.
Physalia physalis: de tentacles molt llargs i estesos pot arribar a aconseguir els 10 metres. Té un verí molt potent, per la qual cosa pot arribar a produir paràlisi. No és habitual al Mediterrani.
Olindas phophorica: és una hidromedusa xicoteta, semiesfèrica, de fins a 12 centímetres de diàmetre.
Aequorea forskalea: amb nombrosos canals radials de color marró o blau fosc i molts tentacles llargs i prims, és una espècie capaç de combatre amb les grans profunditats. Es caracteritza, principalment, per tindre un gran nombre de canals.
Cubomedusas
Carybdea masrupiales: molt transparent i amb 4 centímetres d'alt. Té 4 tentacles molt gruixuts i és una de les perilloses pel seu potent verí.
Ctenóforos
Mneiopsis leiyii: es caracteritza pel seu cos lobulat de manera ovalada i transparent, amb quatre fileres de cilis de pintes que s'executen al llarg del cos vertical i la lluentor blava- verd. A diferència de les anteriors, no pica.
Quins passos seguir si et pica una medusa:
En primer lloc, eixir de l'aigua per a evitar més picades
En segon lloc, esbandir la zona on s'haja produït la picada amb aigua salada. L'aigua dolça podria empitjorar la irritació.
En tercer lloc, si s'han quedat alguns tentacles adherits, retirar-los amb unes pinces.
En quart lloc, aplicar fred per a reduir la inflamació i el dolor.
Si els símptomes van més enllà de dolor i inflamació, és important buscar atenció mèdica de manera instantània.