Com seran els ports del futur?

Com seran els ports a curt i mitjà termini? En opinió del responsable d'Innovació en Ports de l'Estat i responsable del fons de capital Ports 4.0, José Llorca, “els ports del futur estaran fonamentats en gran manera en la dada, per a poder obtindre models descriptius, prescriptius i predictius. Sens dubte, tant el sector privat com el públic han de tindre el focus posat en els nous escenaris que s'estan obrint”. Segons Llorca, que va fer estes declaracions en el transcurs de la I Jornada Càtedra Smart Ports*, celebrada en el Port de Castelló, estem assistint a “una digitalització creixent i tendent a l'automatització de processos sobre la base de models col·laboratius, sensorización i analítica de dades amb aplicació de tècniques d'intel·ligència artificial i aprenentatge profund i un bon exemple d'això és la figura del bessó digital”.

“També estem veient un increment en la robotització de les operacions i un avanç en la compatibilitat de l'activitat i els servicis portuaris amb el progressiu desenvolupament dels vehicles autònoms, tant terrestres com marítims, la qual cosa ens porta al concepte d'integració humà-màquina”, indica Llorca, qui afig que “els nous desenvolupaments en l'àmbit de la descarbonització del transport marítim i terrestre i de l'activitat portuària i en la generació d'energia verda afavoriran l'autoconsum”.

En tot cas, Llorca considera que “els ports espanyols són cada vegada més conscients que la innovació és un element essencial dins del seu plantejament estratègic i aquells que no el vegen així es quedaran irremeiablement fora dels mercats”.

Estratègies per a construir els ports del futur
En este context, les estratègies per a construir els ports del futur es basen, d'una banda, a generar un ecosistema innovador obert intern i extern, que permeta el contacte i el coneixement dels reptes i el funcionament del sector a emprenedors, start-ups i empreses tecnològiques i, fins i tot, a grans corporacions. “Es tracta, en definitiva, d'atraure als sectors innovadors al sector logístic-portuari”, matisa el responsable del Fons Ports 4.0.

D'altra banda, Llorca advoca per “incloure en les estratègies d'innovació a tota la cadena logística per a crear un ecosistema innovador a mode de tradetech o logtech”, així com promoure, en el marc de la innovació, “accions col·laboratives entre els sectors públics i privats de la comunitat logístic-portuària, perquè l'eficiència del sector no ha d'estar en mans exclusivament del sector públic”.

Unes altres de les estratègies que, des del seu punt de vista, s'han de potenciar per a impulsar els ports del futur consistixen a “desenvolupar eines innovadores com hackathones, challenges, acceleradores i incubadores, hubs d'innovació oberta (amb infraestructures, portlabs, formació i accés a fons d'inversió) i realitzar pilots en col·laboració amb hubs públics o privats d'innovació”.

A tot això, se suma, d'una banda, “la necessitat d'establir models de finançament que permeten ajudar a la maduració tecnològica, així com al llançament i consolidació en el mercat de productes, servicis o processos innovadors per al sector logístic-portuari” i, d'altra banda, “promoure canvis reguladors que permeten la implantació efectiva de la innovació”.

Estructures d'innovació a nivell de sistema portuari
Directament relacionat amb la creació d'un ecosistema innovador obert que permeta el contacte i el coneixement entre emprenedors, start-ups i empreses tecnològiques, Llorca recorda que el Fons Ports 4.0, “va ser creat en 2018 com una eina per a potenciar la innovació oberta per a atraure, secundar i facilitar l'aplicació del talent i l'emprenedoria al sector logístic-portuari espanyol públic i privat, de manera que es desenvolupen productes i servicis que acaben en el mercat i afavorisquen la competitivitat del sector”.

En este sentit, el responsable d'Innovació de Ports de l'Estat incidix en què “la innovació interna i altres iniciatives de les Autoritats Portuàries en el camp de la innovació s'han de complementar amb la innovació oberta a nivell de sistema portuari i de comunitat portuària, incloent-hi l'intraemprendimiento”. A més, el sector logístic-portuari espanyol públic i privat “ha d'exercir com a finançador i també com a facilitador per a la maduració tecnològica de les idees i projectes que compten amb una clara orientació al mercat”.

El Fons Ports 4.0 també fomenta la introducció en ecosistemes d'innovació oberta nacionals i internacionals a fi de dirigir l'emprenedoria al sector. “Hem de fomentar la creació i consolidació d'un ecosistema tradetech, ja que este suposa una gran oportunitat per a emprenedors i star-ups tecnològiques”.

Així mateix, Llorca va manifestar que el fons disposa d'una incubadora i acceleradora de startups-spin off corporativa del sector logístic-portuari espanyol per a ajudar al coneixement del sector i a la preparació de candidatures.

Nova convocatòria per al finançament d'idees i projectes comercials de Ports 4.0
D'altra banda, Llorca va aprofitar la seua participació en la ‘I Jornada Càtedra Smart Ports: avanços i horitzons’ per a presentar la nova convocatòria d'idees i projectes comercials de Ports 4.0, amb una dotació de 6.750.000 euros. D'este import, 750.000 euros es destinaran a finançar idees, reservant 105.000 euros per a l'intraemprendimiento. Les subvencions per a esta modalitat es podran sol·licitar fins al 29 de febrer de 2024. Així mateix, els sis milions d'euros restants seran per a projectes comercials i, en este cas, la sol·licitud es podrà realitzar fins al 29 de març de 2024.

En este ordre de coses, Llorca va animar a participar en la convocatòria a tots aquells “emprenedors i empreses nacionals i internacionals amb idees o projectes innovadors capaços de millorar l'eficiència, competitivitat i sostenibilitat del sector logístic-portuari i, en general, del comerç, i amb capacitat de desenvolupament i creixement en el mercat a través de projectes empresarials, inclòs l'intraemprendimiento, en l'àmbit laboral de les Autoritats Portuàries i Ports de l'Estat”.

El Fons de Capital Ports 4.0 ha finançat ja més de 130 idees i projectes
El responsable del fons tradetech dels ports espanyols, Ports 4.0, també va fer balanç de les tres convocatòries celebrades i va assegurar que, fins al moment, s'han presentat més de 750 idees i projectes en les tres categories existents (idees, projectes en modalitat pre-comercial i projectes en modalitat comercial), dels quals 132 han sigut finançats pel Fons.

Estos projectes s'emmarquen en els àmbits de l'eficiència logística en l'àmbit infraestructural, operacional o de presentació de servicis, la digitalització de processos i plataformes intel·ligents, la sostenibilitat ambiental i energia i la seguretat i protecció. A més, “els projectes presentats pràcticament cobrixen tot el ventall de tecnologies habilitadores”, com a energia de les ones, tecnologia muónica, Blockchain, superconductors elèctrics, tecnologies de refrigeració, sensorización i IoT, intel·ligència artificial i machine learning, tecnologies de la informació, automatització de processos, robòtica, innovació en disseny, fabricació i impressió 3D, drons i biotecnologia.

Exemples de projectes finançats

Per a finalitzar la seua intervenció en la ‘I Jornada Càtedra Smart Ports: avanços i horitzons’, Llorca va presentar alguns dels projectes finançats per Ports 4.0 en les verticals esmentades, com els referents a la millora de l'eficiència logística:

SmartEcoReefer

“Este és un projecte que pot ser disruptiu en molts aspectes dins del transport marítim i actualment estem finançant el prototip, des del productor de fruita d'os de Lleida fins a Dubai”. Este tipus de contenidors s'utilitzen per a transportar mercaderies que requerixen condicions de temperatura controlada en trànsit, com a fruites i verdures, productes lactis o carn. En este cas, la proposta garantix la conservació dels productes durant 20-25 dies, reduint la pèrdua de qualitat durant el transport i augmentant la competitivitat, “amb l'avantatge afegit que no necessita ser endollat en cap lloc”.

GuardianIIoT

Es tracta d'un projecte de IA “que avança que es produirà un enganxen les grues de contenidors i permet evitar accidents, trencaments i bolcades del contenidor a la mar, així com danys personals”.

Disrupció de l'OCR Portuari

Esta solució, facilitada per Port de Barcelona, suposa el desenvolupament d'un programari plug and play d'identificació intel·ligent de transport intermodal mitjançant l'ús d'intel·ligència artificial, machine i/o deep learning, capaç de detectar i llegir en una sola presa un text alfanumèric estructurat rellevant o els símbols de qualsevol imatge, amb alta precisió i reduint dràsticament les necessitats de maquinari i les intervencions manuals, representant una disrupció total amb els actuals sistemes OCR.

Muon Càrrec

És un dispositiu d'inspecció ràpida, innòcua i no invasiva de contenidors, elements de transport terrestre i vehicles per a la detecció d'amenaces, tràfic de béns il·legals i de persones ocultes en el seu interior mitjançant l'aplicació de la tecnologia de tomografia muónica.

ELS SEUS Smart Unlashing System

Dispositiu robotitzat concebut per a poder dur a terme de manera autònoma, eficient i segura l'operativa de destrincaje de contenidors en els vaixells.

Compass+

Sistema de control i monitoratge de passing ships. “També ha sigut facilitat per Port de Barcelona”, va apuntar Llorca.

Clcircular

Logística inversa de sensors IoT per al monitoratge en temps real de mercaderies en contenidors marítims. “Este projecte millora la traçabilitat amb un plantejament totalment nou”.

Quant a sostenibilitat ambiental i energia, el responsable del Fons Ports 4.0 va destacar els següents projectes:

Sails4Cargo

Facilitat pel Port de Bilbao, este nou projecte es basa en l'ús d'un perfil aerodinàmic de gran grossària dotada d'un sistema de succió intel·ligent per a augmentar l'eficiència aerodinàmica del vaixell comercial EEMS Traveller. “Actualment es troba en fase de proves per tot el món i s'està analitzant com es reduïxen les necessitats energètiques del vaixell”.

Perseo. Providing Ships Emission Mesurement in Real Time

Plataforma per al control de les emissions en zones portuàries en temps real, mitjançant la tecnologia AVENCS (Sistema d'Imatge multiespectral d'Alta Sensibilitat) i la integració d'altres fonts de dades (meteorològics, vaixells, escales…), la qual cosa permet mesurar les emissions dels vaixells en temps real amb la finalitat que les autoritats marítimes i portuàries disposen de la informació adequada per al desenvolupament de polítiques mediambientals eficients.

Planta WEC

Desenvolupament de sistemes de generació elèctrica de les ones. Este sistema de generació d'energia de les ones per a produir electricitat i també permet emmagatzemar energia hidràulica en la mateixa estructura sense canviar de format energètic. La idea és implantar-ho a gran escala i amb alts nivells de durabilitat en el medi marí. Segons va comentar Llorca, “este sistema es va a prototipar en ports canaris, fonamentalment en el Port de Granadilla”.

Silex

Projecte per a l'eliminació de diòxid de carboni en vaixells. Este projecte, que Llorca va qualificar com “molt interessant”, pretén posar en marxa un sistema capaç d'absorbir gasos de combustió dels motors dels vaixells i transformar-los en sals neutres per al medi ambient.

Cicero

Servici de millora de qualitat d'aigua portuària. Es tracta d'un sistema que accelera els processos naturals d'eliminació de contaminants, millorant la qualitat de les aigües interiors dels ports sense recórrer a sistemes de bombament de l'aigua contaminada, la qual cosa produïx una expansió de la contaminació cap a l'exterior del port.

En l'àmbit de la seguretat i la protecció, els projectes destacats van ser:

Airdrone Port Security Sistems

Desenvolupament i implantació d'un sistema basat en l'ús de RPAS (vehicle aeri no tripulat) amb l'objectiu de millorar la seguretat en els ports marítims, complementant les funcions dels equips terrestres i amplificant les seues capacitats de monitoratge i vigilància contínua en temps real a través d'eines d'intel·ligència artificial, visió per computador i deep learning.

Exocare

Monitoratge i gestió optimitzada de persones, vehicles i actius en entorns portuaris. És una solució integral de telemonitoratge de paràmetres físics i de possible interrelació entre persones, màquines i distàncies interpersonals, amb l'objectiu de proporcionar capacitats de monitoratge avançat i anticipació de potencials situacions de risc, detecció immediata i alerta primerenca i actuació preventiva.

Global Safety and Security Center GSSC

Evolució d'una solució en format PaaS (Platform as a Service) existent per a permetre gestionar la seguretat des d'una visió integrada i automatitzada a través de tècniques de machine learning i intel·ligència artificial, permetent avançar-se als incidents de manera intel·ligent i, en cas que ocórrega un incident, respondre i recuperar-se al més prompte possible.

Vectin

Next generation of vapor screeners for full contenidor scanning. Segons el responsable d'Innovació de Ports de l'Estat, “este és un projecte molt interessant perquè, d'una forma molt senzilla, és capaç de detectar la presència a l'interior dels contenidors de micropartícules de substàncies relacionades amb armes o amb drogues”.

Panssari

Sistema de seguretat 4.0 per a controlar l'accés i detectar la intrusió no autoritzada a la zona portuària, que fusiona tres tecnologies disruptives en el seu primer prototip: geolocalització IoT, visió artificial i antenes RF. Totes estes tecnologies són recollides i gestionades per una plataforma d'intel·ligència artificial amb machine learning, que té com a objectiu la detecció, etiquetatge i seguiment d'intrusos en primera instància, i en una segona, realitzar prediccions de comportament i accidents de persones i vehicles.

Finalment, referent a la digitalització de processos i plataformes intel·ligents, Llorca va voler ressaltar els següents projectes:

Posidònia Port CDM

Next generation port collaborative decision making. Desenvolupament d'un sistema que optimitza l'operativa de tots els agents marítims implicats en les escales de vaixells en port mitjançant l'intercanvi d'informació de l'operativa en temps real. El sistema permet obtindre indicadors de l'operació basats ​​en el monitoratge dels diversos esdeveniments registrats per la plataforma, amb l'objectiu de millorar l'eficiència i sostenibilitat dels ports ajudant a reduir les emissions.

Sirocoports 4.0

Solució que implica el desplegament de sensors loT i agents robòtics que tenen informació del port i la transmeten a una plataforma programari en la qual es gestionen i analitzen les dades per a donar resposta als diferents indicadors definits per l'usuari final, en este cas, l'autoritat portuària.

MOLA

Mòduls d'Operacions Logístic-Duaneres. El Col·legi Oficial d'Agents de Duanes i Representants Duaners de Barcelona va presentar este projecte per a desenvolupar una plataforma de gestió d'operacions logístic-duaneres, que permet disposar d'un únic punt de control d'estes operacions, independentment de les aplicacions de gestió que utilitze cada agent.

La I Jornada Càtedra Smart Ports es va celebrar el passat 13 de desembre en el Port de Castelló, amb la col·laboració de la Fundació PortCastelló i Ports de l'Estat, així com amb el suport de les entitats col·laboradores de la Càtedra Smart Ports, que són el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana, Boluda Corporación, Leatransa (Grup Tervalis), Noatum, Matèria (Grup Quimialmel), Ocean Infraestructures Management, Portsur Castelló, Grup Raminatrans i Simetria Grup.