L'arribada de l'assginatura de religió islàmica a Segorbe i Altura enceta la polèmica
Barrachina (PP) assegura que se produirà un efecte crida de més musulmans
La Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, dirigida pel conseller Vicent Marzà (CompromÃs) ha anunciat que alguns col·legis de la provÃncia de Castelló participaran en un programa pilot d'introducció de la religió islà mica en les aules públiques valencianes. En un moment en què el Govern d'Espanya ha anunciat que la religió cristiana catòlica deixarà d'explicar a l'hora d'avaluar notes mitjanes dels alumnes, i que no tindrà una assignatura 'alternativa', l'anunci ha alçat la indignació d'ajuntaments, pares i centres escolars. En un primer moment anaven a ser quatre els centres triats per a començar a impartir esta assignatura. No obstant açò de la inicial llista conformada per Almassora, Segorbe i Altura, tots ells governats pel PSPV-PSOE, va caure el primer dels municipis ja que finalment els seus dos centres educatius seleccionats no participaran en esta prova.
Segons la Conselleria esta mesura no fa més que donar compliment als acords del Govern d'Espanya signats l'any 1996 amb la Confederació Islà mica d'Espanya (CIE) i donar compliment al dret reconegut pel Tribunal Constitucional a la llibertat d'educació religiosa dels pares sobre els seus fills. No obstant açò, les explicacions de la Conselleria no convencen ni a molts dels pares dels col·legis seleccionats, ni als governs municipals, ni als centres educatius ni tampoc a algunes de les comunitats islà miques assentades en els municipis de la provÃncia en assegurar algunes d'aquestes que no han sigut consultades sobre aquest tema a l'hora de decidir què centres participarien en aquesta prova pilot. D'esta manera, des de l'Associació de Mares i Pares (FAMPA) de Castelló, s'ha recordat que sempre han defensat un model d'escola pública laica, sense l'ensenyament de cap tipus de religió. Segons van arreplegar diversos mitjans alguns pares ja han començat a tramitar les seues queixes, ajudats també per FAMPA, arribant a destacar alguns d'ells que la religió islà mica denigra a les dones, uns valors que contradiuen l'esperit laic i d'educació per a la ciutadania que es pretén difondre a través de l'escola pública.
Des del costat beneficiat, les comunitats islà miques han mostrat la seua alegria malgrat no haver sigut consultades ni informades amb antelació davant este anunci ja que, des d'algunes associacions i comunitats, es porta demanant des de fa més de 15 anys la introducció dels ensenyaments islà mics en l'escola. A dia de hui hi hauria nuclis importants de potencials alumnes també a Castelló de la Plana i a Sant Joan de Moró, a més d'Almassora.
Oposició des dels ajuntaments
Aixà mateix, a pesar que els ajuntaments no tenen competència per a decidir sobre esta classe de qüestions, les reaccions dels governs municipals no s'han fet esperar. Des de Segorbe, la ciutat que finalment i al costat d'Altura albergarà este ensenyament, els seus equips de govern s'han mostrat favorables a la postura que també manté la FAMPA en apostar per una educació laica sense interferència de religions. Més enllà ha anat el PP de la mà del seu president provincial i diputat en el Congrés, Miguel Barrachina. El mandatari popular ha qualificat la decisió de la Conselleria com una "imposició" i ha assegurat que el motiu pel qual s'han triat estos municipis de la comarca del Palà ncia és que CompromÃs, titular autonòmic de la cartera d'educació, no va presentar candidatura alguna en esta comarca ni en la del Millars i no tem vore's afectat electoralment en estos municipis al no tenir representació.
Des del Partit Popular (PP) es va demanar la retirada d'este programa d'introducció de l'islam en l'escola pública en qualificar-ho de 'experiment social' i assegurar que provocarà un 'efecte crida' de més immigrants de religió musulmana que desitgen que els seus fills siguen educats en esta religió també en l'escola pública. Igualment, des del PP a nivell autonòmic i mitjançant la diputada Beatriz Gascó s'ha mostrat el suport al PP de Castelló quant a la seua oposició a l'islam en l'educació d'estos dos centres en la provÃncia. Com a alternativa els populars defensen apostar per negociar amb les diferents comunitats islà miques locals i no localitzar en una zona tan concreta i determinada com és la comarca de l'Alt Palà ncia esta matèria.
Els Consells Escolars
Enmig de la polèmica davant esta proposta de la Generalitat també els col·legis i els consells escolars han donat la veu d'alarma en considerar-se no escoltats en una decisió de tant calat i que, d'arribar a aplicar-se definitivament, suposaria haver de realitzar un esforç afegit en qüestió d'espais, docents i organització de grups a causa de la dispersió d'edats dels alumnes musulmans potencialment usuaris d'esta nova matèria. Ãs el cas, per exemple, del Col·legi Pintor Camarón de Segorbe, institució des de la qual han criticat la imposició i desinformació a la qual els ha sotmès, en el seu criteri, el departament d'educació de la Generalitat Valenciana.