El Scirtothrips aurantii Faure ja és ací i devasta alguns fruits en la Comunitat Valenciana

La Unió Llauradora estima que el trips de quarantena sud-africà Scirtothrips aurantii Faure provoca ja danys en quasi la meitat de la collita de magrana de la Comunitat Valenciana en aquesta campanya i unes pèrdues directes superiors als 15 milions d'euros.

En permanent contacte amb llauradors afectats i després de visitar els camps amb incidència del trips, l'organització agrària estima que els danys arriben ja al 50% de la producció de la campanya de la Comunitat Valenciana, unes 30.000 tones, de les quals la pràctica totalitat se situen a la província d'Alacant.

El rebuig és molt més rellevant perquè la majoria de la producció que es rebutja per a comercialitzar està emparada per les normes comercialitzadores del CRDOP Granada d'Elx, on s'apliquen uns estrictes requisits de qualitat tant externa com interna a l'hora de traure als mercats aquestes magranes. La fruita afectada pel trips va directament a la indústria i es paga a 0,13-0,14 €/kg, mentre el preu en camp de la qual no té danys a 0,40-0,60 €/kg, depenent de si és de primera o segona, per la qual cosa la pèrdua de la qual va a indústria és considerable.

En el magraner, els danys provocats per aquest nou trips són similars als observats en cítrics. En les fulles, causa taques platejades i cicatrius a causa de l'alimentació de larves i adults, que raspen les cèl·lules epidèrmiques. En els fruits, produeix taques platejades, cicatrius i deformacions que afecten la qualitat comercial. En els brots joves, pot provocar necrosis i caiguda prematura de fulles si la infestació és alta. Es tracta d'una plaga molt polífaga que provoca grans danys en les parcel·les infectades i que s'ha estés per la Comunitat Valenciana d'una forma alarmant i desconeguda fins al moment.

Ajuda directa i autorització excepcional de matèries actives

LA UNIÓ ha demanat a la Conselleria d'Agricultura que habilite una ajuda extraordinària directa que cobrisca la pèrdua d'ingressos dels productors de magrana. “Cal tindre en compte que els llauradors no han tingut cap responsabilitat en l'aparició d'aquest nou trips en les seues explotacions, però sí que estan assumint íntegrament no sols els danys directes en la seua producció, sinó també un increment important de costos”, indica LA UNIÓ.

L'organització ha instat així mateix la Conselleria d'Agricultura que sol·licite al Ministeri l'autorització excepcional i urgent de l'ús de matèries actives eficaces contra Scirtothrips aurantii Faure en el cultiu del magraner i, entre elles, el Spinosad. És important assenyalar que la Resolució del 28 de maig de 2024 ja va modificar l'autorització excepcional del 24 de maig de 2024, permetent la comercialització i ús de fitosanitaris a base de Spinosad 48% [SC] p/v per al control de Scirtothrips aurantii en caqui. Per això LA UNIÓ considera que hauria de modificar-se novament per a incloure al magraner.

També demana LA UNIÓ que s’augmenten els recursos per a conéixer l'agent causal i la manera de combatre un problema de pudrició o pardeament dels arilos interns de la magrana, la causa de la qual es desconeix. Aquest fenomen, que afecta la qualitat comercial del fruit en els dos últims anys, ha generat preocupació en el sector productiu, per la qual cosa s'insisteix des de LA UNIÓ en la importància que la Conselleria dispose dels recursos tècnics i científics necessaris per a identificar l'origen d'aquest greu problema i desenvolupar les solucions adequades per a previndre'l en futures campanyes.

Les dades de 2023 indiquen que hi ha un total de 3.516 hectàrees cultivades de magrana en la Comunitat Valenciana, de les quals el 83% estan localitzades a la província d'Alacant. Aquesta superfície representa el 76% de la superfície total de magranes de l'Estat espanyol.

Enguany s'espera una producció potencial en la Comunitat Valenciana de magrana d'unes 65.000 tones. La producció emparada en la DOP Granada d'Elx representa al voltant del 70% de la producció total d'Alacant. En el Consell Regulador formen part més de 500 productors que cultiven i comercialitzen les seues magranes en la zona emparada per la DOP, concretament a les comarques de l'Alacantí, Vega Baja i Baix Vinalopó.