La poesia escènica de Versonautas elogia la lentitud en la seua última creació

El festival Sagunt a Escena, que organitza Cultura de la Generalitat mitjançant l’Institut Valencià de Cultura (IVC), abraça la poesia escènica demà dimecres dia 10, a les 22.30 hores, amb Versonautas i el seu espectacle ‘Preludi a la lentitud’.
Ana Sanahuja i Roqui Albero són els dos músics, intèrprets i rapsodes d’una nova proposta escènica en què continuen indagant en les possibilitats que la poesia i la música en directe ofereixen a les arts vives.

La directora del festival, Inma Expósito, recorda que va conéixer Roqui Albero quan aquest anava de gira amb Jorge Drexler, “amb les butxaques plenes de llibres d’Oliverio Girondo, Gioconda Belli, Salvador Espriu... A Ana Sanahuja la vaig conéixer en Russafa Escènica. És una pianista amb els dits ràpids i els cabells plens de partitures de Glenn Gould, Maria João Pires, Richter, i no vam tindre cap dubte que havien d’estar en Sagunt a Escena per a aportar-nos tot el seu saber i definir-nos millor la paraula evocació”.

Versonautas busca un llenguatge híbrid entre la poesia oral i escènica, la música, la ‘performance’ i el teatre. Des de la seua formació en 2013, la seua raó de ser creativa es basa en el fet de trobar una veu que revele les inquietuds comunes en una societat cada vegada més diversa. Amb formació acadèmica musical en l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), han residit en diferents ciutats del món i s’han relacionat amb artistes i entorns que han anat configurant la seua personal mirada creativa. Per a tots dos, l’art és un acte poètic en què les imatges o metàfores són símbols que estimulen el pensament lliure.

La lentitud necessària

En els seus anys de trajectòria, el duet ha produït cinc espectacles multidisciplinaris en què han treballat amb escenògrafs, dissenyadors d’il·luminació, videoartistes, fotògrafs, dramaturgs. També amb altres músics entre els quals hi ha Jorge Drexler (que va batejar el duet amb el seu nom actual) i Sílvia Pérez Cruz. De la versatilitat de tots dos parlen les seues trajectòries. Albero ha col·laborat amb artistes com Pau Riba, Manu Chao, Paco Ibáñez, Perico Sambeat o Chano Domínguez, i Sanahuja, per la seua banda, coneix bé el món de la producció i gestió artística per mitjà de projectes com el Ballet Hispànic de Nova York, La Fàbrica de Gel, Cabanyal Íntim o Russafa Escènica.

Versonautas defineix aquesta proposta com “un poema sonor, una meditació col·lectiva, un anhel de detindre’s, un manifest”. La voluntat de parar davant de la velocitat del dia a dia és la línia que recorre l’espectacle. En escena, tots dos intèrprets recorren a textos propis que van desgranant acompanyats de trompeta, marimbola, piano i sintetitzador. L’espai sonor, la il·luminació i altres elements escènics els envolten en un espectacle en què Pablo Rosal aporta el text i la mirada escènica; Teresa Juan, l’art i el vestuari, i Jrisa Lialia, el disseny d’il·luminació.