L'Ajuntament de Sagunt instarà el Govern estatal a posar en marxa una regulació que afavorisca les comunitats energètiques locals

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt va aprovar en la seua sessió ordinària corresponent al mes d'abril instar el Govern d'Espanya a que pose en marxa una regulació que afavorisca el desplegament de comunitats energètiques locals.

La proposta va ser presentada per Compromís i defensada pel seu portaveu, Quico Fernández, i va eixir endavant amb els vots a favor dels partits de l'equip de Govern municipal (PSOE, Compromís i Esquerra Unida) i d'Iniciativa Porteña i Ciutadans, així com amb l'abstenció de Partit Popular, Vox i el regidor no adscrit, i sense vots en contra.

En este sentit, l'acord que s'ha adoptat consisteix a fer costat al Govern estatal en la línia d'impulsar les comunitats energètiques i instar-li a aprovar una norma reguladora que incorpore a l'ordenament jurídic espanyol les directives europees promulgades en matèria de mercat intern d'electricitat relacionades amb l'autoconsum compartit.

D'altra banda, seguint esta mateixa línia, s'ha aprovat proposar a l'Executiu central que esta norma reguladora incorpore determinats aspectes que atorguen un marc jurídic favorable a estes comunitats, començant pel reconeixement del dret a organitzar dins de les comunitats ciutadanes un repartiment de l'electricitat produïda i seguint per qüestions que tenen a veure amb la potència, l'extensió i la distància d'ús entre el punt de generació i el de consum de les instal·lacions, el repartiment dinàmic de l'autoconsum, l'adhesió i l'abandonament d'estes comunitats, cooperació, compensació justa regulada i l'exempció temporal, total o parcial, de càrrecs econòmics relacionats amb este tipus de producció energètica.

La part argumentativa de la proposta incideix especialment en «el dret a l'autoconsum compartit per part d'un o diversos consumidors» així com «a autoconsumir energia elèctrica sense peatges ni càrrecs». A més a més, es fa ressò d'algunes de les regulacions que ja s'estan implementant tant a nivell autonòmic com estatal i europeu encaminades cap a l'objectiu d'aconseguir per a l'any 2030 un percentatge d'electricitat produïda mitjançant energies renovables del 74%, per a 2040 d'entre un 85% i un 95% i del 100% en 2050.

«Les comunitats energètiques són probablement l'eina principal per fer realitat l'apoderament ciutadà en el sector energètic. En la normativa actual existeixen determinades circumstàncies que limiten el desplegament de les comunitats energètiques locals i redueixen la seua rendibilitat enfront dels grans generadors d'energia. Facilitar el seu massiu desplegament i millorar la seua rendibilitat farà que la ciutadania participe d'una forma molt més activa i es convertisca en autoconsumidora d'energia renovable, local i en mans de les persones reduint significativament el cost de la seua factura i descarbonitzant els seus entorns més pròxims», s'explica.

Així mateix, s'exposen una sèrie d'avantatges associats a l'existència d'este tipus de comunitats com ara l'accés just i fàcil per a la ciutadania a recursos d'energia renovable i local, el control i la responsabilitat respecte a esta mateixa qüestió, les oportunitats d'inversió que suposa tant per a la ciutadania com per als negocis locals, la integració de les renovables a través de la gestió de la demanda, beneficis ambientals i socials com la creació d'ocupació local i el foment de la cohesió i l'equitat, i un significatiu estalvi en el cost d'electricitat de les llars i negocis que disminueix la seua vulnerabilitat. D'igual manera, contribueix a accelerar la consecució dels objectius climàtics.

L'exposició de motius recorda també que les directives europees imposen «un mandat als Estats membres consistent a atorgar un marc jurídic favorable a estes entitats», recollint i articulant en els seus ordenaments jurídics «una sèrie de drets i beneficis».