L'Ajuntament de Sagunt acorda interposar un recurs contenciós-administratiu contra el segon bypass de València

El Ple de la Corporació Municipal de Sagunt va acordar este dijous per unanimitat, a proposta de la delegació d'Urbanisme, interposar un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional contra l'aprovació definitiva per part del Ministeri de Transports del projecte de circumval·lació exterior de València, també conegut com a segon bypass.

La proposta, presentada pel regidor delegat d'Urbanisme, Quico Fernández, s'ha aprovat amb el consens de tots els grups polítics en el ple ordinari corresponent al mes de setembre en considerar-se que esta segona circumval·lació resulta perjudicial per al municipi tant pel seu impacte paisatgístic com ambiental, acústic i fins i tot en allò que a serveis i mobilitat es refereix, ja que el nou traçat passaria entre el nucli de Sagunt i la zona de Ponera i la muntanya de Romeu, afectant també a Sant Cristòfol i Pla del Bou, entre altres parts del terme municipal, en l'estreta franja que queda entre el nucli urbà i l'actual autopista A-7.

Amb l'execució d'este segon traçat, també desapareixerien els camps de Xulla, ja que la nova circumval·lació passa per damunt de la ubicació d'estos terrenys esportius. Això obligaria a buscar una alternativa per a poder oferir unes instal·lacions adequades al futbol base, que es veuria fortament perjudicat.

En fase d'informació pública del projecte, les al·legacions de l'Ajuntament de Sagunt no van ser acceptades pel Ministeri de Transports. Posteriorment, en el primer ple que es va celebrar durant l'anterior legislatura, a l'agost de 2015, es va aprovar la interposició d'un recurs de reposició per a l'anul·lació del projecte que ara, sis anys més tard, ha sigut rebutjat.

El rebuig per part del Ministeri de Transports al recurs de reposició que es va presentar el 28 d'agost de 2015, també amb el suport majoritari dels partits de la Corporació municipal, i que se li va comunicar a l'Ajuntament de Sagunt el passat 3 d'agost, va ser el que va fer a la delegació d'Urbanisme a prendre la determinació de demanar el dictamen favorable de la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat i, amb el vistiplau d'esta, la del Ple Municipal per a emprendre mesures davant l'Audiència Nacional.

El Consistori basa la seua argumentació en errors de competències, imprecisions, ambigüitats i qüestions de caràcter formal per part del Ministeri. En este sentit, en l'exposició de raons se subratlla que la resolució que es va notificar a l'Ajuntament de Sagunt el 3 d'agost sofreix del vici d'incompetència fins a dues ocasions, «ja que la delegació en la qual es fonamenta mai es pot interpretar extensivament per a entendre-la atribuïda per a resoldre els recursos interposats contra els actes dictats per delegació», cosa per la qual esta interpretació sobre la seua competència «lesiona obertament l'art. 9.2 c) de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic», d'una banda, i com que «la mateixa no pot ratificar un acord estatal impugnat (aprovació definitiva estudi informatiu) del qual manca de competència per a aprovar (ja que no hi ha consens amb l'Ajuntament respecte del traçat: el present recurs evidencia eixa falta de consens)», de manera que «la competència per a aprovar aquell i per a la seua ratificació per la via del recurs, en el seu cas, correspon al Consell de Ministres».

D'un altre costat, una altra de les motivacions és que a data del dia del ple seguia «sense haver-se-li comunicat formalment» a l'Ajuntament de Sagunt «quant s'allunyarà el traçat del nucli urbà de Sagunt i si amb allò acordat fa sis anys, i ratificat ara, això suposa que efectivament s'atendrà o no l'al·legació municipal formulada en el sentit que, en tot cas, el nou traçat vaja a l'oest de l'actual A-7 i que en cap cas la creue en cap punt cap a l'est», i es destaca «expressament» que «qualsevol solució de traçat que creue l'A-7 a l'est de la A-7, acostant encara més les infraestructures viàries estatals al nucli urbà de Sagunt compta amb l'oposició expressa d'este Ajuntament».

«El desenteniment que fa la resolució del recurs respecte de les possibles insuficiències de ponderació de la Declaració d'Impacte Ambiental no és admissible. Les Declaracions d'Impacte Ambiental no són susceptibles d'impugnació independent, però els seus vicis (en este cas d'insuficient valoració i ponderació dels efectes negatius de la infraestructura) són susceptibles d'impugnació en els acords que es recolzen en estes», agrega l'acord en el seu últim punt.