El Consell Agrari de Sagunt executa treballs mediambientals en camins de marjals i séquies

L'Ajuntament de Sagunt a través del Consell Agrari amb la col·laboració del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ha contractat 73 persones amb l'objectiu d'atenuar la desocupació en el sector agrícola al mateix temps que s'executen labors de millora mediambiental en l'àmbit rural. Les zones d'actuació són les séquies del Rei i de Gabau, la partida de Montíver, la de Gausa i les marjals. La iniciativa facilita l'evacuació d'aigües fluvials del municipi al mar i evitar riscos d'inundacions en èpoques de gota freda. La durada dels treballs serà de dos mesos des de l'1 de juny fins al 31 de juliol.                 

El servici valencià d'ocupació LABORA aporta una subvenció total de 213.807 euros que es completarà amb 25.674 euros de l'Ajuntament de Sagunt per a sufragar salaris i materials. El cost total de les obres és de 239.481 euros.

Els 73 treballadors, set dels quals són capatassos, es repartiran en diferents grups d'unes 10 persones per les zones de la partida de Montíver, la de Gausa i a les marjals per a fer els treballs de desbrossament, neteja i condicionament de desguassos de barrancs i séquies o restauració del terreny i anivellament, entre d’altres.

La regidora d'Hisenda, Comerç, Mercats i responsable del Consell Agrari Gloria Parra ha declarat que “esta subvenció del SEPE de 213.000 euros més l'aportació que realitza l'Ajuntament de Sagunt de 25.000 euros, el Consell Agrari la rep d'una manera molt positiva perquè d'una banda servix per a endreçar i netejar camins i séquies del municipi i evitar així perills com  inundacions o incendis però és que, a més, s'aconseguix contractar 73 persones provinents del sector agrícola ajudant a pal·liar així l'atur en este sector durant els mesos d'estiu”.

La primera zona d'actuació es troba en la partida de Montíver, en els camins de Torreta, Rodamilans i Montíver i les seues interseccions, en els polígons 31 i 32 del terme municipal de Sagunt. Per a la realització d'este projecte s'han contractat 24 persones, 2 de les quals capatassos. La resta actuaran com a peons.

La seua labor consistix en la restauració del terreny i cunetes laterals, execució de moviment de terra amb la finalitat d'eliminar d'arrel les plantes més problemàtiques per a la zona com les asteràcies, netejar i desboscar de marges, aplicació selectiva d'herbicida per a prolongar la nova aparició de males herbes, compactació i formigonada dels sots del ferm i l'estabilització de talussos.

La segona zona d'actuació es troba en els camins de la partida de Gausa entre el camí de Gausa i Llíria i les seues interseccions, en els polígons 41, 42, 81 i 82 del terme municipal de Sagunt. Per a la seua execució s'han contractat 24 persones, 2 d'elles capatassos i la resta peons.

La seua labor, igual que en la zona d'actuació anterior, té com a objectiu la restauració de cunetes, reparació de defectes en el ferm i condicionament de la xarxa de camins de la partida amb la finalitat de facilitar l'accés i trànsit de vehicles pesants (afavorint les labors agrícoles) i turismes.

Dur a terme estes dos obres en les diferents zones d'actuació suposa un augment de la visibilitat, sobretot en encreuaments, cunetes, canvis de rasant i revoltes tancades, facilitant la visualització de senyals, indicacions, vehicles o altres obstacles. A més, evita el risc d'incendis, sobretot a l'estiu, amb la consegüent pèrdua de fites i senyals, el cost dels quals i posterior reposició és molt més elevat que el manteniment dels marges. Facilita el drenatge en cas de pluges, ja que l'abundància de vegetació espontània dificulta l'evacuació d'aigües i produïx blandons en el ferm i possibilita estacionar en el marge en cas d'avaria o imprevistos sense haver d'ocupar la calçada, amb els problemes de seguretat que això implicaria.

La tercera obra que s'està executant afecta les principals séquies superficials del sistema hidràulic existent en el municipi, és a dir, la Séquia del Rei i la Séquia de Gabau. Per a això s'ha donat treball a 25 persones, 3 de les quals són capatassos i la resta peons.

La seua labor es basa en netejar les séquies d'estes zones per a contribuir a la normalització de l'evacuació hídrica cap a la Gola de Montíver, recuperar la morfologia hídrica de les séquies, definint els seus marges amb la finalitat de disminuir els efectes associats a les inundacions i millorar la qualitat de les aigües aportades al mar. Per esta raó no s'empraran productes fitosanitaris que puguen alterar l'equilibri de l'ecosistema posat que es tracta d'una neteja mecànica i manual.

Les séquies triades es caracteritzen per transportar i evacuar gran cabal d'aigües fins a la Gola de Montíver. El funcionament intermitent de diverses turbines (que faciliten l'evacuació del cabal aigües avall), així com l'estancament de l'aigua (per la mala herba, enderrocs, restes vegetals que envaïxen els marges, etc.), alentixen el flux de l'aigua, dificultant la seua evacuació al mar. El reflux i intrusió de l'aigua de nou a les séquies, provoca la inundació de les parcel·les de menor cota amb els problemes que això comporta.

Les accions de neteja també han recollit, entre altres materials, una gran quantitat de residus i envasos tals com llandes de refresc i botelles de plàstic que es trobaven en les séquies. Gloria Parra, arran d'este problema, ha fet una crida a la població en general perquè este tipus de residus no es tiren de manera incontrolada en séquies, camins i voltants sinó en els llocs apropiats. I ha afegit que “per molts recursos que es destinen des del Consell Agrari per a la neteja si no existix col·laboració per part de la ciutadania, al final és un esforç que no té l'efectivitat que busquem perquè hauria de tractar-se només de netejar les séquies de mala herba, fangs i elements naturals no d'este tipus de fem, que damunt està provocant problemes ambientals molt importants.”

Mitjançant la neteja de la base i marges de les séquies, es millora el paisatge de la marjal i es facilita el pas de l'aigua, augmentant la seua velocitat d'evacuació i disminuint així el risc d'intrusions, afavorint la labor de drenatge.