La 'Ruta del Grial', un recorregut per terres valencianes a la recerca del Sant Calze

Des de fa 2.000 anys la humanitat busca els objectes i relíquies que van ser testimonis del moment transcendental de les últimes hores de vida de Jesucrist, ja siguen trossos de la creu, del llençol sant o el calze que va banyar els seus llavis poc abans de ser crucificat.

El més desitjat al llarg de la història ha sigut el calze de l'Última Cena, objecte sagrat de la cristiandat que s'ha mantingut com una de les relíquies més cobejades per l'ésser humà al llarg dels últims dos mil·lennis.

La història, barrejada amb la llegenda, conta que, amb el pas dels segles la relíquia ha viatjat pel món, amagada sota la protecció de diferents institucions i dormint en tota mena de llocs, des de coves recòndites a xicotetes ermites rurals, grans monestirs o luxoses capelles reals fins a arribar a la seua actual ubicació, que segons alguns estudis podria ser la ciutat de València.

Una ruta seguint els passos del greal

T'imagines rastrejar com un 'sabueso' els passos del Sant Calze en terres valencianes, poble a poble, capella a capella i monestir a monestir? Això és el que proposa la 'Ruta del Grial', que recupera l'antic camí de pelegrinatge que recorria l'Aragó desembocant en la capital del Túria.

I és que la ciutat de València ja era un lloc de pelegrinatge important en l'edat mitjana, en gran part pel fervor vicentí, i la ciutat comptava amb nombrosos hospitals on s'acollien els pelegrins. Milers d'ells recorrien cada any aquesta ruta i fins i tot els Reis Catòlics ho van fer en 1481.

Una ruta turística que encara es pot recórrer seguint el traçat de l'antic Camí Reial que connectava els regnes d'Aragó i València per la vall del Palància i continuant per la Via Augusta romana que teix el Mediterrani de nord a sud.

Dos traçats històrics que actualment coincideixen en gran part amb les vies verds d'Ojos Negros i la Xurra, que ho fan ideal per a recórrer-los a peu o amb bicicleta, fins i tot en família. Tota una experiència amb la qual gaudir alhora de l'esport, els paisatges, el patrimoni i la història.

Pelegrins per l'Alt Palància

La proposta comença en l'altiplà de Barraques, a la frontera amb Terol, i arriba fins a la capital del Túria, recorrent 134 quilòmetres i 18 municipis entre frondoses valls i la verda horta. Està plantejada per a completar-la en 7 etapes, amb tota mena de serveis per al viatger en cadascuna de les parades i es pot estendre amb una altra ruta complementària per les muntanyes de Montanejos i Cirat.

Una de les zones més belles per les quals transcorre la ruta és la comarca castellonenca de l'Alt Palància, per on es descendeix fins a la costa de la històrica Sagunt. Pel camí, el viatger ha de fer parada en impressionants vestigis d'un passat esplendorós com la cartoixa de Vall de Crist o la ciutat emmurallada de Segorbe.

Una de les primeres parades en terra valenciana és Caudiel, un xicotet poble que amaga un tresor: L'antic convent indià dels Agustins, on es troba la Mare de Déu del Xiquet Perdut, emparentada amb el poble de Les Alqueries.

L'aspecte monacal de l'exterior del temple contrasta amb el seu interior, que seguint la màxima de l'horror vacui no deixa un mil·límetre sense ornamentació daurada. Tota una joia a visitar, especialment el luxós cambril interior.

Una altra de les curiositats d'aquest lloc és la imatge original de la verge, esculpida en l'ivori d'un ullal d'elefant. Una peça d'incalculable valor que es troba amagada en un lloc secret i només ix en comptades ocasions del seu amagatall.

Gran part de la Ruta del Grial la marca la història del monarca Martín l'Humà, qui viatjava per la Corona acompanyat de les seues relíquies, que van arribar així fins a la cartoixa de Vall de Crist, a Altura, una altra parada a la qual arriba el viatger després del pas per una vila de Jérica dominada per la seua torre Mudèjar, nombrosos túnels ferroviaris, belles valls i paratges naturals com el popular Salt de la Núvia de Navajas.

Aquesta cartoixa, avui en ruïnes, va ser en el segle XIV un poderós senyoriu feudal i els seus murs van ser testimonis del pas de personatges tan importants com el Papa Lluna o Sant Vicent Ferrer. Un imponent edifici que va ser paradoxalment dinamitat i volat per l'aire després de la desamortització, quan els seus nous amos van decidir fer negoci amb cada pedra.

Abans de la seua destrucció, no obstant, ja van començar a desaparèixer algunes de les seues riqueses interiors, com un tríptic saquejat per les tropes napoleòniques que ara es troba en el Metropolitan Museum de Nova York.

D'aquest lloc clau, a més, parteixen diverses rutes històriques, com el camí dels Pescadors, amb el qual els monjos rebien els peixos de la mar, o la ruta de les cartoixes, que connecta a través de la Calderona amb la veïna Porta Coeli.

Seguint el curs del Palància, una altra parada imprescindible és Segorbe, on es pot gaudir de l'única catedral d'estil neoclàssic d'Espanya. Seguint el traçat dels seus carrers es pot conèixer la seua interessant història eclesiàstica i militar, l'origen dels millors olis o la història dels personatges més il·lustres de la vila, com l'autor de les regles dels escacs occidentals.

La ruta (que els seus tracks es poden consultar en wikiloc) continua vall a baix per les històriques Soneja, Algímia d'Alfara, Torres Torres, Estivella, Gilet i Sagunt i continua per la costa cap a Puçol, El Puig de Santa Maria, Massamagrell, Alboraia i València, la parada final.

El calze: L'última parada

Després d'arribar a la romana Sagunt la ruta avança per l'horta valenciana, entre cebes, tarongers i xufa fins a arribar al Cap i casal, on el viatger recorrerà el mateix camí que feien els antics pelegrins entre l'impressionant patrimoni de la ciutat i tot el que amaga.

Però si hi ha alguna cosa que no pot faltar en aquesta ruta, és la visita a la capella al Sant Calze en la Catedral de València, l'última parada d'aquest pelegrinatge. No obstant això, es tracta del vertader greal que va tocar els llavis de Crist?

La veritat és que la tradició i molta de la documentació arreplegada al llarg dels anys porta a pensar que la copa que es custodia a València podria ser la mateixa que va utilitzar Jesucrist en el seu últim sopar amb els apòstols.

Alicia Palazón, directora del centre oficial d'interpretació Aula Sant Calze-Aula Greal, explica que el calze de la catedral “coincideix en el temps amb el de Crist” i segueix les mateixes tècniques que utilitzaven els orfebres jueus de l'època.

De fet, Palazón assenyala que en aquests moments “és l'única copa del món que podria ser el sant calze” per les seues característiques i materials, ja que la resta dels quals es coneixen o són còpies posteriors o no segueixen les tècniques jueves de l'època. De fet, el Vaticà ha reconegut a València com a ciutat Jubilar en considerar la possibilitat que el seu calze siga el que va usar Jesucrist.

Des de 1916 el calze està instal·lat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Calze i precisament aquesta exposició pública permanent de la sagrada relíquia va fer possible que es divulgara el seu coneixement, molt reduït mentre va romandre reservat en el reliquiari de la catedral.

Això sí, cal recordar que només és original la copa d'àgata polida, ja que la resta de les peces del calze són orfebreria medieval que es va afegir amb el pas dels segles.

Persecucions, amagatalls i litigis de Roma a València

La història del calze és una història de 2.000 anys de fugides, persecucions religioses, litigis judicials i caramboles del destí que han acabat amb la relíquia a l'interior de la catedral de València.

El trajecte dels pelegrins que acaba en la capital del Túria té el seu inici a centenars de quilòmetres, en el monestir d'Osca de Sant Joan de la Penya, ja que aquest va ser un dels llocs on va estar resguardat el calze després del periple de la seua fugida de Roma l'any 258.

Es conta que el Calze va ser portat a Roma per Sant Pere i que va ser conservat pels Papes successors a aquest fins a Sant Sixt II, qui per a lliurar-lo de la persecució dels romans als cristians, ordena a Sant Lorenzo, d'origen aragonès, que ho portara fins a aquestes terres.

Després de la conquesta musulmana de la península, el calze va estar ocult als Pirineus fins que va ser lliurada l'any 1399 al Rei d'Aragó, Martín l'Humà, un rei que portava sempre amb ell el seu reliquiari.

Compten les cròniques de l'època que després de litigis judicials sobre la propietat de la reliquia, el calze arriba a València en 1437, en temps d'Alfons el Magnànim, en un moment en què la capital del Regne era una efervescent urbs i una de les metròpolis més importants del Mediterrani.

I el trasllat es realitza per una qüestió financera: Els reis de la Corona d'Aragó han de demanar un préstec al Cabildo Catedralici per a continuar les seues campanyes militars a Nàpols i Sicília i aquests exigeixen la custòdia del Sant Greal i altres relíquies com a garantia de l'operació.

Des de llavors, ha romàs en el mateix lloc i és conservat i venerat durant segles entre les relíquies de la Catedral. De fet, fins al segle XVIII es va utilitzar per a contenir la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant.

Així, el calze que la humanitat ha estat buscant durant segles podria ser el que es troba en aquesta catedral des dels últims 586 anys, excepte excepcionals parèntesis crítics com el de la Guerra de la Independència o el de la Guerra Civil, en els quals va haver de ser ocultat per a evitar el seu saqueig.