Rosa Duce, sobre l'economia de la C. Valenciana “té un avantatge i és el sector turístic, està ben preparada per a aquest nou entorn”

La pandèmia i la guerra d'Ucraïna van suposar que l'economia mundial es posara en alerta davant les possibles conseqüències del desenvolupament d'ambdues. Ara, un any després de la invasió russa i amb el covid quasi com un mal record, sembla que els mercats van recuperant a poc a poc la normalitat.

En elperiodic.com hem entrevistat a Rosa Duce, directora d'Estratègies d'Inversió de Deutsche Bank a Espanya, per a analitzar la situació actual de l'economia a Espanya i en la Comunitat Valenciana.

A més, també li hem preguntat per la pressió de la inflació, la pujada dels tipus d'interés o l'auge les criptomonedas.

En quin punt es troba l'economia global en aquests moments després de superar la pandèmia i un any després de l'esclat de la guerra a Ucraïna?

La Comissió Europea ha actualitzat les previsions i ha millorat bastant respecte al que es pensava fa sis mesos. Fa sis mesos estàvem parlant de la guerra a Ucraïna, pujada dels preus, i hi havia molta por al fet que hi haguera una ruptura del subministrament de gas i això feia que tothom estiguera apostant per una recessió. I ara el que hem vist és que, els països europeus han fet un esforç enorme a buscar altres fonts de subministrament.

Les xifres d'inflació continuen sent molt altes, però si que hi ha una percepció que es va moderant. I sobretot, el que s'està mantenint és l'economia mundial, d'una banda els paquets fiscals, que en tots els països, sobretot a Europa, estan donant moltes ajudes, i després el mercat de treball. El mercat de treball als Estats Units té plena ocupació, però fins i tot a Europa o a Espanya, realment les xifres del mercat de treball són molt favorables.

I tot això fa que, encara que l'economia s'està frenant no hi ha un risc de recessió com n'hi havia fa sis mesos.

No deixem de parlar del continu augment dels preus a causa de la inflació es preveu una baixada en els pròxims mesos?

La realitat és que veníem ja amb un problema d'inflació que no és un tema sol d'Ucraïna, sinó que venia des que ens van obrir les portes després de la pandèmia. Com havíem acumulat molt d'estalvi en estar a casa, teníem moltes ganes de consumir. I, d'altra banda, les fàbriques havien estat parades, amb la qual cosa ja es produeix un desajustament molt gran entre oferta i demanda i els preus comencen a pujar. Quan es produeix la guerra a Ucraïna, damunt pugen els aliments i l'energia i la inflació es dispara encara més.

Als bancs centrals el que els preocupa, és la inflació subjacent, fins a quin punt una pujada que pot ser transitòria es converteix en permanent. I el gran problema que estan tenint els bancs centrals és just això, que la inflació general s'està moderant, el preu de l'energia s'està moderant i el preu del gas ha baixat moltíssim respecte a nivells de fa un any. Però el problema és que com hi ha tanta fortalesa salarial i tanta fortalesa en el mercat de treball, hi ha capacitat de translació d'aqueixos preus als preus finals i es queden ací.

Llavors, si veus les xifres de la inflació, la inflació general s'està moderant, però la subjacent continua pujant, i això és el que preocupa els bancs centrals. I per això pugen els tipus, perquè han de refredar el creixement.

Quant a aquesta pujada de tipus de quina manera pot afectar el preu de l'habitatge?

Els tipus d'interés han pujat molt i molt ràpid. Per què? Perquè els bancs centrals el que volen fer és frenar aqueixa pressió inflacionista. Que en un sol any pugen els tipus d'interés d'una forma tan agressiva no havia passat mai. Però també això és excepcional.

Al final, en un entorn econòmic normal, una pujada de tipus tan acusada, tan ràpid, hauria provocat una recessió molt forta molt prompte. Però el problema és que els bancs centrals també ara estan en un terreny desconegut. Perquè com venen amb una història de molta taxa d'estalvi acumulada i mercats de treball molt forts, l'efecte de la política monetària i d'aqueixes pujades de tipus està costant en què es transmeta.

En el preu de l'habitatge passa exactament el mateix. Hi ha països on s'està anotant ja, per exemple, als Estats Units, tot el que té a veure amb lloguers s'està frenant. La riquesa immobiliària de les famílies també s'està frenant. Però a Europa depén de cada país.

A Espanya el problema és que, a conseqüència de l'aturada de la pandèmia i de l'encariment dels preus dels materials de construcció, el nombre d'habitatges nous és molt baix, mentre que la demanda d'habitatge continua creixent. Això és el que està permetent que, malgrat les pujades dels tipus hipotecaris, els preus es mantinguen.

I les últimes dades que hem tingut és que la inversió immobiliària s'està frenant. Però no esperem un col·lapse. Per què? Doncs perquè hi ha encara capacitat financera de les famílies per a poder continuar pagant tipus més alts.

Realment sí que es notarà, evidentment, però no esperem una situació ni des de lluny, com va passar en 2008, no té res a veure.

La Comissió Europea ha actualitzat a l'alça les seues previsions de creixement per a l'economia espanyola, Què suposa aqueix creixement del 1,4% enguany i un 2% de cara al 2024?

La clau és que l'economia espanyola, amb molt de pes en el sector serveis, com el turisme, es va veure molt penalitzada durant la pandèmia. Però ja des d'estiu de 2021 s'està notant la recuperació. Cal tindre en compte també el pes positiu sobre el creixement mundial de la reobertura de la Xina. No sols suposa una major demanda de béns des de la Xina cap a la resta del món (i cap a Europa), sinó també de serveis, com el turisme, alguna cosa que afavoreix especialment als seus veïns asiàtics.En el fons, la qual cosa passarà a la Xina és el mateix que va passar en la resta de països després de la reobertura, la gent té ganes de consumir.

En resum, per què tots els analistes i els organismes internacionals estan revisant a l'alça el creixement? Perquè sembla que l'escenari més negatiu s'allunya. Ara hem de veure fins a quin punt els bancs centrals han arribat al final de les pujades de tipus d'interés o encara els queda recorregut pels riscos inflacionistes.

Tornant als temps del COVID, què va suposar per a l'economia aqueix tancament total de tot? I com d'aqueix tancament absolut es va anar a poc a poc recuperant?

El COVID va ser un xoc de demanda, que a més sabíem que tenia una fi, i la fi era el dia que hi haguera vacunes. Durant tot aqueix temps l'economia es paralitza, perquè no consumeixes, no produeixes, però sabíem que era una cosa temporal. El que ningú era capaç d'esperar era que el dia que ens obriren les portes anava a haver-hi aqueix boom de la demanda tan forta.

Però efectivament va haver-hi primer un boom de la demanda de béns i després va arribar al boom dels serveis. En el moment en què vam poder tornar a viatjar, s'ha vist com el tren turístic, i ací a València s'ha notat molt, ha repuntat. La pandèmia va ser una cosa excepcional, i que ha tingut conseqüències, com també les ha tingudes la guerra a Ucraïna. La inflació ha repuntat després de més de 10 anys de nivells extraordinàriament baixos, i els bancs centrals, davant una inflació persistentment alta, han hagut de pujar els tipus d'interés amb força i de forma molt ràpida.

L'important que tenim que tornem a la normalitat. És a dir, no era normal que els bancs centrals mantingueren els tipus d'interés en el 0%, i que la inflació estiguera en nivells tan baixos. Ara tornem a la normalitat. Vivim en un entorn en el qual ni els tipus d'interés ni la inflació tornaran al zero.

Què opines sobre el model econòmic a la Comunitat Valenciana? Fa poc la directora general d'Anàlisi i Polítiques Públiques comentava que els principals indicadors econòmics superaven els nivells de prepandèmia

La Comunitat Valenciana té un avantatge i és el sector turístic, evidentment, té sector agrícola, però també té molt sector industrial, amb la qual cosa té una bona combinació dels tres sectors de creixement.

Crec que està ben preparada per a aquest nou entorn. Tecnològicament ha aprofitat molt bé totes les noves tecnologies, estan fent una reestructuració de tot el teixit industrial per a aprofitar aqueixes tecnologies i han de millorar, com tota Espanya, en temes de productivitat i intentar generar eficiència productiva aprofitant precisament aquests fons europeus.

I com pot afectar, per exemple, que Volkswagen instal·le el seu gigafactoría a Sagunt?

Qualsevol inversió estrangera en qualsevol territori és una oportunitat, implica llocs de treball i a més és un sector industrial.

Abans de la pandèmia les empreses venien de fer aqueixa deslocalització i s'acabaven marxant a països asiàtics. El que ha passat amb la pandèmia és que s'ha tornat una mica arrere, s'han adonat que, primer, els països asiàtics ja no són tan barats i, per tant, els costos laborals allí també són molt alts. I després estan molt més lluny.

Llavors, què estan fent moltes empreses als Estats Units i a Europa? S'estan localitzant una altra vegada en els propis països, tenint en compte que ja l'avantatge dels costos laborals de produir fora no és tan gran i, si a més ofereix les oportunitats necessàries, i Espanya les ofereix, i també València, doncs, evidentment, és molt bona oportunitat.

Parlant d'oportunitats en el terreny de la inversió, En què li recomanaries a la gent que invertisca en aquests moments?

Ací depén del perfil, del que tu estigues disposat a assumir i arriscar. En els últims deu anys, un estalviador espanyol que sol ser conservador i que venia invertint molt en depòsits es trobava amb un entorn en què, com els tipus d'interés eren zero, no tenia més remei que buscar altres alternatives que tingueren més risc.

Ara tornem a un món normal i hi ha moltíssimes oportunitats d'inversió. Hi ha oportunitats en depòsits, en bons del Tresor, en fons d'inversió conservadors que et donen rendibilitats atractives. La bossa, al cap d'un any de 2022 que ha sigut molt dolent, tant en renda fixa com en renda variable, creiem que enguany serà bo en renda variable també.

Jo crec que és un any que ofereix oportunitats. No pensem que les rendibilitats seran extraordinàries, perquè l'entorn és complex, la situació econòmica serà més fluixa i, per exemple, els beneficis de les empreses es reduiran, però l'entorn hauria de ser positiu per a les inversions. Depén molt del risc que el client vulga assumir. Nosaltres en un perfil moderat, per exemple, solem recomanar que tinguen com el 35% de la cartera en bossa. I dins de la bossa, per exemple, ens agrada molt Àsia, perquè tota la recuperació xinesa creiem que potenciarà tota la zona.

Ens agrada Europa, perquè hem superat el risc d'una recessió forta i ací amb els projectes d'inversió lligats als fons europeus, hi haurà molta inversió, sobretot en temes de transició energètica o de digitalització.

I en renda fixa el que sí que estem dient és que no et fa falta agafar molt de risc. Que hui dia tens els bons del Tresor o els bons de grans empreses.

I Quin és el perfil de l'inversor? Des d'on es pot començar a invertir?

Els diners que tu tens en el compte corrent, no t'adones, però la inflació li ho està menjant. Tots invertim generalment per a un objectiu mig-llarg termini. Llavors a l'hora d'invertir és igual que un tinga molt o que tinga poc, ha d'anar fent a poc a poc en el seu camí. A més, anar entrant en el mercat sense pressa, i construir una cartera que com més llarg siga el termini, generalment admet més risc.

Com més termini tingues, pots tindre una inversió més arriscada, i això et permet una rendibilitat més alta, però invertir, tothom hauríem d'invertir, perquè si no, la inflació es menja els nostres estalvis.

Per a finalitzar, què et sembla l'auge de les criptomonedas i com veus el seu futur?

El problema de les criptomonedas és que el seu valor de mercat no correspon realment al que fonamentalment són. És a dir, les criptomonedas naixen, igual que les divises digitals que estan preparant els bancs centrals, com un mitjà de pagament. Però en els últims anys, en un entorn en què els tipus eren zero, que hi havia molta volatilitat, la qual cosa ha ocorregut és que el seu valor ha patit una alta especulació.

Ara que els tipus es normalitzaran i que existeixen més alternatives d'inversió, hauríem de tornarà a la normalitat en els preus de les criptomonedas. Les criptomonedas tenen sentit, sí, però com el que són, que són divises o monedes digitals. I per a això es van ser creades.