Rocafort impulsa el seu Catàleg de Béns per a preservar el seu patrimoni cultural, natural i paisatgístic
L'Ajuntament de Rocafort obri el procés d'exposició pública i de participació ciutadana del Catà leg de Béns del municipi, que preveu preservar el patrimoni cultural, natural i paisatgÃstic que identifica i dota de personalitat Rocafort, a més d'augmentar les proteccions de l'actual PGOU.
El Catà leg de Proteccions de Rocafort serà un dels primers de la Comunitat Valenciana que incloga, a més dels béns de patrimoni cultural, els de patrimoni natural i de paisatge. Això suposa que elements com l'horta, el terreny forestal de la Bonaigua, el centre històric o el paisatge de la Colònia i de Santa Bà rbara puguen incloure's en el catà leg per a la seua preservació.
El ple municipal, en la seua sessió d'ahir a la nit, va aprovar impulsar la protecció i obrir el perÃode de participació pública per a presentar al·legacions, que durarà 100 dies. "Aquest govern treballa per l'ordenació normativa del poble, no mirem cap a una altra banda. Des de novembre de 2016 treballem en la redacció del catà leg, que ajudarà a millorar la confiança, la convivència i el prestigi de Rocafort. A més a més, aquest perÃode de participació pública permetrà que la ciutadania conega la proposta, consulte dubtes i aporte al·legacions. Entre tots reforçarem un Rocafort respectuós, bonic, amable i acollidor", explica el regidor d'Urbanisme, Eduard Comeig.
D'aquesta manera, el Consistori impulsa la protecció d'elements que formen la identitat de Rocafort i actualitza els que marca l'actual PGOU. AixÃ, el catà leg amplia de moment la protecció a 159 edificis i elements, en compte dels 24 del PGOU.
En aquest sentit, el projecte estudia cada element en profunditat per a definir quines parts tenen valor i quines no, de manera que puga intervindre's per a rehabilitar conservant aquelles que realment el tenen i permetre modificar la resta, sempre respectant els valors dels edificis.
Patrimoni natural i paisatge
En la secció de patrimoni natural, el PGOU comptava amb quatre conjunts protegits. El catà leg amplia la protecció a 11 elements i conjunts, com ara el sòl de l'horta, la cova de Rocafort, el patrimoni arbori local, les vies pecuà ries o el terreny forestal.
Respecte al paisatge, el PGOU compta amb una zona amb protecció ambiental (la Colònia), una zona amb protecció tipològica (el centre històric) i uns jardins amb protecció paisatgÃstica (els jardins de parcel·les que cauen en la séquia de Montcada). Ara, el catà leg analitza el paisatge de tot el terme i protegeix el centre històric (que també compta amb protecció cultural com a Bé de Rellevà ncia Local), la Colònia, Santa Bà rbara, l'horta i el terreny forestal.
A més a més, defineix la infraestructura verda: elements de patrimoni cultural, connectors ambientals, espais amb valor natural i paisatgÃstic o zones afectades per riscos naturals, entre d'altres; aquells elements del municipi que han de tindre's en compte per a la seua conservació en qualsevol intervenció urbana de transformació que es pretenga realitzar, evitant, per exemple, la construcció d'edificació en zones inundables.
El centre històric de Rocafort es protegeix tant cultural com paisatgÃsticament. Per això, es disminueixen altures per a l'edificació nova que es faça, permetent una similar a les cases tradicionals del poble de dues plantes.
Béns del Patrimoni Cultural ValenciÃ
L'elaboració del catà leg també permet seleccionar béns del poble, edificis, construccions, jardins, etc., amb unes caracterÃstiques que els fan més rellevants i singulars perquè formen part dels béns del Patrimoni Cultural Valencià . Aquests Béns de Rellevà ncia Local, a més de representar culturalment al municipi, adquireixen un règim que els permet participar d'actuacions de foment i finançament per a la rehabilitació que ofereixen les diferents administracions.
En el catà leg es proposen nous BRL com a Vila Contat, el Xalet Dinnbier (casa vaixell), el Forn de la Boniagua, el Refugi de la Guerra Civil de la Llotgeta, la Séquia de Montcada, la Casa del MolÃ, l'Ermita de Santa Bà rbara o Vila Amparo.
Una vegada transcorregut aquest perÃode d'exposició pública, es traslladarà el projecte a Conselleria per a la seua validació i la seua posterior aprovació definitiva en el ple municipal.
El projecte, coordinat per la regidoria d'Urbanisme, està dirigit per un grup interdisciplinari d'arquitectes, enginyers agrònoms i historiadors especialistes en patrimoni cultural i medi ambient.