La monumental ciutat visigoda que han deixat al descobert les excavacions a València la Vella

Les excavacions arqueològiques al jaciment de València la Vella, impulsades per l'Ajuntament de Riba-roja de Túria i amb la col·laboració de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona, han permès consolidar la tesi que aquest emplaçament visigot era un important centre de producció de vidre i de forns metal·lúrgics en els seus anys de màxima esplendor en una ciutat de 5 hectàrees d'extensió fonamentada sota un estil urbanístic organitzat i delimitat per altes muralles.

Els treballs d'excavació, dirigits per Miquel Rosselló, Francesc Rodríguez i Alejandro Lara i la coordinació general d'Albert Ribera, descobreixen una ciutat monumental basada en una vida interior molt dinàmica amb tres zones diferenciades entre elles, especialment per la topografia i per les muralles interiors que s'aixequen al seu pas i que s'han netejat de l'abundant vegetació existent.

La part superior del jaciment estava coronada per l'anomenada Ciutadella, una acròpolis, i tenia una evident funció religiosa gràcies a l'edifici monumental trobat i que serviria per a l'ús dels estaments privilegiats de l'època, entre finals de segle VI i principis de la VIII. Els treballs d'aquest any constaten una fortificació interior notable per separar cadascuna dels estrats.

La part intermèdia està conformada per un barri que albergaria les activitats productives com la fabricació de vidre, emmagatzematge de cereals i l'existència de petits forns d'origen, possiblement, metal·lúrgic. Aquesta part del jaciment també es destinaria com a habitatge i diverses estades per a la vida de la població i la gent que hi romanien.

El tercer dels barris d'aquesta ciutat se situa a l'àrea inferior del jaciment de Riba-roja de Túria i en ell es concentren una bona part dels edificis més monumentals i identificats per les excavacions que s'hi van realitzar fa més de 40 anys. Una part de la zona inferior no es pot estudiar encara ja que roman, actualment, en mans privades.

En els treballs d'aquest any, codirigits per Josep Maria Macias, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, s'han definit dues noves torres de la muralla exterior gràcies a les tasques de neteja intensa contra una planta invasora desenvolupada durant els últims mesos, la falsa murta Murraya paniculata. Un mur de dimensions notables que forma part d'un altre edifici monumental i una part de l'empedrat de la plaça principal de la ciutat completen les troballes de l'edició d'enguany.

Finalment, les excavacions han tret a la llum noves monedes de l'època que s'afegeixen a les d'edicions anteriors, més de 250 en total. En aquesta ocasió, gràcies a les tasques d'Òscar Caldés, s'han descobert 28 noves monedes a València la Vella, de procedència romanes, bizantines del nord d'Àfrica i visigodes. Entre elles destaca una cunyada a Roma i que pertany al rei ostrogot Tòtila, mort l'any 552 i conegut també amb el nom de Baduila.

Les àrees que s'han descobert i estudiat a València la Vella, especialment la zona intermèdia comercial, formaran part de l'trajecte que recorreran a partir de l'any 2022 els visitants i turistes dins de el programa municipal de convertir el jaciment en un parc de caràcter científic, educatiu i turístic que servirà per posar en valor les característiques i els trets més coneguts de l'època visigoda.

L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha destacat "les noves troballes que han aflorat en els treballs arqueològics d'aquest any que vénen a confirmar la importància d'aquest jaciment dins de l'època visigoda i el seu enorme potencial en tota la península , per això es podrà visitar a partir de l'any que ve 2022 perquè pugui ser gaudit i estudiat per tots els veïns i turistes que s'acosten fins a ell ".