20 joves d’Espanya, Itàlia i Portugal faran excavacions al jaciment visigot València la Vella de Riba-roja a la cerca d’una ciutat amagada del segle VI
Des de dilluns participen en el IV Curs d’arqueologia cristiana i visigoda
Una vintena de joves vinguts de diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i Portugal participaran des de dilluns vinent en el IV Curs pràctic d’arqueologia cristina i visigoda que tindrà lloc al jaciment de València la Vella a Riba-roja de Túria, organitzat conjuntament per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Riba-roja amb la finalitat que els estudiants i participants en perfeccionen l’aprenentatge.
Es tracta d’estudiants de grau postgrau de l’especialitat d’arqueologia procedent de Múrcia, Madrid, Catalunya, Andalusia, la Rioja i València, a més dels països veïns Portugal i Itàlia que des de dilluns 29 de juliol fins el 16 d’agost tindran l’oportunitat d’aprendre les tècniques adients d’excavació, aprenentatge i usos instrumentals sobre la mateixa excavació, la lectura i la interpretació, a més de les fases del registre i la posterior documentació. Les feines estaran coordinades, com en les edicions anteriors, pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Roselló.
Les tres setmanes de què consta el curs estan estructurades en jornades que combinen diverses facetes necessàries per completar l’aprenentatge, amb la feina a peu de camp al jaciment de València la Vella, els treballs de Les edicions anteriors han permès descobrir una sèrie de troballes i aspectes desconeguts fins ara, la qual cosa ha suposat escorcollar i conèixer amb més detall diversos continguts de les civilitzacions que hi van passar durant segles. De fet, cal recordar que en 2016 es van reprendre les excavacions a València la Vella després de 35 anys d’absència.
Entre els descobriments cal destacar-ne les dues torres de la muralla noves (sectors sud i oest) i les escales d’accés a la plataforma superior que han permès analitzar-ne els materials i les tècniques constructives. Una fotogrametria dels trams excavats, un actualització de la topografia general del jaciment i una documentació de la part més elevada del recinte, els murs i els paviments de morter van completar les tasques de l’àrea productiva, possiblement el conreu del vi.
No obstant, el moment culminant va arribar l’any passat quan s’hi van trobar dues monedes d’or i altres 125 de bronze que es remunten a l’època visigoda i anteriors. Eixa troballa ha suposat millorar el coneixement del poblat, fundat l’any 550 pel rei Leovigild, en un context que fa suposar la possible existència d’una ciutat, a més d’edificis públics com una basílica en la zona.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha recalcat l’aposta de l’equip de govern “per continuar escorcollant i investigant les 4’8 hectàrees de què consta el jaciment, perquè sols d’eixa forma podrem conèixer millor els nostres avantpassats i, per tant, saber-ne més de com vivien, com es comportaven i quines relacions s’hi establien, la qual cosa ens permet comprendre moltes de les coses que hui dia tenim al poble”.