Rafael Torres (Confecomerç): "La recuperació del comerç pot trobar-se amb molts pals a les rodes"

La crisi del coronavirus ha afectat de ple al comerç, sector que s'ha contret entre el 7 al 8% respecte a les xifres del 2019. Hi ha subsectors, com el de la moda, complements o turisme, que ha arribat a perdre el 30 % i molts negocis que no han pogut reobrir. L'esperança està posada en l'últim trimestre, temps en què el comerç espera poder recuperar part de les pèrdues encara que tot dependrà de les traves que puga haver-hi, com la pujada de la llum i els costos en general. Com afronta el comerç valencià aquesta nova etapa post-pandèmia?

Elperiodic.com ha entrevistat el president de Confecomerç, Rafael Torres. La confederació del comerç a la Comunitat Valenciana espera que les ajudes promeses arriben finalment i que els 70.000 milions d'euros estalviats a les llars espanyoles durant la pandèmia comencen a tenir ixida. A continuació vos deixem l'entrevista completa:

Quina situació viu el sector dels comerços a hores d'ara?

Segueix sent una situació complicada. Portem any i mig passant per tancaments i diferents nivells de restriccions, cosa que ha afectat tant la demanda com als comportaments del consumidor. Per tant han baixat la facturació, els marges i els preus per donar ixida als productes. En general, el comerç va baixar entre un 7 i 8% l'any passat però hi ha subsectors que es comporten de manera diferent.

Quins han estat els menys i els més afectats?

El sector de l'alimentació -parle del comerç de proximitat- s'ha comportat molt bé, sobretot quan l'hostaleria estava tancada. Amb tot l'esforç i les mesures de seguretat que s'han implantat van aconseguir fer-ho bé i no van patir tant. El subsector de l'equipament de la llar ha ressorgit molt bé després d'un primer aturada. La gent ha invertit molt en mobles, electrodomèstics, roba de llar ... El subsector més parat ha estat el de l'equipament personal com moda, turisme, complements, agència de viatges... segueixen patint molt i sobretot el tèxtil amb una baixada del 30% respecte al 2019.

Quines expectatives hi ha ara que es recupera en certa mesura la normalitat?

L'expectativa és més positiva perquè la vacunació ha avançat molt bé i si es van traient les restriccions i hi ha llibertat de moviments total, tenint en compte que hi ha molt estalvi acumulat en aquest any i escaig, pot anar bé. Es calcula que hi ha 70.000 milions d'euros només en estalvis acumulats a les llars espanyoles. Per tant, esperem que l'últim trimestre puguem recuperar gran part de el terreny perdut.

Quin nivell de recuperació preveieu?

Tenim una estimació per a finals d'any de recuperar al voltant d'un 90% de la xifra prepandemia. És una punxada terrible perquè caure un 3 o 4% en un any normal és ja una recessió. Entenem que fins ben entrat 2022 no es recuperaran les xifres prepandemia, tot això si no segueix pujant la llum o si es troba alguna solució, si els costos de materials transport no segueix pujant, si els ICO es prorroguen ... lògicament aquesta recuperació va tenir pals a les rodes.

S'han quedat molts negocis pel camí, especialment del sector tèxtil com comentava?

Al voltant d'un 20% dels locals s'han quedat sense contingut a nivell nacional. Les zones turístiques com la Comunitat Valenciana han patit més perquè depenien d'un turisme que no venia. Ara es comença a recuperar, però encara el nivell de despesa no és el millor. També s'han vist molt afectades les poblacions més grans, que tenen un comerç especialitzat i una àrea d'influència. Parle per exemple de Castelló, Gandia, Alacant, que són grans i tenen àrea d'influència comarcal. A més, el teletreball ha fet que la gent no vaja al seu centre de treball i tot això ha fet que les grans poblacions patixquen més que la mitjana.

Ha comentat que un dels frens a la recuperació poden ser els elevats costos. En el tema de la llum, quin creieu que pot ser la solució?

Baixades d'impostos, Però les administracions fan cas. Diguem que els comerciants tenim dues vies: una és reduir les despeses, que en el petit comerç es refereix a dos grans partides com són personal i lloguer. Però pugen els costos, el transport, les matèries primeres, hi ha escassetat de servei perquè hi ha escassetat de productes ... Per tant, només es pot retallar via baixada d'impostos, com la baixada de l'IBI, la suspensió de l'IAE ..., però no hi ha manera. A València és un tema que no volen escoltar i que ideològicament els costa molt ja que de seguida s'associa a ideologia política, però amb nosaltres no té res a veure. També ens podrien compensar amb ajudes directes als afectats pel col·lapse que estem tenint.

Han arribat les ajudes que es van anunciar fa uns mesos?

Les promeses no han arribat. A nivell autonòmic, no vam tenir Pla Resistir ni se'ns va donar un paquet d'ajudes però si vam entrar posteriorment en el pla d'ajudes Resistir Plus que es canalitza a través de l'ajuntament. Ací l'Ajuntament de València, amb els fons Resistir Plus que gestiona Pilar Bernabé ho ha fet molt àgil i eficient i ha escoltat les demandes. Potser no s'està duent a terme en altres estaments a nivell Generalitat i l'Estat perquè les ajudes que han tret són tan restrictives que dos terços no han pogut arribar als sectors econòmics destinats. El requisit d'haver de baixar el 30% de la facturació és restrictiu. Hi ha gent que no ha baixat tant la facturació i està perdent diners. I no sembla que tinguen massa intenció en modificar-lo a nivell nacional, és com si feren el sord potser perquè no hi ha diners, no acabem d'entendre-ho.

Caldria fer un replantejament molt seriós perquè dos terços estan sense adjudicar i es perdran prop de 400 milions d'euros dels fons per sectors econòmics a la Comunitat Valenciana, seria un drama i això és una crítica especialment al govern central que té la potestat de relaxar aquests requisits.

Què campanyes esteu posant en marxa des de Confecomerç?

Estem fent dos, totes dues per conscienciar i arribar al cor del consumidor, sempre en positiu. D'una banda els 'Diàlegs amb els Mercats', en els quals ixen comerciants reals de mercats dialogant amb els clients i traslladant de manera molt real una cosa que la gent ha descobert que li agrada molt, la proximitat, el servei especial i personal.

I per al comerç general tenim una altra campanya més digital. S'ha creat un web amb enquestes anònimes sobre comerç però en clau local. Per exemple si entres des de Borriana l'enquesta et farà preguntes diferents sobre els teus hàbits de compra, consum, on compres, despesa ... finalment el resultat et diu com serà la teua localitat si tothom actua com tu. És a dir, et fa una foto de com serà d'ací a deu anys la teua zona d'influència.

Es dóna un fenomen paradoxal en aquest tema, que s'ha vist augmentat per la pandèmia i és que, mentre ha crescut el fenomen del KM 0, és a dir, comprar el proper, fet a mà, del nostre entorn ... al mateix temps es disparen les compres per grans plataformes com Amazon. Com pot competir un comerç local contra aquest fenomen?

Digitalizant-se. A la fin es tracta d'oferir la nostra essència, proximitat, el que sempre hem tingut, sense oblidar que cada vegada es valoren els productes exclusius. Però després et compres una samarreta en Amazon que costa tres euros menys que la botiga de la cantonada. Llavors, hem d'oferir aquesta capacitat d'arribar al client amb el nostre model, no de competir contra grans plataformes. En Confecomerç, per exemple, estem escometent campanyes perquè el comerç afronte una digitalització real, amb mentorizaciones digitals personalitzades.