Un quarter realitza la major investigació sobre sant Onofre

Amb la màxima qualificació “cum laude”, Onofre Espinós, de Quart de Poblet, ha estat reconegut per la Universitat de València després de cinc anys d’investigació. “Vaig prometre a mon pare, Onofre, abans de morir, que acabaria la tesi sobre el sant, promesa duta a terme i complida”.

Una tesi amb el nom del patró del poble: “La Vida de sant Onofre, estudi històric i edició filològica”, dirigida pel catedràtic Antoni Ferrando Francés i defensada davant del tribunal format pels doctors Vicent J. Escartí, catedràtic, Anna Isabel Peirats  i Carme Arronis que la qualificaren d’excel·lent amb la menció de Cum laude. Mai no s’havia fet res igual fins ara.

El professor de valencià d’institut, i ara també doctor, Onofre Espinós, explica la rellevància de la figura de sant Onofre també en la cultura popular valenciana com un sant misteriós que desperta interès arreu del món. Despullat i de barbes llargues, l’anacoreta es considerat el patró de la tempesta, la gent li demanava ajuda si necessitava pluja per a les collites. Es diu que rebutjà ser rei d’Hongria, i que es desplaçà a una cova en el desert on un àngel li portava pa per sobreviure.

Aportacions de l’estudi, resum literal aportat per l’autor: «En aquest estudi de la Vida de sant Onofre, a través del positivisme històric, donem compte dels precedents de la vida onofriana fins a l’actualitat. Aportem la transmissió copta, grega, oriental, llatina i dins de l’Europa occidental, la catalana. Ens centrem en les diverses manifestacions cultuals i festives del sant arreu de la Corona d’Aragó –especialment a les localitats de      patronatge–, a l’Estat espanyol i a l’àmbit internacional, que completem amb la indagació iconogràfica corresponent i la compilació de goigs populars. Acarem el contingut de la versió llatina original, que hem traduït, amb el de les versions catalanes, de les quals analitzem l’edició filològica contrastiva de les dues versions preliminars i més importants que ens han transmés la vida de sant Onofre –la del Ms. 13 de la Biblioteca de Catalunya (1395-1435) i la del postincunable de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (1501-1510)–, i les primeres manifestacions al Flos sanctorum de l’edició de Barcelona (ca. 1496) i de l’edició de València  (1514) amb una atenció especial a l’operació correctora de mossén Catalunya. Argumentem el nostre estudi amb les conclusions generals i la bibliografia que hem fet servir per a la nostra investigació. A l’apèndix, hi palesem l’edició de tots els textos hagiogràfics que hem emprat en aquest treball».

“La finalitat no és cap altra, com a orgull de quarter, que la publicació arribe a la gent del poble i tinguen una coneixença més objectiva del seu venerat patró”.