Margarita Salas alerta que si no creix la inversió en ciència, “perdrem com a mínim una generació d'investigadors”

La doctora en Bioquímica, iniciadora de la biologia molecular a Espanya al costat del seu marit, Eladio Viñuela, i autora de la patent més rendible de la història científica espanyola, entre molts altres assoliments, Margarita Salas, va visitar ahir Quart de Poblet per a pronunciar la conferencia "Dona i Ciència: la meua pròpia experiència", dins del programa de la 7a Setmana de la Ciència, organitzada per l'associació Quart és Ciència, amb el patrocini de l'Ajuntament i la col·laboració de diferents institucions i entitats. Entre el seus múltiples premis, distincions i nomenaments figuren el Premi Jaume I a la Investigació Bàsica (1994) i el Premi Isabel Ferrer (2002), tots dos de la Generalitat Valenciana.

A la necessitat d'acabar amb el desigual accés de les dones a càrrecs directius també en l'àmbit científic, es va unir com a conclusió força d'aquest acte la denúncia del moment crític de la investigació a Espanya deguda al paupèrrim finançament. Margarita Salas va advertir que "com no canvie radicalment la situació, com a mínim perdrem una generació d'investigadors", va defensar la importància de donar suport a la investigació bàsica, "que nodreix a la pràctica", i va ser rotunda en afirmar: "un país sense investigació és un país sense desenvolupament".

Després d'un repàs il·lustrador sobre el paper de la dona en la ciència des de la Prehistòria fins als nostres dies, la doctora Salas va relatar la seua experiència personal, dilatada i enriquidora. Com a resum, destacar que en 1967 va tornar a Espanya al costat d'Eladio Viñuela, després de tres anys de treball i formació a Nova York amb el Premi Nobel Severo Ochoa, qui li va inocular l'atracció per la bioquímica, per a introduir al nostre país la biologia molecular, generant coneixement en el que va definir com un "desert científic" en aquella època, i "obrint les portes a altres investigadores", com va destacar la presidenta de Quart és Ciència, Carmen Espinós, investigadora de Genètica i Genòmica de Malalties Neuromusculars i Neurodegeneratives del Centre d'Investigació Príncep Felip.

Margarita Salas va admetre que en la seua trajectòria professional no s'ha sentit discriminada per ser dona ni en el laboratori de Severo Ochoa ni posteriorment en els seus diferents equips de treball. No obstant això, en arribar a Espanya i iniciar el seu projecte personal al costat del seu marit, sí que van percebre que ella fora del laboratori era "la senyora de", la qual cosa va portar a Eladio Viñuela a separar-se de la investigació que havien iniciat junts i emprendre un camí propi perquè la doctora Salas poguera ser reconeguda pels seus assoliments. D'ell va dir ahir: "no solament ha sigut un marit, sinó també un amic i un mestre, de fet, el millor dels meus mestres".

Els estudis de Margarita Salas sobre el virus bacteriòfag *Phi29 la van portar a descobrir l'ADN polimerasa, molt important per la seua capacitat per a aconseguir produir milers o fins a milions de còpies de l'ADN partint de quantitats molt xicotetes, un avanç molt important per a la medicina forense o per a estudis genètics, entre altres aplicacions. És l'autora de la patent que més regalies ha donat al Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que la va nomenar professora ad honorem del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, un fet que li permet continuar treballant en la investigació per a millorar les seues troballes entorn del fago Phi29 i caminar cap al seu objectiu d'emular a Rita Levi-Montalcini, qui va acudir tots els dies al laboratori fins als 100 anys.

Va demanar ajudes per a la dona que li permeten compaginar la seua vida professional amb la seua família i va admetre que ella va retardar la maternitat fins als 37 anys perquè només en aqueix moment va entendre que podria desenvolupar ambdues facetes. "A la dona ningú li regalarà res, ha de lluitar amb més força i tenacitat que l'home per a aconseguir els mateixos objectius. No vull quotes, sinó que les dones lluitem perquè se'ns considere pel que valem", va afegir.

L'alcaldessa, Carmen Martínez, va rebre a l'Ajuntament a Margarita Salas i també a la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, que va assistir a la conferència. La representació de la Universitat es va completar amb la vicerectora de Responsabilitat Social i Cooperació, Rosa Puchades, de Quart de Poblet, i amb la vicerectora d'Innovació i Transferència, Loles Real.

Carmen Martínez va lliurar a la doctora Salas, al final de la seua xarrada-col·loqui, una rèplica de la placa del carrer que el municipi li va dedicar en 2016, com a resultat del procés de votació ciutadana per al nomenament de diversos carrers en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. El Consell Municipal de Memòria Històrica, integrat per representants de tots els grups polítics en la corporació municipal, historiadors i historiadores locals, va acordar que les noves denominacions al·ludiren totes a dones rellevants i va incloure a Margarita Salas en el llistat. Va ser una de les més votades. Ahí va signar el Llibre d'Honor de l'Ajuntament.